La coherència o el greuge de la CUP i el testimoni sobre uns bessons recuperats del càncer, entre les deu cartes destacades del 28/12

L'empat entre els partidaris i detractors de la investidura d'Artur MasArtur Mas com a president a l'assemblea de la CUP del passat 27 de desembre ha protagonitzat moltes de les cartes dels lectors d'Entre Tots. La majoria coincideixen a afirmar que el partit no fa més que “marejar la perdiu” i la reticència dels ciutadans cap a la formació assembleària creix, encara que no falten els que defensen la seva actuació com un exemple de coherència i els que demanen noves eleccions per al març. Al marge de l'actualitat política catalana, i en aquestes dates nadalenques, algunes cartes demanen "feina per a tothom" i altres recorden que aquestes també són dates d'esperança, fins i tot quan es tracta de fer front a malalties com el càncer.

1. Josep Simon, funcionari de Esplugues de Llobregat, a la seva carta Democràtica i sobiranament traïts per la CUP defineix com “falsa coherència dels antisistema” el paper del partit d'Antonio Baños: “La CUP està negociant des del minut un amb representants de la coalició JxSí la manera d'incomplir la seva promesa electoral estrella”.

2. Esteban Martínez, professor de literatura de Sabadell, critica que la CUP sigui ara considerada “el problema” a  CUP: Quan la coherència és greuge: “Una vegada més actuar com el que s'és, genera estupor entre els que no estan acostumats a la coherència”.

3. Rafael Aguilar, jubilat de Riells i Viabrea, a La CUP i les falses esperances sosté que l'assemblea del diumenge va ser un “aquelarre antisistema”: “Prou de converses. Prou de negociacions. Ja sabem on condueixen amb aquest partit: enlloc. Anem cap a unes eleccions al març. Hem d'aclarir coses. Hem de definir el panorama”.

4. Joan Llorens, jubilat de Barcelona, exposa que el país viu una situació d'“embús” a A Artur Mas: Noves eleccions, ja i acusa JxSí de no haver imaginat el pitjor dels escenaris: “Possiblement Convergència esperava un resultat el passat 27-S que li permetés no dependre de ningú per investir Artur Mas, però crec que sempre s'ha de preveure un escenari no tan favorable i haver pactat amb la CUP abans de les eleccions les diferents alternatives”.

5. Ángel Alonso, jubilat de Getafe, a L'ús interessat del vot és un delicte lamenta les promeses incomplertes dels polítics que, una vegada han guanyat a les urnes, imposen les seves pròpies “regles del joc”: “Senyors polítics de moda, hem votat prosperitat, comunitat, feina, justícia contra els corruptes, veritat, unitat, respecte. En fi, hem votat perquè volem una Espanya pròspera, lliure, democràtica i unida”.

6. Avelino Tomé, jubilat de Barcelona, acusa els pares d'avui dia de ser massa autoritaris amb els seus fills i de bolcar les seves frustracions en ells a Ser pares sense titulació: “Vergonyós, tercermundista, inepte i descerebrat tracte d'uns pares que pretenen descarregar la pressió de la seva opressió laboral”.

7. Luis M. Cuezva, jubilat de Barcelona, a Els jubilats ja ens vam sacrificar abans respon a la carta Els joves fem tots els sacrificis i els jubilats, cap, en què Giulila Fiore exposava la necessitat de revisar a la baixa les pensions i pensar més en els joves que pateixen la precarietat laboral: “Li diré que tinc 74 anys, que he treballat i cotitzat a la Seguretat Social ininterrompudament durant 43 anys, i no li argumentaré que ja em vaig pagar de sobres la pensió […]”.

8. Francisco Velasco, desocupat de Badalona, parla de la dificultat de trobar feina entre els 40 i els 50 anys a Carta d'un parat de 44 anys en els llimbs laborals. “Visc en un bucle d'ETT’s i contractes precaris, d'entrevistes que no porten enlloc, d'enviar currículums a tothom, però que en el fons no serveix de res perquè tinc aquests maleïts 44 anys”.

9. Xavier Obon, docent de Dosrius, a Càncer: mireu-lo als ulls, sense por fa referència a la carta d'Aina Barracó, Benvingut càncer: la nostra tenacitat és més forta que tu, per recordar a través de l'experiència dels seus dos fills, que en la lluita contra aquesta malaltia hi ha esperances: “Els meus fills tenen ara 32 anys. S'han casat amb dues noies fantàstiques. I, a casa, un Nadal més, feliços de tenir-los. Orgullosos de la victòria”.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

10. Jordi Terris, agent de propietat immobiliària de Badalona, recorda a El drama dels refugiats i les nostres lamentacions, que afortunats que som: “En definitiva, ens enredem de manera enrevessada sobre el concepte de felicitat i no som capaços d'aplicar aquest concepte com una actitud diària, i gairebé sempre ens oblidem de les autèntiques calamitats com el drama dels refugiats”.

Llegeix més cartes i publica la teva a Entre TotsEntre Tots