«Acollidor és aquell que accepta les diferències»

Joan García del Muro (Lleida, 1961) és un d’aquells professors que disfruten a l’aula. Imparteix classes a la Facultat de Filosofia de Catalunya (URL), d’ètica i de filosofia medieval, i a l’Institut Obert de Catalunya (IOC) d’història de la filosofia, 'on line', a segon de batxillerat. Durant més de 20 anys va ser  professor de l’Institut Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat, on el seu alumnat era d’una gran efervescència cultural. Eren adolescents com els protagonistes de la seva obra 'Soldats del no-res', Premi Octubre d’Assaig 2016, una porta oberta a la reflexió sobre rumbs i orientació de la joventut.

–¿Com va anar a parar a aquesta temàtica? Quan vaig veure el vídeo de la decapitació del periodista nord-americà a mans d’un gihadista anglès, imatges que no vaig suportar, em vaig dir: «Jo, mirant aquest vídeo, estic tancant el cercle». Aquest vídeo ha sigut construït minuciosament perquè el vegi la gent, està treballadíssim, no és res espontani. I vaig començar a llegir explicacions sobre per què algú s’enrola en el gihadisme.

–¿Quines respostes va trobar? Les que al·ludien al radicalisme islàmic, al xoc de civilitzacions i a les identitats culturals portades a l’extrem de la violència. Però cap em va convèncer.

–¿Quin camí va prendre per investigar més? Em vaig centrar en el treball que fan a Fran­ça i Bèlgica sociòlegs, antropòlegs i filòsofs i especialment la directora del Centre de pré­vention des dérives sectaires liées à l’Islam, Dounia Bouzar. I pensava en els 50 gihadistes que van sortir de Catalunya.

–¿Van perdre o van trobar el rumb enrolant-se a l’Estat Islàmic? Una cosa va portar a l’altra. Mirem, si no, al nostre voltant, tots aquests immigrants de segona generació, molts del Magrib, a qui els valors de la seva família ja no els serveixen. Per ser acceptats per la societat d’acollida dels seus pares, adopten els valors d’aquí, però tampoc són els seus. Només els parlem d’integrar-se, però acollidor és aquell que accepta les diferències. Ells estan en terra de ningú. Això els fa enormement fràgils. Hi ha avis a Bellvitge o a l’Hospitalet que únicament parlen àrab, els seus nets no el parlen i no poden comunicar-se. I el gihadisme els ofereix una identitat ja prefabricada que, a més, es transforma en acció.

–¿Se sent responsable com a professor d’algunes d’aquestes carències? Almenys hem de dotar-los d’unes mínimes eines per reconèixer la barbaritat quan se la trobin. I això passa per treballar amb els joves els principis morals, el 'no s’hi val tot' per aconseguir l’èxit o els diners. Des de P3, fins a la universitat, tenim l’oportunitat de transmetre’ls l’immens valor del pensament propi. Però encara observo que en molts casos, qualsevol indici de creativitat i pensament lliure està penat del tot.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

–¿Quina és la reflexió social a fer? –Hauríem de preguntar-nos com estem formant els joves, perquè són carn de canó. Al començar el curs, els pregunto què és el que desitgen més, i el que més responen és que els toqui la loteria. Després que els pares tornin a ajuntar-se. El meu combat està en el primer, ¿què els estem oferint? Tant me fa que sàpiguen qui és Kant ni què va dir, em serveixo dels filòsofs clàssics com a interlocutors privilegiats perquè discuteixin, s’aturin i es posin perquès, sobretot quan les coses no van bé del tot, que construeixin la seva veu pròpia, i la seva identitat.

–Des que el professor de 'Merlí' [la sèrie produïda per TV-3] va aparèixer, els docents de filosofia ja no són transparents. El seu efecte ha sigut fulminant. A l’institut de l’Hospitalet, quan anava a fer guàrdia a cursos que no portava, només de dir-los que era professor de filosofia, no paraven de demanar-me que els expliqués coses.