Reina de León: «Mentre conservis la curiositat, ets jove»

Una cinquena part de la població té més de 65 anys, però les seves preocupacions i inquietuds no semblen interessar a la resta. ¿Soledat, infinites hores de tele al sofà i alguna escapada amb l’Imserso és tot el que se’ls pot oferir? En companyia de tres «boges de l’emprenedoria social», aquesta executiva d’una multinacional està dissenyant una innovadora plataforma perquè tercera edat no sigui sinònim d’asseure’t a esperar pacientment la mort. Hi ha vida més enllà de la jubilació. Reina de León (Caracas, 1970) aspira a omplir-la d’alegria.

–¿D’on sorgeix el seu interès per la vellesa?

–Quan va morir el meu pare, la meva mare es va trobar de sobte perduda, sense sortida, la seva vida va deixar de tenir sentit. Per sort, va tornar a Canàries, d’on procedeix la meva família, i allà va reprendre l’activitat amb antigues amigues i ara no para, però allò em va fer pensar en els que es veuen atrapats per la soledat a l’arribar a la vellesa. I són tants… 

–¿Disposa de xifres?

–A Espanya hi ha 8,5 milions de persones més grans de 65 anys. D’aquestes, dos milions viuen soles i una quarta part únicament surt de casa per anar al súper o al forn. Parlem de mig milió de dones i homes que no fan res més que mirar la tele i no veuen ningú en tot el dia. No perquè no ho vulguin, sinó perquè ningú els ofereix alternatives. 

–¿Què se li acut?

–Primer, escoltar-los i saber com se senten i què necessiten. A això ens dediquem ara mateix les quatre impulsores de Yayadvisor, la plataforma que volem llançar per apoderar les persones grans i connectar-les entre elles i amb altres generacions. A continuació, en funció de les seves necessitats i de les possibilitats que ofereixen avui les noves eines de comunicació, veurem quins serveis els podem proposar. No volem muntar una agència per a la tercera edat corrent, sinó una cosa innovadora.

–Posi-me’n un exemple.

–Molta gent gran solitària habita cases grans. ¿I si els posem en contacte amb persones de confiança que necessitin allotjament i vulguin viure amb ells a canvi d’un lloguer i d’alguna assistència vital, com per exemple acompanyar-los un dia a la setmana al cine o a classe de flamenc? Solen viure envoltats d’objectes que ja no fan servir. ¿I si els ajudem a subhastar-los a internet? Molts ignoren com funciona el WhatsApp perquè ningú els ho ha explicat. ¿S’imagina quans grups podrien crear per quedar per anar a ballar o per anar al taller de pintura? 

–¿Detecten aquestes necessitats quan parlen amb ells?

–En les entrevistes que fem hem observat una cosa curiosa: quan els prestes atenció, les persones grans se senten de sobte orgulloses, prenen consciència que han acumulat una llarga experiència, que són sàvies en la vida, i que voldrien compartir-ho. Gairebé ningú està sol per desig. Seria fantàstic que poguessin transmetre aquesta saviesa a les noves generacions. 

–La sensació és que les generacions vivim d’esquena, ¿no li sembla?

–És cert. Avui ens focalitzem en els fills i tallem el vincle amb els nostres pares grans. Per un altre costat, el món ha canviat tan ràpidament que ells mateixos se senten marginats. El que és curiós és que quan els ajudes a saltar aquesta bretxa t’ho agraeixen. No intenti treure-li el WhatsApp a la meva mare, ja no pot viure sense.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–¿La preocupa la seva vellesa?

–Si el dia que arribi a la jubilació em diuen que he de passar els 20 anys següents mirant la tele sola i sense fer res, crec que preferiré no seguir vivint. Espero que quan arribi aquest moment hi hagi serveis com el que volem crear. La vellesa no té a veure amb els anys. Mentre conservis la curiositat, ets jove.