«De petita creia que hi havia un mag a dins»

Per a la il·lustradora, dissenyadora gràfica, realitzadora i artista multimèdia Mariona Omedes, la Font Màgica, l'estrella d'aquest conjunt de cascades que recorren el Palau Nacional fins a la plaça d'Espanya, simbolitza l'alegria, el color, la vitalitat, passar una estona agradable. «De petita, estava convençuda que a dins de l'aigua s'amagava un mag, que era màgia de veritat», explica l'artista Premio Nacional de Cultura en la categoria d'Audiovisuals i autora dels mappings El despertar de la casa Batlló i Enlluerna't, que es va projectar sobre la façana de l'Ajuntament de Barcelona amb motiu de les festes de la Mercè 2009.

Per a ella, la Font Màgica és la icona de Barcelona amb els 2.600 litres d'aigua que ragen per segon en tres estanys concèntrics i els seus 7.000 milions de combinacions d'aigua i llum, segons càlculs del seu creador, l'enginyer Carles Buïgas, fill de l'arquitecte Gaietà Buïgas, autor del monument a Colom de la plaça del Portal de la Pau, al final de la Rambla. «No hi ha res igual. És el gran regal que fa la ciutat als viatgers, i als seus propis habitants», exposa Omedes, que ha tornat diverses vegades a aquest escenari on jugava amb els seus germans Loris, Anna, David i Eduard.

«Hi vaig portar diverses tardes els meus fills Daniel i Maria, que ho han viscut amb la mateixa il·lusió que sentia jo en la meva infància», explica. A més el  pare, el cineasta Manuel Huerga, va ser des de 1986 fins a 1991 el realitzador del piromusical de les festes de la Mercè que se celebra al voltant de la font. «Només tinc bons records de la Font Màgica».

Omedes explica que la font ornamental té les seves arrels a l'Exposició Internacional de 1929, quan l'avinguda de Maria Cristina es va il·luminar amb 116 obeliscos de vidre amb tons mutants, intercalats per 42 fonts lluminoses. El seu somni és accedir al món subterrani que s'amaga a sota de la font de llums, música i aigua que cada nit congrega centenars de turistes.

Aquest món de ciència-ficció que manté intactes des de fa un segle 109 vàlvules, 134 motors elèctrics, 1,5 quilòmetres de canonades d'aigua i el laberint de passadissos subterranis: «És una visita que tinc pendent, però és que l'obren al públic poquíssimes vegades».

A la dissenyadora li agrada la proporció humana respecte al monument. «El contrast de siluetes enfosquides davant la lluminositat que adquireix l'aigua». De seguida va tenir clar el dibuix que faria. «Era una visió, sabia com quedaria abans de començar a pintar».

El procés creatiu

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Primer va tacar papers amb aqua-rel·les grogues, blaves, verdes i de tons rosats perquè la pintura s'expandís en petits rierols en forma de llàgrimes. Després va escanejar aquelles taques, les va ordenar cromàticament i les va situar a la mirada d'un grup de persones que contemplen l'espectacle amb el Palau Nacional com a fons.

No és la primera vegada que dibuixa la Font Màgica. Ja l'havia reproduït el 1985 per a una agenda il·lustrada amb dibuixos en tinta xinesa de llocs emblemàtics de Barcelona.