Entrevista

"Le Pen vol ser una líder nacionalista com Putin"

La politòloga Catherine Fieschi creu que «la gent del Front Nacional va a les eleccions amb la idea de fer saltar l'actual sistema»

De nord a sud, d'est a oest, un fantasma recorre Europa: el retorn de la ultradreta xenòfoba a l'ombra de la crisi econòmica i política del continent. Un dossier elaborat per EL PERIÓDICO i Agenda Pública

lpedragosa37929361 pen debate  francia170404222907

lpedragosa37929361 pen debate francia170404222907 / LIONEL BONAVENTURE

5
Es llegeix en minuts
Begoña Arce
Begoña Arce

Periodista

ver +

Aquests dies Catherine Fieschi recorre França temptejant l’opinió dels votants en un paisatge polític molt alterat. Les eleccions del dia 23 no s’assemblen a cap altres presidencials franceses. La fundadora i directora del prestigiós institut d’investigació política Counterpoint alerta del suport dels joves al Front Nacional, el populisme nacionalista enfront del cosmopolitisme i el desig de Rússia d’acabar amb el projecte europeu. El que passi a les urnes, adverteix, és impredictible i no exempt de risc.

–¿Què s’hi juga França i què s’hi juga Europa en aquestes eleccions?

–És probablement l’elecció més important en la Cinquena República a França. Per als francesos, però també per a la resta del món. Estem fent molts estudis i en l’ambient internacional de les finances i la banca estan gairebé histèrics amb l’elecció presidencial. Ja els van agafar per sorpresa el brexit i Trump, i ara creuen que és l’última oportunitat per a l’euro o per al projecte europeu.

–¿I els francesos?

–Per als francesos també és important, perquè el país ha estat submergit en l’immobilisme des de fa anys. Sarkozy no va ser capaç de fer les reformes que volia aplicar. Abans, en els anys de Chirac, quan hi havia diners i l’economia anava bé, tampoc es va fer res. Hollande ha sigut una gran decepció. Hi ha una sensació d’anys perduts i promeses que no s’han complert mai. En aquestes eleccions, d’una manera o altra, alguna cosa canviarà.

–¿Quina impressió n’ha tret dels debats?

–Una de les coses que més m’han xocat és les poques coses bones que s’han dit d’Europa. Bàsicament, tan sols hi ha un candidat proeuropeu, Macron, i cap més. Els altres oscil·len entre ser una mica crítics o molt molt crítics amb Europa. És molt xocant, perquè et fa pensar en quin és el compromís actual de la gent amb el projecte europeu.  

–¿Quin paper està jugant el Front Nacional en aquestes eleccions?

–La gent del Front Nacional va a les eleccions amb la idea de fer saltar l’actual sistema. No ha estat mai en el poder, però cap Govern ha pogut actuar sense el càstig dels seus votants. Ara bé, hem constatat que segueix sent considerat com l’extrema dreta i hi ha molta gent –diria que al voltant del 70%– que en cap circumstància el votaria. Sobretot, la gent gran. 

–¿Quin és el poder real de Le Pen? 

–Marine Le Pen no té tot el partit darrere seu. De moment la recolzen perquè creuen que potser, només potser, pot arribar al poder. Quan hem fet estudis pensàvem que la seva personalitat, les seves qualitats com una líder forta, serien molt important per als votants. Però ens va sorprendre que no estan particularment interessats en ella. A la immensa majoria dels votants del Front Nacional només els interessa el programa, i dins del programa, la immigració. Els d’altres partits estan molt menys preocupats amb aquest tema. 

–Si no arriba a l’Elisi, ¿és el final de Marine Le Pen?

–Si perd l’elecció serà molt difícil per a ella sobreviure, però el partit és una altra cosa. El Front Nacional és el partit de França amb més gent jove, un factor que jugarà a favor seu en els pròxims anys. Ha estat aquí des del 1972, ha tingut moltes crisis i s’ha recompost, mentre que la dreta tradicional està completament desbaratada. Si el Front Nacional es mou una miqueta cap al centre, veurem. L’actual paisatge polític és molt fluid en totes les direccions. 

–¿Com interpreta aquesta fluïdesa? 

–Hi ha una gran divisió generacional. La vella generació encara respon a la divisió esquerra/dreta. Els joves, els nascuts després del 1980, són més susceptibles a altres qüestions. Una de les coses que expliquen el naixement dels partits populistes és que els tradicionals no reflecteixen el que la gent experimenta. El que influeix en els joves són assumptes culturals en sentit ampli, com les relacions entre gent de diferents ètnies, amb diferents valors i estils de vida diferents del seu. Veiem votants oberts a altres cultures, cosmopolites, enfront d’altres amb actitud proteccionista i nacionalista.

–¿És, doncs, una cosa que va més enllà de la crisi econòmica? 

–Aquestes divisions eren aquí abans de la crisi financera i no desapareixeran. Però una cosa que va mostrar la crisi financera és que Europa no era capaç de protegir els seus ciutadans i que els governs tradicionals tenen molts problemes amb l’economia global. No poden oferir protecció com acostumaven a fer-ho. Hi ha qui pensa que potser els nous partits tenen una resposta i que per què no provar-los. 

–Marine Le Pen ha estat amb Putin. La campanya del Front Nacional s’ha finançat amb diners de Rússia. ¿Com s’ha d’interpretar aquest vincle amb Moscou?

–Crec que el vincle amb Rússia és el d’un gran nacionalisme, els valors cristians, una cosa que va més enllà del patriotisme. A Le Pen no li importa coquetejar amb un líder nacionalista fort com Putin, perquè això és el que ella vol ser. Rússia està invertint de totes les maneres possibles a desestabilitzar el projecte europeu. Està veient tot el que pot fer per reforçar cada partit que planteja la qüestió europea als electors, per mirar de crear una altra situació tan inflamable com el brexit. Bàsicament, vol agreujar les divisions entre la població. No és paranoia, és exactament el que està fent.

–¿El resultat electoral és impredictible? 

–Ho és. En primer lloc perquè la campanya no ha sigut el que es pensava. No han estat ni Hollande, ni Juppé, ni Valls. Després van aparèixer els escàndols de Fillon. Macron, que ningú pensava que tingués cap possibilitat, és favorit enfront Marine Le Pen. 

Notícies relacionades

–¿I el seu pronòstic?

–Macron contra Le Pen és l’opció amb més possibilitats, però en cap cas és segura. Jo diria que té un 65% de possibilitats. Hi pot haver sorpreses, i una pot ser que Fillon tingui un resultat millor del que pensem en la primera volta, perquè té una base de votants més gran i més forta que la resta. Si la participació és baixa i Macron aconsegueix un 23% en lloc d’un 27%, serà Fillon contra Le Pen. Tot pot passar. Hi ha un reg. Tenim precedents de victòries impredictibles en els casos del brexit i de Trump.