GENT CORRENT

Jordi Mas: «El Quique té el do de fer vibrar el públic»

Dos dels artistes de l'aclamat espectacle 'Mur' expliquen com han aconseguit superar l'etiqueta de circ social.

zentauroepp39974571 quique maltas  contra  contraportada170915185623

zentauroepp39974571 quique maltas contra contraportada170915185623 / RICARD FADRIQUE

3
Es llegeix en minuts
Gemma Tramullas
Gemma Tramullas

Periodista

ver +

Quique Maltas pedaleja en una bici sense manillar a les instal·lacions de l’Associació de les Arts del Circ Cronopis, una de les entitats que ocupen l’antic taller Can Fugarolas de Mataró. Als seus 29 anys, és l’estrella de 'Mur', un espectacle sobre la superació dels límits físics i mentals que protagonitzen persones amb diferents capacitats. Amb Jordi Mas i la resta de membres de la companyia Cia³, ha seduït el públic a Madrid, Terrassa i Tàrrega. Al desembre actuaran al Teatre Nacional de Catalunya.

–¿Quan va començar a fer malabars?

–Quique Maltas: Vaig començar amb les maces i les pilotes fa molt temps.

–¿Qui li va ensenyar?

–Q.M.: Ningú. En vaig aprendre veient vídeos i practicant jo sol a casa. A 'Mur' faig malabars amb quatre pilotes, tres maces, diàbolo i 'beatbox' [base rítmica feta amb la boca].

–Jordi Mas: Ha aconseguit clavar un exercici que consisteix a llençar una pilota cap amunt i col·locar-se-la a la nuca. A mi em surt una de cada tantes vegades i en canvi ell la clava. A més se’n surt força  amb el trapezi i caminant sobre el cable.

–Al públic li encanta.

–J.M.: Veure una persona amb síndrome de Down fent malabars o els seus companys, que tenen altres dificultats, pujant al pal principal o fent equilibris, crea una empatia amb el públic que juga a favor seu. Però el Quique va més enllà. Té el do de fer vibrar el públic i de ficar-se’l a la butxaca. N’he après molt de la seva manera d’estar sobre l’escenari.

–Tots dos formen part del Circ Bombeta. ¿És millor assajar en grup que sol a casa?

–Q.M.: Podria fer malabars durant hores sense parar, però durant els assajos a vegades em canso. Però m’agrada més quan estem tots junts: el Manolo, el Sergi, l’Oriol, jo i el Jordi, que és molt guapo. 

–Sí que ho és.

–Q.M.: ¡I tu més! [rialles].

–J.M.: El Circ Bombeta és un grup d’inclusió que va néixer a partir d’un taller que vam començar a fer fa nou anys. Al principi no sabíem si s’hi apuntaria algú, però vam fer un espectacle de fi de curs i van començar a demanar-nos que el portéssim a centres cívics, festivals de circ i festes majors. Vam fer un procés de creació i el vam estrenar per Nadal sense saber si tindria continuïtat o no.

–¡Doncs han aconseguit arribar fins al TNC!

–J.M.: Mai hem perseguit un objectiu concret, però estem molt contents amb el resultat. Ja ens estan reservant bolos per a l’any que ve.

–Deuen ser l’única companyia de circ català que no es queixa de falta de bolos.

–J.M.: Fins i tot hem hagut de dir que no a algunes propostes. De moment hem decidit no agafar-ne més de 10 o 15 per temporada, per veure com va el ritme de la companyia.

–[El Quique deixa la conversa per seguir practicant amb les maces i les pilotes] 'Mur' és un espectacle que funciona al marge de l’etiqueta de circ social. 

–J.M.: El director, Nacho Flores, i el productor, Quim Aragó, volien prescindir de l’etiqueta des d’un començament. Les etiquetes estan bé, perquè et permeten arribar a cert tipus de gent, però m’agrada la idea que no estem venent circ social, sinó un espectacle. Pot semblar contradictori, però quan realment practiques la inclusió no fa falta dir-ho.

Notícies relacionades

¿Llavors vostè també prescindiria d’aquesta etiqueta en el cas de 'Mur'?

–J.M.: Crec que hem fet un espectacle rodó i en realitat no caldria. Jo amb el Quique tinc un tracte de tu a tu i al final aquest és l’objectiu últim de la inclusió social.