«A la carn li va bé el jazz, i al peix, la bossa nova»

De pare alemany i mare mexicana, als 15 anys Werner Schiller (Barcelona, 1989) es va entestar a descobrir tots els gèneres musicals del món, i als 18 es va pagar l'Escola d'Hostaleria Hofmann venent audioguies a la Sagrada Família els caps de setmana. Així, fanàtic de la música i la gastronomia com era, un dia va descobrir la connexió entre totes dues i va inventar una nova professió: la de musical xef, que marida sabors i sons per encàrrec.

-¿Què lliga amb la croqueta i el 'montadito'?

SEnDAn a clear day you can see forever, de The Peddlers, un trio de jazz dels 60 i 70. I una copa de cava.

-¿I amb l'entrecot al punt?

-Lover man, de Stan Getz i Bill Evans. I un vi negre no gaire dur. Al Rioja li escau el flamenc.

-Carai. ¿I un llobarro a baixa temperatura?

-Corcovado, de Joao Gilberto. Al peix li va bé la bossa nova.

-¿Una paella?

-Digui'm els ingredients.

-Sí que hi afina... Una mar i muntanya.

-En la vida todo es ir, de Joan Manuel Serrat. És alegre, lleugera i aporta frescor.

-¿Al gintònic?

-Under your cloud, de Myon and Shane.

-¿Com va arribar a aquest curiós maridatge?

-Jo treballava en una empresa tecnològica al World Trade Center de Barcelona i freqüentava l'International Café. Un dia els vaig preguntar: «¿Em deixaríeu amenitzar la nit, gratis?»

-Una oferta irresistible.

-Hi vaig anar amb un mixer que vaig comprar i l'MP3, i vaig acabar punxant tots els divendres al sortir de la feina. El director de l'Hotel Grand Marina, que freqüentava el cafè, em va sentir i em va proposar tocar a la terrassa. Han passat tres anys i soc DJ resident. També he fet esdeveniments per a Chanel, per a MotoGP...

-De moment, no ha aparegut el menjar.-Ara apareixerà. Tenia tots els gèneres al cap i vaig intuir que hi havia una connexió entre sabor i so. Els estudis de neuromàrqueting em van donar la raó.

-¿En què, per exemple?

-El so dels plats de la bateria té relació amb el que és àcid. Els tons alts d'un cantant, amb el que és dolç.

-¿Potencien el sabor?

-Harmonitzen. El meu iTunes és com una paleta de colors. Tinc unes 2.460 cançons seleccionades, classificades i subdividides segons criteris inspirats en la física. He elaborat set categories de menús, entre els quals el Prestige és el personalitzat. Un altre, el Journey, compon un viatge al Brasil, els EUA i Cuba per acabar en flamenc.

-¿Cuina i punxa a la vegada?

-De la part culinària se n'encarrega Ángela Ferran, xef del restaurant El Elefante de Castelldefels. Jo selecciono les cançons més adequades per a l'establiment segons l'interiorisme, el tipus de comensal, el dia i l'hora, el gust.

-El preu del servei deu ser altíssim.

-És un servei exclusiu. Un vestit a mida pensat per proporcionar felicitat, que és el que m'agrada. Quan toco i noto que una família sencera està amb el mòbil, no paro fins que aconsegueixo que es moguin. Tinc la sensació que puc arribar a controlar l'atmosfera.

-Una curiositat. ¿Vostè pot arruïnar un sopar amb un tipus de música?

-Això no entra en els meus plans.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

-Hi insisteixo.

-Per fastiguejar un sopar no hi ha res millor que el reggaeton. No combina amb res.