Raimon Espon: "La vida pot millorar al moure el llit un metre"

A Raimon Espon (Olot, 1967) el contracten per entrar a les cases i localitzar corrents d’origen natural i artificial que poden alterar la salut de les persones. Aquesta pràctica es remunta als saurís que antigament buscaven pous d’aigua al camp però no gaudeix de reconeixement científic. Però després de 15 anys de pràctica, Espon assegura que els corrents d’aigua subterrània són les fonts de contaminació electromagnètica més nocives. Per parlar-ne quedem a la zona d’Arc de Triomf i el parc de la Ciutadella de Barcelona, on hi ha una elevada presència de corrents d’aigua.

–Ara es fan dir geobiòlegs.

–És com la perruqueria, que ara en diuen estètica capil·lar. Tota la vida se n’ha dit saurís. ¿Que ara se’n vol dir geobiòleg? Doncs endavant.

–¿No porta vareta ni pèndol?

–I tant, sempre el porto a sobre [treu un petit pèndol daurat d’un estoig]. Jo ho faig amb pèndol, no perquè sigui l’eina ideal per trobar aigua sinó perquè és amb el que a mi em van ensenyar. Es pot fer amb un pèndol, amb una vareta, amb una branca d’avellaner...

–És una pràctica que fins ara es vinculava més al món rural.

–A les ciutats no es coneix tant. Jo soc de la Garrotxa i als 8 anys vaig veure per primera vegada un veí buscar aigua al seu hort amb un pèndol. Després em vaig oblidar del tema.

–¿I quan va tornar a aparèixer a la seva vida?

–Quan em vaig traslladar amb la família a una casa nova a Olot. Mentre l’arreglàvem dormíem tots a la mateixa habitació i cada dia la meva dona i jo ens llevàvem més cansats. Els meus dos fills es passaven la nit donant voltes i queien del llit. Llavors algú em va dir: «¿Has comprovat que no estigueu dormint sobre un corrent d’aigua?».

–I va decidir investigar.

–Volia acostar-me a això sense misticismes ni misteris, d’una manera pràctica. Tot al nostre entorn té una freqüència de vibració, però descobrir la freqüència de l’aigua costa. És com una ràdio: si vull escoltar una emissora determinada necessito conèixer la seva freqüència i sintonitzar-la per poder-la escoltar. 

–Llavors, vostè és un dial amb potes.

–Exacte. El frec de l’aigua amb la terra fa que estigui molt carregada estàticament i, quan passes sobre la vertical d’un corrent d’aigua, el contacte amb aquesta radiació et provoca una microconvulsió muscular que fa oscil·lar el pèndol que portes a la mà. Aquest és el senyal que et diu: «Per aquí». S’ha d’haver percebut aquesta radiació moltes vegades abans de saber identificar-la. És un tema d’ofici. 

–¿Va trobar corrents d’aigua a casa seva?

–Vaig descobrir dos corrents i vam moure els llits fora del seu radi d’acció. La millora va ser radical. No passa res si tens un corrent sota de la cuina, però tenir-lo sota el llit és com dormir agafat a una bateria de 12 volts. Això impedeix el descans i a la llarga afecta la salut.

–Els científics no avalen aquesta relació.

–Fa 15 anys que em dedico a això i puc aportar molts testimonis de gent que s’ha beneficiat al deixar de dormir sobre una geopatia. És necessari que es faci un estudi científic ben fet. Sempre poden concloure que això és una ensarronada i ja està. Però, ¿i si és veritat?

–¿I si resulta que no?

–Jo no soc ni cap il·luminat ni cap xarlatà, soc un pare de família responsable que ho he patit en carn pròpia. Es tracta que fem aquesta feina de manera responsable i seriosa, i que sapiguem comunicar-ho. Si fas un estudi ben fet en una casa, la família percep els beneficis de manera evident i en poques setmanes. La vida pot millorar molt movent el llit a penes un metre.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–¿Es troba amb molts escèptics?

–Les dones solen sintonitzar millor amb això. A vegades l’home de la família diu que no ha notat cap canvi i en canvi la dona assegura que sí.