Anar al contingut

EL MERCAT DE LA VIVENDA A BCN

Queixes amargues davant la nova bombolla

L'increment del lloguers afecta principalment els joves, atrapats per les exigències de les immobiliàries i la ferotge competència

JOSÉ CARLOS SORRIBES / BARCELONA

Són desenes de cartes les que els lectors d'aquest diari han enviat en els últims mesos amb una veu d'alarma i, la majoria, d'amarga queixa. Denuncien que són víctimes de la irrupció d'una nova bombolla immobiliària, en aquest cas enfocada cap a les vivendes de lloguer. Un bombolla que s'infla sense pausa a la capital catalana i a la seva àrea més pròxima.

Sembla que ha durat poc temps la memòria de la crisi, manifestada en aquella bombolla immobiliària que va explotar el 2008. Bé que ho recorda Luis Bartolomé, un visitador mèdic de Barcelona. “Sembla que no n'aprenem en aquest país. ¡No hem acabat de sortir de la maleïda crisi i ja hi tornem a ser! En el seu cas, lamenta com “volen” els pisos d'una setmana per l'altra i les condicions de “solvència econòmica i altres condicionants” que li reclamen per poder accedir a un pis de lloguer.

El problema s'agreuja en el cas dels més joves, dels estudiants que busquen independitzar-se. Per a Oriol Ollé, de l’Hospitalet, abandonar el niu paternal és una “utopia” si pretén fer-ho ell tot sol perquè li és impossible competir amb el que ofereixen els turistes. “L'únic que ens queda són pisos compartits o llocs que són inhabitables perquè presenten unes condicions deplorables”.

UNA CARRERA D'OBSTACLES

Les condicions per accedir a aquestes vivendes de lloguer són, a més, una nova carrera d'obstacles per a joves desconeixedors dels exigents protocols de les immobiliàries. Valentina Llorens, una estudiant barcelonina de Publicitat, manifesta l'empipament que sent per “fiances que es converteixen en una espècie d'hipoteques prematures”. O pel fet d'haver de posar com a aval “tota la parentela”. A més, quan la majoria d'ocasions el pis “fantàstic a la web de torn” sol ser quan es visita “un cau sense ascensor ni calefacció a preu d'or”.

A part d'una prova d'obstacles, la recerca d'un pis de lloguer s'ha convertit en un carrera de velocitat. Rafa Bellido, un jove de 25 anys resident a Badalona i que treballa en el món del màrqueting, insisteix com feia Luis Bartolomé que s'ha de “volar” davant una vivenda desitjable. “No comptis amb una gran oferta pel pis dels teus somnis; abans que truquis al número de contacte ja se t'haurà escapat”, lamenta sense perdre el sentit de l'humor.

BARALLES A LES PORTERIES

El tortosí Xavier Lluís, de 23 anys i resident a Barcelona, també s'ha vist en aquesta conjuntura. Ha arribat fins i tot a una conclusió rotunda: “No compleixo el perfil per poder llogar un pis a la capital”. I ho va dir després de d'haver estat dues setmanes “lluitant amb immobiliàries” on fins i tot ha vist “escenes de baralles” protagonitzades a les porteries. I com Bellido també ha participat en aquest esprint per aconseguir un pis. “Et diuen que els diguis alguna cosa ràpidament, que si no ho fa un altre ho farà abans que tu”.

L'actuació de les administracions no s'escapa de les crítiques dels nostres lectors. El mateix Xavier Lluís recorda l'anunci de l'Ajuntament –'Si tens un pis, tu tens la clau'- per alimentar una borsa de la vivenda, a la qual ell no pot accedir al no estar en el que es considera el col·lectiu en risc d'exclusió. “Cada matí penso que si hagués deixat a mitges l'institut i no hagués fotut ni brot, potser podria tenir un pis per 450 euros de lloguer”Lluís Doporto, desocupat, estava disposat a mudar-se des de la ciutat de Barcelona a Calaf (Anoia) a la recerca d'un lloguer social, segons l'opció que li van donar a l'Oficina de l’Habitatge fa més de mig any. Encara està esperant que li truquin per poder veure el pis.

0 Comentaris
cargando