Por d'un turbant al metro de Barcelona

Un vagó amb la gent amuntegada en un racó i la resta, buit. Això és el que es va trobar Ariadna Morales, estudiant de Periodisme de 20 anys, divendres passat al matí quan va agafar el metro a la parada Sant Pau / Dos de Maig de la línia 5. «Al principi vaig pensar que el metro anava ple», diu l’Ariadna. Però no era així. Segons explica la jove estudiant, un home «amb aspecte de musulmà», amb un turbant de color turquesa i un maletí negre, estava assegut en una fila de quatre seients. Els tres que tenia al costat seu estaven buits. La resta de passatgers, explica l’Ariadna, «se’l miraven de reüll, tan allunyats com el vagó els permetia». I afegeix: «No era difícil encaixar les peces: aquelles persones anaven dretes pel simple motiu que l’home portava turbant, semblava musulmà i duia un maletí». Feia una setmana dels atemptats de París.

 La situació va violentar tant  l’Ariadna, que va escriure una carta a aquest diari per desfogar-se. «Es respirava molta tensió i la gent s’apartava d’aquell home sense cap motiu, sense pensar en els seus sentiments», explica. La seva reacció va ser asseure-se-li al costat. «Vaig sentir la necessitat de solidaritzar-me amb aquella persona que simplement llegia el diari al metro com qualsevol altra. Es notava que estava avergonyit per tot el que passava». Segons la narració de l’Ariadna, no van intercanviar cap paraula.

«No puc entendre el que va passar», diu la jove estudiant, que a la  seva carta va escriure: «És injust. Aquell buit, aquell silenci, aquella tensió. No podem fer-li això a algú pel simple fet de portar un turbant i ser musulmà. És el moment de recolzar-nos els uns amb els altres, no d’aïllar els que no tenen el nostre color de pell». El seu text s’ha difós per les xarxes socials i ha merescut comentaris elogiosos. Però al carrer l’Ariadna creu que la falta d’empatia i el racisme segueixen sent moneda comuna.

 «Per desgràcia ningú s’hi fixa, però al carrer moltes vegades pots trobar gent que mira malament els immigrants o que els insulta», afirma; i afegeix: «La meva tia m’ha explicat com sent dir als companys de classe del meu cosí de 9 anys expressions com ‘moro’ o ‘els ous de Mahoma’. Els nens reprodueixen aquestes paraules perquè les senten dir als seus pares o al seu entorn i, per tant, això no deixarà de ser un problema si les noves generacions creixen en l’odi a l’estranger». I no és només una cosa de criatures. L’Ariadna té una amiga musulmana que estudia un grau de Nanociència i Nanotecnologia a la UAB, i comenta que la gent li pregunta que com pot ser que estudiï ciències sent una noia musulmana, i que moltes vegades ha d’encaixar mirades de reüll quan entra a classe. «No entenc per què ella ha de passar per això, per ser d’una religió determinada», diu en solidaritat amb la seva amiga.

Notícies relacionades

"Més control policial a l'aeroport i una ciutat en alerta"

«Els musulmans a Occident ens posem molt a la defensiva»

La seva conclusió és que el rebuig als musulmans, com a altres persones per motius de religió o de raça, no és un fet puntual relacionat amb els últims atemptats o l’amenaça gihadista, però que actes de barbàrie com el 13-N ajuden perquè floreixin. L’Ariadna té clar que sempre que trobi lliure un lloc al vagó de metro s’hi asseurà vagi qui vagi al costat seu, i, encara que amb «poques esperances», desitja que les persones que van mostrar falta de respecte per aquell musulmà del turbant turquesa recapacitin.

Si voleu comentar o debatre sobre aquest article, podeu fer-ho a Entre TotsEntre Tots