"Els profes ajuden de la seva butxaca els alumnes "

L’IES Agustí Serra i Fontanet, amb 118 professors i més de 1.300 alumnes, ofereix tots els cursos de l’ESO i el batxillerat, a més de cicles formatius. Al capdavant de la nau hi ha Manuel Robles Fernández (Granada, 1958).

–¿Els han posat profes de reforç?

–Aquest any, sí. Tenim 10 professors més.

–¿Són suficients?

–L’increment ens ajudarà moltíssim a millorar l’aproximació docent a l’alumne. Dos professors, per exemple, poden impartir la mateixa matèria en dues aules diferents.

–¿El seu és un institut difícil? 

–És peculiar per la ubicació de l’institut, a la perifèria nord de Sabadell.

–Amb més població immigrant, és clar.

–Fa dos anys, teníem alumnes de 35 nacionalitats. Encara que el flux migratori ha baixat, som un centre de «màxima complexitat» perquè l’alumnat, per la seva procedència, necessita més ajuda.

–¿Abordaran a l’aula el xoc pels atemptats de Barcelona i Cambrils?

–No n’hem rebut notificació. Però sí que és cert que se’ns recomana l’observació de detalls que puguin alertar-nos sobre una radicalització islamista. El 10% del nostre alumnat és de religió musulmana, però no hem detectat mai res.

–¿Problemes d’integració?

–Dir que no n’hi ha seria mentir, però la nostra capacitat de resolució de conflictes és elevada. Tenim cohesió i un ambient molt respirable.

–Gràcies, en gran part, als profes.

–Els meus companys al claustre mereixen la medalla al mèrit social, a part de la feina docent, pel seu esforç de cohesió i l’atenció individualitzada.

–¿Hi ha abandó de funcions a casa?

–Els centres d’ensenyament ens hem convertit en un calaix de sastre amb múltiples funcions, sobretot aquells on les famílies tenen moltes necessitats.

–Ja. 

–Alguns dels nostres alumnes pateixen pobresa energètica i no tenen on dutxar-se. Pensi que alguns dels nostres profes paguen de la seva butxaca els llibres de text o menjar a la cantina.  

–¿Ha passat el pitjor de les retallades?

–La valoració de les retallades la veurem d’aquí uns anys, quan els fills de la crisi s’hagin de buscar la vida. Si retalles en educació, retalles en futur.

–¿En què les han notat?

–En materials, les retallades han sigut de gairebé el 50%. Els lavabos estan que fan pena. I necessitem més aules: ens ofeguem per falta d’espai. Tots els centres hem hagut de fer equilibris.

–¿El més difícil de la seva gestió?

–Quan a final de curs no tens uns resultats acadèmics que et satisfacin. L’abandonament escolar se situa en el 12%. Tenim famílies d’ètnia gitana que no tenen l’ensenyament en el seu ordre de prioritats.

–Es nota que l’apassiona la seva feina.

–Em sento útil. Recolzo a ultrança l’escola pública perquè els seus membres tenen vocació de servei. L’educació és l’única arma que pot canviar el món.

–¿Se’n recorda d’algun bon professor? 

–No oblidaré Don Buenaventura. Al meu poble, a Guadix, tots els mestres portaven el Don al davant.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–¿Per què el recorda?

–A casa es necessitava el meu sou i vaig haver d’abandonar el batxillerat. Doncs bé, Don Buenaventura va anar a parlar amb el meu pare per dir-li que el seu fill tenia un futur brillant i, no obstant, l’estava condemnant a ser caixer de supermercat.