«M'agrada la literatura de la incomoditat»

Hi ha vides que són d’una supina coherència, una línia recta on només caben les realitats afins, i hi ha vides com les de Cecilia Picún, que va estudiar Medicina, que va treballar en la indústria farmacèutica, que des de fa quatre anys regenta una petita llibreria a Sabadell: el LibreRío de la Plata (libreriodelaplata.com); l’única, que se sàpiga, llibreria especialitzada en literatura llatinoamericana d’Espanya. Cecilia és uruguaiana, lectora des de petita. La història de com va acabar aquí té l’aroma de les coses amb destí.

–¿Com va ser?

–Bé, la història és que el 2012 em vaig quedar sense feina. Havia treballat durant anys en vendes i mercadeig en diverses empreses farmacèutiques i me’n vaig anar a l’atur. No sabia què fer, però el que sí que sabia és que no volia tornar al mateix. Un dia em vaig apuntar a un taller de gestió de petites botigues, i resulta que un exercici consistia a posar en marxa un negoci fictici.

–Una llibreria.

–I jo vaig pensar en una llibreria, sí. «I quin tipus de llibreria», et preguntaven al taller, i jo: «Doncs una llibreria llatinoamericana». Era un exercici, però un dia em vaig adonar que era justament el que volia fer, el que em faria sentir coherent amb mi mateixa.

–¿A què es refereix? ¿No se sentia coherent en les feines anteriors?

–Bé, quan treballava en la indústria farmacèutica sentia certa disconformitat amb alguns dels productes que havia de vendre; una disconformitat que aquí no sento, evidentment. Em sento molt, però molt a gust recomanant llibres.

–El perfil de la llibreria… Suposo que vostpe, a part de ser llatinoamericana, té debilitat per la literatura llatinoamericana, ¿no?

–Jo sempre he llegit de tot però sempre m’ha agradat la novel·la, i especialment la llatinoamericana. Als 16 o 17 anys vaig florir com a lectora: va ser l’època en què vaig llegir 'Rayuela', Donoso, Alejo Carpentier… La meva filla petita es diu Vera pel personatge de 'La consagración de la primavera'.

–Expliqui’m, ¿com es munta una llibreria especialitzada en Llatinoamèrica?

–¡Com es munta una llibreria! Primer de tot va ser això. No en tenia ni idea de res, d’editorials, de distribució, del mercat. En vaig haver d’aprendre. Encara n’estic aprenent.

–¿I la part de l’especialització?

–Bé, això va significar fer indagacions del que hi havia de literatura llatinoamericana en aquest país, visitar llibreries… Em vaig adonar que fins i tot en les més grans el fons no és gaire ampli. Però també em vaig adonar que als catàlegs de les editorials figuren molts llibres llatinoamericans editats aquí que no han durat ni una setmana a les taules de novetats.

–Pel que veig als seus prestatges, no parlem de literatura de grans vendes.

–A mi m’interessa recomanar i vendre aquest tipus de literatura que té a veure més amb la incomoditat, el tipus de llibres que no ets la mateixa persona després de llegir-los. Els comercials venien i m’oferien Paulo Coelho, Isabel Allende, Marcela Serrano... Però jo buscava un altre tipus de llibres.

–¿I li funciona? Econòmicament, vull dir.

–Bé, per una banda he de dir que aquí venen molts estudiants i llavors és quan veig que la gent té ganes de descobrir altres veus, i que això té futur. Per l’altra, costa arrencar, tot i que això sí, any rere any les coses milloren. En qualsevol cas, és una llibreria de literatura llatinoamericana, però no només de literatura llatinoamericana. Tenim una secció important de llibres infantils i il·lustrats, és com una altra especialitat. Llibres objecte. 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–Digui’m un autor que la sedueixi.

–¡Ah! Mario Levrero. Aquí som fans de Mario Levrero.