El Periódico

L'aportació dels lectors

Publica una carta del lector

Els treballadors del sistema de salut no estan prou reconeguts

Roberto PriorBalaguer

¿Què opines del tema de discussió? ¿Què et sembla l'aportació d'aquest usuari? Envia la teva opinió per participar en el debat.

Dilluns, 4 d'abril del 2016 - 09:06 h

Aviat farà sis mesos de la mort del meu pare, a l’edat de 88 anys. El que m’ha empès a escriure aquest panegíric no pas interessat és l’agraïment sincer cap a tota la professió mèdica, des de l’humil zelador al prestigiós neurocirurgià del nostre sistema de salut pública. Dic això perquè mon pare va patir diverses patologies durant la seva llarga vida, que van implicar numerosos ingressos hospitalaris, tant a hospitals de Lleida com de Barcelona.

El que realment m’impressiona i m’admira és la humanitat i el tracte exquisit rebut per part d’absolutament tots els treballadors del nostre sistema de salut. Faig aquesta reflexió perquè considero que el servei que ens presten no estarà mai ben pagat ni reconegut, atès que sóc dels qui creu que la majoria d’aquests servidors públics tenen vocació, paraula que ha caigut en l’oblit. No sé pas en quin món vivim. No puc entendre que a un senyor que li dóna puntades de peu a una pilota de cuir se li puguin pagar milions d’euros i a un senyor o una senyora que en un moment donat ens poden salvar la vida se’ls remuneri miserablement atès el bé protegit.

Invito tothom a dedicar uns minuts a reflexionar sobre aquest tema. Jo ja ho he fet i n’he extret la següent conclusió: si seguim per aquest camí, que Déu ens ampari. A tall d’exemple féu un experiment si us ve de gust. Pregunteu-li a un nen de Catalunya o d’Espanya què vol ser quan sigui gran. La majoria us respondran que rics, futbolistes, etcètera. Si li pregunteu a un nen africà, asiàtic o sudamericà que visqui en el seu país de naixement us respondrà que metge, mestre, bomber... Està clar que no anem bé.

Participacions dels lectors

Sóc dona, feminista i m'agraden les dones

Beatriz Carbó Barcelona

Pel fet de ser una dona a qui li agraden les dones i a més, feminista, no ... continuar llegint

Luces navideñas en noviembre, un gasto prescindible

Marc Muñoz Secall Barcelona

En épocas como la que nos ha tocado vivir, en la que las 'agenda-setting' de los principales informativos nos relatan las penurias económicas que España... continuar llegint

Cuando nos usurpan los derechos sociales

Domiciano Sandoval Barcelona

El lunes día 4 de diciembre del 2017 me hacen una colonoscopia en el Hospital del Mar (he de decir que ya tengo cáncer de vejiga). El día ... continuar llegint

Esclavos de los cánones de belleza

Gisela Micolau Lafuente Barberà del Vallés

¿Quién decide qué es delito en Twitter?

Neus Emilio Estapé Dublín

Hace unas semanas el Gobierno español anunciaba que no habría impunidad ante las personas que se habían reído en Twitter de la muerte del&... continuar llegint

Aprendamos a agradecer lo que tenemos

Marina Tomás Santacreu Alfarràs

Deja un hueco para el postre

Melania Blanco Armario Sant Joan de Vilatorrada

Regalem amb consciència

Irene Font Barcelona

Quan regalem una joguina a un nen/a estem ensenyant-lo/a com s'ha de comportar i, també, com la societat vol que aquest/a es comporti. Li ... continuar llegint

Altres tresors de Lleida que es podrien endur

Eva Romero Barcelona

Heus ací una petita guia adreçada a algun ministre de Cultura que desitgi llençar-hi les grapes. Com que s'ha vist que li agrada l'... continuar llegint