«El nostre esperit requereix un medi ambient sa»

De camí cap a altres ciutats europees, Manari Ushigua (Kamunkui, Equador, 1974) va visitar la setmana passada Barcelona amb la missió d’explicar al món per què el seu poble està en perill de desaparèixer.   

–Soc l’akameno o president de la nacionalitat zápara, de l’Alta Amazònia equatoriana. El nostre territori confronta amb el Perú, a la capçalera del riu Tigre, un afluent del Marañón. Al nostre espai sense contaminació, la naturalesa ens ho dona tot, el menjar i la forma de relacionar-nos amb el món.

–Però se senten amenaçats.

–Totalment. Per l’entrada de les empreses extractives mineres i les petroleres. Si posen un pou al nostre territori, estan destruint el nostre laboratori, el nostre coneixement. El nostre esperit necessita un medi ambient sa.

–¿Per què?

—Quan els záparas entrem en el somni, el nostre esperit surt del cos i travessa la selva buscant respostes als nostres problemes i inquietuds. El secret de la vida està en el món oníric. En un lloc contaminat, no hi ha respostes ni pau interior.

 

–Per això lluiten.

–Lluitarem contra el petroli fins al nostre últim alè.

–Es refereix a l’Andes Petroleum, filial del consorci xinès Sinopec.

–Al gener, el Govern de l’Equador va firmar amb ells la primera concessió, un contracte multimilionari per quatre anys per explotar dos blocs de la selva, els lots 79 i 83, al nostre territori ancestral.

–¿Els van consultar?

–No. Ho van fer sense preguntar-nos res, encara que la reforma de la Constitució del 2008 reconeix de manera ben clara l’existència d’un Estat plurinacional i el dret col·lectiu sobre les nostres terres. Haurien d’haver fet una consulta vinculant.

–Haurien votat no.

–Perquè els recursos naturals formen part de la nostra vida. L’or, l’urani, el petroli han de continuar sota terra per al nostre equilibri, perquè l’aire continuï pur.

–Però el desenvolupament va per un altre camí.

–¿Què passarà quan espoliïn totes les riqueses? El món s’acabarà. A nosaltres ens diuen: «Vostès, els indígenes, són pobres perquè no tenen sabates, i és per això que necessitem explotar els recursos de la selva, per ajudar-los».

–Ja.

–Si a la selva no existeixen classes socials ni un sistema econòmic, llavors, ¿de quina pobresa ens estan parlant? Que ajudin els desheretats de Quito.

–¿Quants záparos són?

–Ara som a penes 500, però antigament ocupàvem un territori molt extens, que gairebé arribava fins a Iquitos. Si sobrevivim, és gràcies als matrimonis amb altres comunitats indígenes.

–Han fet aliances amb oenagés.

–Sí, com la Fundació Pachamama o Amazon Watch. Aquí, Cooperació Amazònica de Barcelona ens està ajudant amb el desenvolupament d’una xarxa de comunicacions, juntament amb la Fundació Guifi.net. 

–¿Internet a la selva? 

–Sembla un contrasentit, però necessitem el wifi per explicar l’amenaça que exerceix el món modern perquè canviem el nostre sistema de vida. També volem relatar una altra història.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–¿Quina?

–La nostra forma de vida. Com cultivem a la vora del riu, com cacem, com treballem amb la medicina natural fent servir les plantes del nostre entorn.