GENT CORRENT

"Li agraeixo al Boss que m'hagi ajudat tant"

Josep Maria Pons s'ha proposat reunir el 8 de juliol a Vilanova de Bellpuig 1.001 persones cantant i tocant el 'No surrender' de Bruce Springsteen

 

  / RAMON GABRIEL

3
Es llegeix en minuts
Carme Escales
Carme Escales

Periodista

ver +

Quan Josep Maria Pons (Vilanova de Bellpuig, 1972) tenia 8 anys, el seu pare va obrir a Mollerussa el bar restaurant que avui ell regenta, L’Estoneta. El llavors porter del Mollerussa, Roberto Navajas –avui entrenador de porters del Granada–, n’era client. I el pare del Josep Maria li solia demanar si podia deixar el seu fill a casa, aprofitant que anava en cotxe a Vilanova. En aquells set quilòmetres, un adolescent de 13 anys, que adorava el futbol, sentia el privilegi d’anar al cotxe d’un futbolista professional. Mentrestant, en la seva radiocasset, Navajas deixava sonar les cançons de Bruce Springsteen.

–¿Així va ser com el Boss va entrar a la seva vida?

–Sí, en aquells viatges de Mollerussa a Vilanova el vaig escoltar per primer cop. M’agradava tant que em va acabar regalant la cinta. La posava a totes hores i em va durar dos mesos. I vaig començar a comprar-me tots els discos de Springsteen. Potser és perquè jo mateix he buscat associar-ho, però visc amb la sensació que cada experiència important de la meva vida està vinculada a una de les seves cançons.

–¿Per exemple?

–Als 30 anys em vaig comprar una casa i va ser el moment de 'The Rising', amb què Bruce enviava força als seus compatriotes pels atemptats de l’11-S. És un tema lluminós, alegre, rocker, que associo a la millor època de la meva vida. I, en el pitjor dels meus moments, connecto 'Devils and dust', la cançó de la guerra de l’Iraq. Els temes de Bruce i ell mateix són mirall de com afrontar els problemes. Ell ha explicat que ha tingut depressió, i el veus actuar donant-ho tot, i voldries tenir aquesta força de superació. Jo li agraeixo al Boss que m’hagi ajudat tant.

–'No surrender' (sense rendició) dona nom al festival que ha organitzat per al 7 i 8 de juliol a Vilanova de Bellpuig. ¿Va triar la seva cançó favorita o va ser pel missatge?

–Aquest no et rendeixis és el que més m’arriba de Springsteen, és la cançó que transmet ànim, i quan veig que se li inflen les venes del coll actuant en directe, em dic: «Si ell ho pot donar tot, ¿per què jo no?».

–¿D’on va sorgir el repte d’ajuntar tanta gent cantant una cançó?

–A la ciutat italiana de Cesena van muntar el mateix, 1.000 persones interpretant una cançó dels Foo Fighters, per demanar que la banda iniciés allà la seva gira. Vaig veure el vídeo i em va encantar la idea de fer una crida similar. Convidar la gent a omplir el camp de futbol de Vilanova i batre el rècord, amb 1.001 persones. És històric, sens dubte. A part de les meves vivències familiars, serà l’experiència més important que hauré tingut en la meva vida. Tinc 44 anys, és l’edat ideal per fer-ho.

–¿Quants inscrits tenen?

–Estem arribant als 600. Anem molt bé de cantants, bastant bé de bateries i guitarres, i una mica curts de teclats i baixos. La inscripció està oberta a tothom a la web (www.nosurrenderfestival.com), costa 10 euros que inclouen l’entrada als concerts, però s’abonen a canvi de participar-hi.

–¿Qui hi actuarà?

–Manel Fuentes & The Spring’s Team i el seu tribut a Bruce; Comandants de Tros; Ball the Raska, i altres. Estan tots a la web, com els patrocinadors que ens recolzen.

–¿Ha conegut Bruce en persona?

–No. He estat en 17 concerts. Per a algun vaig viatjar tota la nit de tornada per poder obrir el bar a temps. En un programa de TV-3 vaig estar a punt de guanyar el concurs amb què podria haver-lo conegut. Però si l’hagués conegut, no hauria muntat el festival. Aquesta aventura és el meu homenatge a tot el que la seva música m’ha donat.

Notícies relacionades

–¿I Roberto Navajas vindrà?

–És clar, si ell hagués anat escoltant les notícies a la ràdio del seu cotxe, potser res d’això hauria arribat.