Azuquahe Pérez: «Els rellotges expliquen el que l'Alzheimer fa»

¿Què és la vida sense consciència? ¿Es pot ser conscient sense memòria, o recordar sense ser conscients? ¿Què és el temps sense tenir-ne consciència? Esferes de rellotge, completes o inconcluses dibuixades per pacients amb Alzheimer i altres demències podrien inspirar aquestes qüestions. El Museu Arxiu Històric de la SEN (Societat Espanyola de Neurologia, Via Laietana, 57), a Barcelona, mostra aquestes imatges fetes per pacients de l’Hospital General de La Palma (Canàries). El neuròleg Azuquahe Pérez Hernández (Fuencaliente de La Palma, 1982) va creure que aquests dibuixos serien una bona manera de mostrar el rastre de les demències.

–¿Per què rellotges?

–El test del rellotge és una prova de cribratge, de detecció, que es realitza de forma inicial en pacients en qui se sospita un deteriorament cognitiu. Que jo en tingui constància, es fa servir des de finals dels anys 50.

–El rellotge passa de ser un mesurador del temps a mesurar la pèrdua. ¿Què es perd?

–El dibuix d’un rellotge és prou complex perquè la persona demostri si manté intactes les funcions cognitives, que és capaç d’entendre l’ordre que li donem, centrar la seva atenció en la tasca evitant distreure’s, capaç de planificar com ho pensa fer, i fer-ho correctament, establint bé proporcions i llocs.

–¿Ha viscut l’Alzheimer en la seva família?

–Sí. La meva àvia paterna, Marina, després de morir el meu avi –jo tenia 8 o 10 anys–, va començar a tenir badades, després oblits que van anar a més, i poc després era incapaç de recordar com ens dèiem. No me’n recordo bé de l’inici de la malaltia, però sí de com va anar evolucionant i com la va canviar, a ella i tota la meva família. Als petits ens ho van fer viure amb molta naturalitat.

–És la malaltia de tota la família.

–Sí, un pacient amb demència és un pacient fràgil, però també hem de cuidar els cuidadors. M’agradaria dir que és una cosa que controlem i podem abarcar en cada pacient, però almenys en el nostre cas aquesta feina  depèn en gran part d’associacions com AFA La Palma. En aquest sentit fan una feina meravellosa.

–¿Vostè veu molts casos d’Alzheimer a l’illa de La Palma?

–Jo soc neuròleg general, i veig diàriament pacients amb patologies neurològiques de tota mena, no solament demències. Però, per les característiques de La Palma, amb una població de més de 65 anys per sobre del 20%, on la prevalença d’aquestes malalties és molt alta, ens hem centrat en les patologies neurodegeneratives, sobretot Parkinson i Alzheimer. Hem aconseguit consultes específiques sobre això.

–Malalties com l’Alzheimer, que avui celebra el seu dia mundial, tenen en cada pacient un microscopi que suma informació a la investigació global. També des d’una illa com La Palma.

–Des de l’Hospital General de La Palma col·laborem amb professionals de l’Hospital Universitario Nuestra Señora de la Candelaria, i a través seu, amb la Universitat de La Laguna. I jo soc divulgador científic, col·laboro amb la plataforma Naukas [www.naukas.com] i desenvolupo projectes educatius i de conscienciació ciutadana per donar a conèixer les malalties neurològiques entre la població general. Però la investigació és una de les clares carències que tenim i que volem remeiar.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–L’exposició Los relojes tienen un horario que cumplir, que té també la seva versió en llibre (editat per Next Door Publishers i Jot Down Books), ¿què busca?

–Explicar de manera visual què passa en la malaltia. Els rellotges expliquen el que l’Alzheimer i les altres demències fan. Va néixer com a projecte de divulgació local, però al món hi ha uns 47,5 milions de persones amb demència. Espanya és el tercer país amb més prevalença. H