"S'han d'usar deixalles reciclades per fabricar"

Passar per aquí sense fer-nos càrrec de l’entorn que habitem és una opció. Una altra opció, molt diferent, és la que ha escollit Mar López (Barcelona, 1984, a la foto a la dreta amb dues de les seves companyes). Va estudiar Comerç Internacional i des de fa sis anys es dedica a dissenyar i desenvolupar lluminàries, però arrossegava un compte pendent: fer alguna cosa que tingués un impacte positiu en el medi ambient. La resposta la va trobar a terra: Barcelona rebutja cada dia entre cinc i sis milions de burilles. ¿És possible donar-los un nou ús i evitar que acabin contaminant el mar? Sembla que sí.

¿Des de quan la preocupen les burilles?

Des de fa poc temps. Sempre m’ha preocupat el mar, entre altres motius perquè soc una apassionada de la natació en aigües obertes, i m’interessa el disseny, perquè treballo en aquest sector. Curiosament, les burilles estan connectades amb aquestes dues inquietuds.

¿Com?

Fent un màster a Teamlabs vaig descobrir que les burilles són el rebuig que més contamina els oceans. Un simple cigarret pot enverinar fins a 10 litres d’aigua. Allà també em vaig assabentar que les ulleres de sol, que m’encanten, estan fetes d’acetat de cel·lulosa, el material amb què es fabriquen els filtres dels cigarros. Entre sis companyes del màster hem creat Deriva 360, un projecte que el que busca és donar nova vida a les burilles.

¿I convertir-les en ulleres de sol?

Ara el que és menys important són les ulleres, el que tenim clar és que volem fabricar productes tangibles reutilitzant l’acetat de les burilles i que a més tinguin un bon disseny. Busco acabar amb el prejudici que associa els articles de reciclatge a la mala qualitat. L’economia circular no és una moda, sinó una forma de fabricar que ha arribat per quedar-se. També em venia de gust formar part d’aquest nou moviment.

Ajudi’m a explicar-ho.

Hem explotat el planeta com si no tingués límits, però en té. Es tracta de canviar la forma de fabricar i usar més deixalles reciclades i menys matèries primeres naturals. Si la tecnologia avui ho permet, ¿per què no fer-ho? ¡Fabriquem així! ¿És més difícil i cal trencar-se una mica el cap? Sí, però pensem en els beneficis. ¿S’imagina què suposaria reutilitzar les burilles i convertir-les en articles útils i bonics?

¿Treballen amb xifres?

Segons a qui ho pregunti, li dirà que cada dia se’n rebutgen a Barcelona entre cinc i sis milions, i la majoria acaba a terra. És una barbaritat. La gent ja no tira llaunes de refresc al mig del carrer, però seguim veient bé que es tirin els cigarros, sense cap remordiment. No hi ha cultura del residu ni del mal que provoca.

¿Com portaran a terme el seu projecte?

Fins ara hem fet sis campanyes de recollida pel centre de Barcelona i la platja en què hem recol·lectat més de 100.000 burilles i volem arribar al milió abans de final d’any. Però no som escombriaires, sinó emprenedors socials. Hem firmat acords amb organitzadors de concerts i volem parlar amb l’Ajuntament per buscar una fórmula que ens permeti reutilitzar aquest residu. Hi ha contenidors de vidre i paper, potser es podria fer alguna cosa amb les burilles. 

¿Què els deia la gent al veure’ls recollir-ne de terra?

Ens va sorprendre la resposta. Quan dèiem que era per reciclar-les, tots deien: ¡és clar, quina bona idea, ja era hora!

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Igual és una nova veta de mercat.

Estem en converses amb la indústria per decidir en què transformem les burilles. De totes maneres, la meva preocupació no ha sigut mai el negoci, sinó fer alguna cosa que causés un impacte positiu en l’entorn on visc. H