GENT CORRENT

Susanna Tesconi: "El que aprens fent, no ho oblides mai"

Aquesta pedagoga proposa utilitzar la tecnologia perquè els nois desenvolupin creativitat i esperit crític

zentauroepp40290849 susanna tesconi   contra  contraportada170928172344

zentauroepp40290849 susanna tesconi contra contraportada170928172344 / DANNY CAMINAL

3
Es llegeix en minuts
Juan Fernández
Juan Fernández

Periodista

ver +

Va arribar fa 10 anys a Barcelona per investigar nous models educatius i va quedar seduïda pel moviment 'maker', que planteja usar la tecnologia per estendre la cultura del fes-t’ho tu mateix a tots els àmbits de la vida, inclòs l’ensenyament. En els entorns pedagògics que Susanna Tresconi (Pisa, 1972) dissenya i ensenya a altres educadors, no hi ha assignatures sinó projectes, ni lliçons sinó "aprenentatge profund de conceptes basats en la vida mateixa". L’escola del futur es conjuga en present.

-¿Toca renovar els sistemes docents?

-L’experiència m’ha demostrat que el saber no es traspassa del mestre a l’alumne com es trafega un líquid d’un recipient a un altre, sinó que brota quan es donen les condicions perquè l’aprenent desperti el seu interès. En lloc de donar lliçons, el docent ha de generar oportunitats perquè l’alumne activi la seva creativitat i aprengui del que veu. 

-Posi’m un exemple.

-¿Seria capaç de dir-me alguna lliçó que va aprendre a segon de Primària?

-No hi caic.

-En canvi, estic segura que recorda aquella excursió que va fer amb el col·legi a un castell per parlar d’història o l’experiment que va utilitzar el seu mestre per mostrar-li un principi de Física. El que aprens fent, no ho oblides mai. Això no és nou, el que és nou és que la tecnologia ofereix avui dia moltes vies per aprendre fent, i no sempre s’aprofiten.

-¿Com va arribar a aquest descobriment?

-Quan vaig ser mestra de Primària al meu país, em va agafar l’arribada de la informàtica als col·legis. Em vaig quedar horroritzada al descobrir que el pla consistia a ensenyar als nois a utilitzar el paquet Office de Windows. ¡Amb tot el que es pot fer amb un ordinador! Vaig decidir parar la meva carrera docent i investigar noves formes d’ensenyar. A Barcelona vaig descobrir una xarxa de persones connectades amb el 'software' lliure que començava a difondre el coneixement tecnològic a la ciutadania i a donar-li usos educatius. Va ser revelador.

-¿Què va passar a continuació?

-En els últims anys he treballat amb arquitectes, enginyers i programadors per aconseguir que la tecnologia s’utilitzi com a eina pedagògica. No perquè els nois acabin sent informàtics, sinó perquè aprenguin a viure en un món en què la tecnologia forma part del centre de la vida. Ja no val donar-los fitxes i que les memoritzin, perquè ara la realitat és canviant i la foto d’avui no serveix per demà. Se’ls ha d’ensenyar a buscar la informació per ells mateixos i despertar la seva creativitat i el seu esperit crític.

-També se’ls deu haver d’ensenyar certes matèries.

-Sí, però d’una altra forma, sense separar el coneixement en assignatures ni fraccionar-les en lliçons successives. Imagini’s que un grup de segon de Primària treballa en un programa per reduir els residus del centre. Quan es disposin a dissenyar el carro per traslladar els residus, aplicaran els coneixements matemàtics d’aquest curs. Quan hagin d’explicar als veïns el projecte, treballaran el llenguatge per redactar l’escrit. És possible aprendre programació utilitzant patrons de ganxet i estudiar les dinàmiques socials d’una comunitat muntant un hort urbà.

Notícies relacionades

-¿Aquesta forma d’ensenyar és més efectiva?

-Sí, i més profunda, perquè va als conceptes i s’assembla més al món en què viuen. Els fa més reflexius. Funciona molt bé amb alumnes que no responen a altres models. Nois que no aguanten una classe de matemàtiques, es llancen tres hores a fabricar una placa base en què apliquen coneixements matemàtics. Per favor, desterrem allò de: "El meu fill no és bo en ciències" o "en lletres". Quan parles amb científics, et confessen que arriben als seus descobriments imitant els artistes.