"Democratitzar la salut ens beneficia a tots"

Jordi Serrano (Barcelona, 1976) era el net que volia curar la seva àvia, el jove que es va imaginar viatjant pel món, com a metge, buscant com fer més i millors dianes en diagnòstics, i més veloç l’atenció, allà on sigui. I això és el que fa avui. Viu entre Ginebra, Barcelona i destins en què observa i aprèn com aproximar la salut a la gent, combinant l’atenció tradicional amb aplicacions tecnològiques. La fira Healthio, que es farà de dimecres a divendres de la setmana vinent (del 3 al 5 de maig, a Montjuïc, de lliure accés, prèvia inscripció 'on line') ha muntat 'tours de salut' que donen sentit a apoderar el pacient.

–¿On porten aquests 'tours de salut'?

–El saló es divideix en quatre sectors: salut i benestar; medicina personalitzada; malalties cròniques i envelliment. I, hi ha presents sistemes sanitaris i hospitals, i l’atenció sanitària, i 'start-ups' d’innovadors amb tecnologia aplicada a la salut. Cada 20 minuts s’iniciarà un 'tour' per un itinerari que el visitant, com a pacient potencial o real escollirà, sobre diabetis, salut mental, càncer o altres.

–¿Què ofereixen aquests recorreguts?

–Explicacions científiques sobre la malaltia. I mostren eines tecnològiques que apoderen el pacient, per exemple monitoritzant ell mateix la seva evolució. Hem concebut Healthio com una barreja de museu de la ciència, saló de l’ensenyament i Ikea de la salut (www.healthio-global.com).

–¿Per què insisteixen tant en l’apoderament del pacient?

–Per fer la relació de metge i pacient més horitzontal i, amb això, fer més lliure el pacient. Més lliure i més actiu en la seva pròpia salut. Si hi posa de la seva part, pot contribuir a una millora més ràpida. I això es pot aconseguir dotant-lo de més informació i eines tecnològiques per controlar registres sobre l’evolució de la seva malaltia i compartir-los amb el seu doctor.

–Sempre que el pacient ho vulgui...

–Per descomptat. Perquè encara hi ha qui prefereix l’històric paternalisme sanitari, en què el pacient no té a penes informació del que li passa i es deixa totalment en mans del facultatiu. Però per regla general, avui dia, es comparteix més informació entre sanitari i pacient, i això realment accelera processos de diagnòstic. El diagnòstic amb retard no és bo per a ningú. I que el pacient es responsabilitzi més de la seva salut ajuda, si no a curar, sí a prevenir molt més.

–Compartir tanta informació, ¿no pot derivar també en hipocondria?

–Bé, s’ha de trobar l’equilibri. L’obsessió per les dades no té sentit. Però prevenir surt més barat que curar, i això passa per conèixer l’origen de les malalties. És molt més barat no fumar que lluitar contra el càncer de pulmó. Avui dia tenim moltes pistes per millorar la salut a la nostra societat.

–Moltes es poden llegir ja a la nostra pròpia genètica.

–Exacte. Que cada pacient tingui la seva història clínica, que pot incloure tests genètics que indiquen la tendència a desenvolupar certes malalties, significa democratitzar la salut en benefici de tothom. Cada vegada en sabem més de genètica i cada vegada seran més barats aquests estudis personalitzats.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–Vostè va idear Universal Doctor Speaker, un 'software' que facilita la comunicació entre metge i pacient, en 17 llengües, i ha fet diverses apps. La salut digital enllaça amb el seu somni de globalitzar la salut.

–Totalment. La salut i la medicina són internacionals, un metge local és un professional global. Des d’un poblat de l’Àfrica, amb telemedicina, pot aportar informació sobre medicina tropical a doctors d’Europa. Igual que la medicina ben feta és holística, els avanços en recerca tecnològica i clínica compartits gràcies a la digitalització són un bé global.