Anar al contingut

GENT CORRENT

«Busqueu una passió que us tregui del llit»

Als seus 84 anys, Georgina Regàs ha viatjat al Senegal per ensenyar dones a fer confitura de mango com a impuls d'una cooperativa social

Carme Escales

lpedragosa37665780 georgina regas contra contraportada170416195408

Joan Castro ICONNA

Avui, dia oficial de la mona, melmelades i confitures enriqueixen les entranyes de moltes de les postres coronades fantasiosament. Confitar fruita ja és un acte d’imaginació, molt propi d’aquesta pagesia que no rebutja res. Georgina Regàs (Barcelona, 1932) no era pagesa. Tenia 43 anys i no havia fet mai una melmelada. Però a aquella edat, ella i el seu marit van comprar una casa amb jardí a Torrent (Baix Empordà). I al jardí hi havia un generós llimoner. «No sabíem què fer amb totes les llimones que donava, fins que una recepta per fer melmelada de llimona em va obrir un món».

–De la seva vida se’n podria dir «a la vejez, ciruelas». Es va arremangar per fer confitures.
–Sí, la vida és una aventura, i no saps fins a quin punt tu la domines o et domina ella a tu. Però si sents curiositat, crec que tens assegurat passar-ho bé vivint-la. 

–Muntar als 72 anys una fàbrica de melmelades i també el Museu de la Confitura [www.museuconfitura.com] és una gran aventura.
–És una cosa que, segurament, de jove no m’hauria atrevit a fer. Però davant un futur teòricament curt tens molt menys a perdre. Hi vaig invertir l’equivalent a 500.000 pessetes, que podia haver gastat en un viatge. Hi ha plaers que no donen ni fama ni diners. No vaig fer cap estudi de mercat.

–¿Físicament se sentia bé?
–Fins als 70 vaig estar molt bé. A partir de llavors he d’admetre algunes carències, però jo sempre els dic a les persones jubilades: busqueu una passió que us tregui del llit. Sigui fer sudokus, passejar el gos, mirar les estrelles o fotografiar postes de sol, el que sigui, però necessitem ocupar-nos. Així no sents tant els mals i no es dona la llauna al que viu al voltant. Jo, si no entro en detalls, estic bé.

–I ara que museu i obrador de confitures ja marxen vent en popa, s’embarca en un nou projecte al Senegal. ¿Com va sorgir i què hi estan fent?
–Em van presentar Mamadou Saliou, un jove senegalès de 24 anys que va venir a Catalunya per jugar a futbol professionalment. Ara té el seu propi negoci de lloguer de bicicletes, i ha creat una fundació que ajuda a escolaritzar els nens del barri de Lyndiane, a Ziguinchor (Senegal) (www.diandeafrica.org). Em va il·lusionar participar en el projecte, i el juny de l’any passat hi vaig anar a ensenyar a les dones a fer confitura de mango. La idea és crear una cooperativa i un centre cívic on fer classes de recuperació i d’informàtica als nens i nenes del barri.  

–¿Estudiar és clau per tirar endavant?
–Mira, jo de petita vaig estar interna en un col·legi. Els meus pares s’havien separat, cosa que en aquells temps suposava portar una taca a sobre. I jo volia estudiar per poder treballar i guanyar-me la vida, però em deien que havia de dedicar-me a les feines de casa. Vaig tenir sort que també hi hagués un capellà molt obert, i li vaig dir que volia estudiar per treballar i poder fer el que volgués. Recordo que em va dir: «La llibertat ben entesa comença amb la llibertat econòmica». Allò era Marx, però evidentment a Marx ni el va anomenar. Llavors llegien fins on es podia llegir.

–¿Per a què és necessària la llibertat?
–Per entendre-ho tot millor, per ser més comprensius amb els altres. Si pots fer el que vols, tindràs molt més respecte per la vida dels altres, siguin persones grasses, homes, dones, homosexuals o transsexuals. La meva mare em deia: «Aprèn anglès i veuràs el món d’una altra manera». Em va enviar tres anys a la Gran Bretanya.

–De la separació dels seus pares i de la seva pròpia vida [fa tres anys que és viuda], ¿què ha après sobre amor conjugal?
–Que l’enamorament no dura tota la vida, però és la complicitat de comprensió el que et fa conviure amb algú més agradablement. 

0 Comentaris
cargando