L'ACCÉS DELS JOVES AL MERCAT DE TREBALL

Aspirant a la dignitat

Tres universitàries debaten per a EL PERIÓDICO sobre les seves expectatives de futur

Accepten un inici com a becàries "explotades", però no perpetuar les pràctiques

Yaiza Torres, Carla Garcia i Irene Llorente debaten sobre les seves perspectives en el món laboral. / ULISES IZQUIERDO

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El primer dia d’universitat, o potser el segon, un professor els va dir que s’oblidessin de treballar en el que sempre havien somiat, que la realitat laboral era una altra, que s’havien d’adaptar i buscar alternatives. Ells podrien haver-li preguntat la raó per la qual es mantenien uns estudis que estaven destinats al fracàs, però van ser prudents perquè tampoc era qüestió de començar la carrera amb mal peu. Amb el pas dels anys van començar a entendre-ho. I a assimilar-ho. Es van trobar amb empreses que feien pagar a canvi de feina. Altres s’aprofitaven dels convenis universitaris per estalviar-se impostos. L’enquesta juvenil feta recentment de l’Ajuntament de Barcelona indica que la meitat dels joves acceptarien un sou injust. EL PERIÓDICO reuneix tres estudiants d’entre 21 i 24 anys. Elles van una mica més enllà: no es tracta tant del sou com de la dignitat. I no, no han perdut la fe de poder dedicar-se a allò que els agrada. Encara que els diguin el contrari.

Irene Llorente té 23 anys, estudia Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i treballa com a becària a Barcelona Activa. Carla Garcia, de 24 anys, és llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ara cursa un màster en Periodisme Digital. Yaiza Torres té 21 anys i comparteix classe amb Irene. Treballa dissabtes i diumenges en una botiga de jardineria i és becària un parell de dies a la setmana en una empresa que elabora productes de cel·lulosa.

Totes tres coincideixen que la precarietat és un peatge pel qual han de passar, perquè els inicis són complicats, i a més formen. «El problema –es queixa Irene– és que aquesta situació, encara que és una entrada lògica al món laboral, avui es prolonga massa perquè a les empreses els va molt bé comptar amb persones com nosaltres, que no donen problemes, que no es queixen, que surten barates». «Et conviden a guanyar experiència», aporta Carla. I és així, però una cosa és guanyar coneixements i rodatge, i una altra de molt diferent, cobrir un lloc fix amb un contracte de molt baix cost.

Els demanen que siguin proactius, que es veu que és la manera moderna de definir la iniciativa de tota la vida. Perquè, interpreten, ser proactiu significa «no donar problemes», assimilar les coses amb rapidesa. «Bàsicament, que et deixis pegar pals», resumeix Irene. Yaiza ha arribat a la conclusió que acabarà com a dependenta. No ho diu amb desdeny, perquè els caps de setmana, quan està entre potos i orquídies, és quan més ben valorada se sent. 

 

ESTALVI / «Ara som una mesura d’estalvi per a les empreses. Sincerament, en 20 anys em veig més al Decathlon que dedicant-me al que estic estudiant», explica la noia. Ni una sola queixa en el seu gest. Més aviat, adaptació al medi. Recorren al pragmatisme per no caure en el catastrofisme.

Irene té un amic enginyer que treballa al Mercadona reposant fruita. «I du gorreta i tot». Està encantat. Té un sou fix, superior als mil euros, i vacances. Segons la seva opinió, un luxe. Té, en definitiva, seguretat. «És el més feliç dels meus amics». ¿Però què passarà d’aquí uns anys? ¿Sentirà certa frustració? No és que treballar en un súper sigui una cosa menyspreable, tot al contrari. Però potser algú que es va esprémer el cervell estudiant acabarà anhelant alguna cosa del que va aprendre entre aquells espessos apunts. 

 

FAN FALTA ESCARRASSOS

Carla diu que les empreses s’acabaran «adonant que el dels becaris és un sistema insostenible, que anar canviant de treballadors constantment per qüestions econòmiques no genera productes de qualitat». Irene posa la pilota a terra: «És veritat, però tingues en compte que sempre faran falta escarrassos, joves que s’encarreguin de la feina més pesada». Aquí és on entren ells. I per un sou que fa riure, això si n’hi ha algun, perquè moltes vegades, relaten, s’aprofiten dels convenis universitaris que perverteixen qualsevol dret laboral. 

És habitual que molts xavals es deixin obert l’expedient acadèmic. Un parell de crèdits en tasques pendents que els permeten mantenir la categoria d’estudiant, i per tant, l’opció d’entrar en la roda de les pràctiques. 

 

CONVENI AMB LA UNIVERSITAT

«A Infojobs pots veure un munt d’ofertes en què és imprescindible un conveni laboral amb la universitat per poder postular-te. Tinc la sensació que moltes empreses deuen tenir més becaris que gent en plantilla», endevina Carla.

Aquesta noia de 24 anys va estar dos anys vivint a Suïssa com a au pair , cuidant els nens d’una família d’acollida. Gràcies a aquella experiència té un francès fantàstic, i a més a més compta amb dos anys cotitzats. «Si acabo el màster i no trobo res en uns mesos, tornaré a marxar. No estic disposada a passar per l’adreçador de les pràctiques fins als 30 anys», afirma l’estudiant de la UAB.

Explica el cas d’alguns amics que s’han apuntat a un curs de formació pel simple fet que promet unes pràctiques remunerades. «És a dir –aporta aquesta llicenciada en Periodisme–, paguen uns diners que després recuperen treballant i es queden a zero una altra vegada. Una mica absurd». El súmmum, apunten totes tres, és que hi hagi companyies que cobrin als estudiants per oferir-los pràctiques. Citen una coneguda agència de publicitat. Riuen amb sorna.

Notícies relacionades

A elles els ha passat que en una oferta de treball, quan l’entrevistador ha vist que eren estudiants, els ha preguntat amb pampallugues als ulls si era possible fer-los un conveni universitari. «Ens veuen com una oportunitat, però una oportunitat de pagar menys, res més», resumeix Carla. 

Si vols comentar o debatre sobre aquest article, ho pots fer a Entre TotsEntre Tots