Testimonis d'islamofòbia i denúncies quotidianes en el 'top ten' de les cartes més llegides del 2015

Entre el comiat d'un any i la benvinguda al següent toca fer balanç, i s'imposen les llistes: d'èxits musicals, de pel·lícules més vistes, de llibres més venuts...Doncs bé, Entre Tots també té una llista per oferir: les 10 cartes dels lectors més llegides aquest 2015. I qui avisa no és traïdor, no esperin trobar en aquest rànquing grans i profundes opinions sobre grans assumptes (macroeconomia, geopolítica...), perquè les cartes més llegides, les que més es mouen a les xarxes socials, són denúncies i testimonis. Així, dues de les cartes més llegides parlaven d'islamofòbia, sí, però a través de dues experiències personals.I entre una i altra, no falten les referències al turisme, l'economia i l'educació, entre altres temes, això sí, sempre des de la perspectiva 'micro' de la vivència personal de qui ha patit les retallades perquè Espanya pagui el seu deute a Europa; de qui tenia la il·lusió de ser mestra i s'ha desanimat per culpa de la carrera i el sistema educatiu; de les condicions laborals i com afecten el seu col·lectiu...Són exemples reals de com aquests grans temes que mouen el món afecten el dia a dia dels ciutadans.

1. Houda Bourrouhou, estudiant de Ciències Polítiques de Rubí, explicava a la seva carta "A mi i a les meves amigues ens van agredir al metro"  com una dona que va començar a mirar-les malament i a insultar una d'elles per portar gihab' va acabar llançant-los “una ampolla d'aigua que va impactar al cap de la meva amiga, i provocant-li un fort hematoma”. Ningú al vagó va intercedir. “¿Fins quan seguirem fent-nos els muts, els cecs i els sords davant aquests episodis de racisme?", es lamentava Houda.

2. Rosó Castellsagués, administrativa de Cubelles, va generar debat amb la seva carta ‘El meu bebè va haver de pagar per entrar al Camp Nou’ i va aconseguir fins i tot una rèplica per part del FC Barcelona. Va succeir l'agost passat, durant un partit de la Supercopa: “A les taquilles de la porta 15 ens van dir que al Gamper i en aquest partit pagava tothom encara que no ocupés seient”. No em puc creure que hagi hagut de pagar 54 euros perquè el meu bebè de 10 mesos entrés”, denunciava indignada aquesta culer de pro.

3. Ricard Galcerán, jubilat de Barcelona, a la seva carta ‘No donin explicacions al Park Güell’ Park Güell’ explicava com durant una visita al parc amb tres amics de la família era abordat pels vigilants mentre els explicava coses del lloc: “Em pregunta si sóc guia oficial. Li dic que no i pregunto per què. Em contesta que no puc explicar res del parc si no sóc guia oficial, que els guies oficials es poden sentir molestos (…), i que si persisteixo, em convidarà a sortir del recinte, que ha de protegir els drets dels guies. I els meus drets com a ciutadà".

4. Elisenda Ruiz, estudiant de Barcelona va desencadenar el desembre passat la reacció de més d'un professor arran de la seva confessió en forma de carta titulada ‘Jo volia ser mestra i la carrera de Magisteri me n'ha tret les ganes’Magisteri: "Potser no sóc jo qui s'ha de plantejar el seu futur i el que ha de canviar és la meva carrera , el sistema educatiu i el país".

5. Ana Jiménez, estudiant de Santa Coloma de Gramenet, va impactara les xarxes socials amb la seva carta ‘Sóc de Santa Coloma, i a molta honra’Santa Coloma, un cant contra els estereotips que pesen sobre la seva ciutat. “Els colomencs som gent treballadora, lluitadora i honrada. Crec que és indubtable que tenim els braços oberts a tots i a totes, i ho portem amb molt d'orgull”.

6. Miguel González, transportista de Madrid, trencava una llança el març passat ‘En defensa dels empleats del Banc Madrid’Banc Madrid’, després de l'ordre de tancament per part del Govern després de sortir a la llum un informe sobre blanqueig de diners de la matriu de l'entitat a Andorra: “Estic convençut que la immensa majoria són d'una professionalitat i honorabilitat irreprotxables i que probablement, d'haver-la, sols seria una petita part de la plantilla la implicada en irregularitats”

7. Lluís Gabaldà, de Barcelona, denunciava les condicions laborals del seu col·lectiu professional a 'Tècnics Superiors en Imatge per al Diagnòstic a Espanya, humiliats': “¿Per què el meu país em castiga amb una Formació Professional deficient de 2.000 hores, quan en gairebé la totalitat dels països de la Unió Europea els estudis equivalents són de 3.000 - 4.000 hores i formació universitària?”

8. Alba Asensio, estudiant de Sabadell, explicava a ‘Sense concursar a televisió per tenir esclerosi’ la discriminació soferta per la seva mare i unes amigues, seleccionades per concursar a '¡Boom!', d'Antena 3. Va succeir el febrer passat: “Una amiga de la meva mare va rebre la trucada del programa i li van fer diverses preguntes sobre els membres de l'equip. A l'arribar a les preguntes de salut, va dir que dos membres del grup tenen esclerosi múltiple. Al dir això, l'entrevistadora va dir que no podrien participar en el concurs perquè no permeten participar-hi malalts”.

 

9. María Palomar, jubilada de Barcelona escrivia el juliol del 2015 la carta ‘Quan Grècia va perdonar el deute a Alemanya’ a propòsit dels rescats de la UE i les seves condicions. “El 1953,  un gran nombre de països, entre ells Grècia i Espanya, van condonar més del 60% del deute que Alemanya havia acumulat durant les dues guerres”, cosa que va permetre que molt aviat Alemanya se situés al capdavant del creixement econòmic del continent, recordava María. "Llàstima que aquest apassionant capítol de la història recent no s'estudiï en els col·legis espanyols, grecs ni, per descomptat, alemanys".

10. Ariadna Morales, estudiant de Barcelona, explicava en 'Un musulmà al metro i tres seients buits' el seu testimoni davant d'un episodi d'islamofòbia al metro de Barcelona, arran dels atemptats del 13 de novembre a París: "És injust. Aquest buit, aquest silenci, aquesta tensió. No podem fer això a algú només pel fet de ser musulmà", deia a la seva carta, que acabava amb una proposta: "Deixem-nos de races, religions i diferències. Humanitzem-nos i siguem honestos. Per favor, omplim aquests seients buits". 

MÉS ENLLÀ DEL 2015

Però al marge d'aquestes 10 cartes, d'altres tres s'han colat entre les cartes més llegides del 2015, i malgrat que es van publicar entre el 2013 i el 2014, han continuat movent-se per les xarxes socials. Potser perquè per la seva temàtica segueixen sent de total actualitat o perquè són testimonis o perquè sense ser assumptes transcendentals toquen molt de prop als lectors: 

1. Lorena Sánchez, de Pineda de Mar exposava el juny del 2014 a la seva carta 'Em dic Sánchez, parlo castellà i sóc independentista'  els seus motius a favor de la independència: "Sóc tan independentista que si demà mateix Catalunya fos independent seguiria sent la mateixa persona, parlant el castellà, escrivint en castellà, sentint en castellà i admirant la cultura espanyola. Però, donant gràcies a Espanya per haver-me brindat l'oportunitat de votar, de decidir per mi mateixa amb qui vull estar i d'exercir el meu dret a la democràcia i a la autodeterminació".

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

2. Laura Mata, infermera del SEM a Barcelona, denunciava a la seva carta 'Les ambulàncies no són un cotxe escombra de borratxeres'borratxeres l'ús de les ambulàncies en casos d'intoxicació etílica: "Els professionals que ens dediquem a això estem bastant farts de fer de cotxe escombra de borratxeres quan potser en algun altre punt de la ciutat hi ha algú que realment depèn de nosaltres per salvar la seva vida, i l'ambulància que l'hauria d'atendre està ocupada fent aquest tipus de servei".

3. Montse M., d'Argentona, explicava l'agost del 2013 la seva experiència personal a  'Sotmetre's a una fecundació 'in vitro' no és un passeig': "Dos mesos de pastilles per controlar la menstruació, un mes de tractament hormonal que sol incloure de mitjana unes set punxades diàries, pastilles per preparar l'endometri perquè produeixis com més òvuls millor, control ecogràfic cada dos dies per controlar el procés... Quan aquests òvuls estan madurs es fa una intervenció quirúrgica per extreure'ls i fecundar-los. I encara hi ha una segona intervenció per introduir-los, si has tingut sort i s'han fecundat".