"La classe alta catalana balla sevillanes de meravella"

Les senyores de l’alta burgesia de Barcelona ballen sevillanes. És més, moltes han viatjat aquest cap de setmana per talonejar a la Feria de Abril de Sevilla o de Jerez. O si no han pogut, en la del Círculo Ecuestre. La professora que les ensinistra és Carolina Morgado (Santa Coloma de Gramenet, 1978), un remolí que als 18 anys va ballar en la companyia de Joaquín Cortés i que ha participat en videoclips d’Azúcar Moreno i Chambao. 

–Costa imaginar una Fira d'Abril al Círculo Ecuestre. Doncs hi ha senyores guapíssimes de debò amb uns vestidassos impressionants.

–I cars. ¿Quant costa un ideal? Un de bàsic de Yolanda Rivas –per mi la millor modista de Sevilla–, ronda els 600 euros. També ve gent d’Andalusia a exposar aquí els seus vestits mesos abans. 

 

–Tan continguda que és l’alta societat catalana... Al Japó, amb aquell punt de disciplina que té, amb tantes normes a seguir, expressen sentiments a través del flamenc. Potser per a algunes és una vàlvula d’escapament. 

–¿Els dona alguna instrucció perquè es deixin anar? (Riu) Els dic: «¡No sigueu tan siesas!».

 

–¿'Siesas'? Insípides.

–La filla d'un extremeny i una granadina fent quadrar les notables. Gràcies a Déu que anem més enllà d’on sigui la gent. A més, jo sóc catalana. 

 

–¿No se sulfuren? No n’he trobat ni una que em qüestioni. També els dic que són les reinones, ¿eh? I que han de treure el diamant que porten dins.

–¿El treuen? ¡Ho fan de meravella! Les sevillanes enriqueixen l'esperit. Rejoveneixen, permeten compartir i mirar als ulls a la gent. 

–Ja, però l'art és l'art. No tenen res a envejar a les de Sevilla o Jerez. L’important és l’emoció. Vaig tenir una alumna que era arrítmica, però ho sentia tant que no li podia posar cap però.

–¿Què veuen en les sevillanes que no ho veuen en el regaetton? Un punt de glamur. Una dona ballant sevillanes és molt sensual. Coqueteja, sedueix, s’enfada, es reconcilia. 

–És una bona ballarina. ¿No és frustrant haver de donar tantes classes? Em sap greu que no pugui guanyar-me la vida sobre un escenari. Però a mi m’agrada fer classes. El meu somni és muntar una escola. Hi invertiré tots els meus estalvis.

–Té una trajectòria que mareja. Sempre he ballat. De petita vaig sentir Farina, Camarón, Juanito Valderrama, els Chunguitos, Los Calis. I des que als 4 anys em vaig arrencar un estiu a la Manga del Mar Menor, no he parat de ballar.

–Ole. Després de nou anys a l’escola de Yolanda Valero, als 13 vaig començar la carrera a l’Institut del Teatre. Als 18 vaig fer una audició i vaig entrar a la companyia de Joaquín Cortés. Als 21 vaig començar a fer classes i vaig muntar una companyia, Aita Cia, amb la qual vaig fer dues produccions. I durant 14 anys he ballat a Color Danza. Però et cal suport, algú que llanci la teva carrera. No em queixo, no. Ara estic al Capitol, a 'Maestros de la Guitarra Española'.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–¿L'avisen per a festes privades? Sí. Vaig ballar a la boda de Sarah Connor.

–Caram. ¿Què sent a l'escenari? És com si em creixessin ales i de sobte pogués volar.