"Gràcies a la càmera veig les coses per mi mateix"

Abu Biswas (Dacca, 2000) tenia 4 anys quan va arribar de Bangla Desh amb la seva mare i la seva germana per reunir-se amb el seu pare, que treballava de pastisser a Barcelona. De seguida va entrar a l’Associació Educativa Integral del Raval (AEIRaval), una entitat que ofereix projectes educatius individualitzats a nens, joves i adolescents en situació de vulnerabilitat. Aquí van detectar que aquest noi més aviat tímid tenia afició per la fotografia i el van animar a desenvolupar-la. Amb 17 anys, Abu ha fet la seva primera exposició al bar La Rouge de la rambla del Raval i ha participat en el documental 'In-visibles. El Harraka', premiat al Festival BcnZoom de curtmetratge social per a joves.

–Fa 13 anys que vius al barri del Raval. ¿Et segueixen preguntant d’on ets?

–Sí, però ara jo torno la pregunta: «¿On creus que he nascut?». M’han dit de tot: el Marroc, Bulgària, l’Índia, el Pakistan..., ¡fins i tot les Canàries! Molt pocs saben on és Bangla Desh.

–¿Com et vas iniciar en la fotografia?

–Adrià Jurado, l’educador d’AEIRaval, em va dir que l’associació Finmatun organitzava un taller de fotografia gratis al Palau Alòs i el 2012 m’hi vaig apuntar. No tenia càmera, però ells me la van prestar i em va encantar. 

–Ara ja tens la teva pròpia càmera.

–La comparteixo amb la meva germana. La primera que vam tenir era de segona mà, però es va espatllar fa un any. Ens en vam comprar una de nova fa dues setmanes ajuntant els estalvis de la meva germana, els diners que em quedaven de treballar en un bar i 100 euros del premi de fotografia que vaig guanyar a l’institut Maragall, on faig batxillerat.

–¿Què t’atrau tant de la fotografia?

–Aquell moment en què fas la foto és únic, una visió molt personal, i m’agrada poder compartir-la. En certa manera, la fotografia també m’ha ajudat a mi. Gràcies a la càmera estic en primera línia, puc veure les coses per mi mateix i tenir la meva pròpia opinió. La càmera és l’excusa per conèixer llocs i persones als quals no m’hauria acostat mai.

–Persones com els protagonistes d’'El Harraka', el curt que has fet amb Amin Aseyakhe, Hafsa ben Abdelkrim, Laila Hernández i Radomir Lazarov [pot veure’s al canal de Youtube d’AEIRaval].

–'Harraka' és la forma vulgar d’anomenar els menors marroquins no acompanyats que arriben a Espanya de forma il·legal, amagats als baixos d’un camió o en una pastera. Sabíem que al Born hi havia un grup d’aquests nois i amb l’ajuda d’Adrià Sunyol, un voluntari d’AEIRaval, vam estar investigant durant dos mesos i vam gravar entrevistes amb dos d’aquests nois, que ens van explicar la seva història.

–¿Què et va semblar la seva situació?

–¡Buf! Em sembla bastant indignant que es conegui tan poc. Barcelona no és molt gran i hi ha moltes cultures, però el que passa en un barri pot ser totalment desconegut per a la gent d’altres barris. Em sembla que ensenyar aquestes coses que passen és una obligació moral.

–Ja esteu preparant la versió llarga del documental.

–El premi del Festival BcnZoom és un viatge a Tànger [Marroc] per participar en el Festival de Cine Social, però vam demanar que ens allarguessin l’estada perquè volem anar a la ciutat de Nador, d’on és un dels nois del documental. Volem anar a parlar amb la seva mare o algun familiar per gravar més preses.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–Les fotografies que exposes al bar La Rouge són de llarga exposició, més artístiques. ¿Et tira més el vessant social o l’estètic? 

–Al principi buscava l’estètica, però suposo que em va el tema social. M’atrauen les zones frontereres i els barris marginals de les grans ciutats, que et fan veure que no tot és tan maco.