El Periódico de l'Eixample

Eixample

EIXAMPLE

Gelats per sempre

Una gelateria de la Sagrada Família obre tot l'any i adequa els seus sabors a cada estació

2
Es llegeix en minuts

Just d’esquena a la Sagrada Família, al carrer de Provença, 419, un aparador atapeït de gelats crida l’atenció dels transeünts. La gelateria Arlequino fusiona des de l’any 2000 la tradició italiana i l’ànima argentina amb l’esperit català. El resultat és un gelat artesanal que es pot assaborir tot l’any, i amb aquesta idea fan un canvi de sabors per aconseguir els gustos més adequats segons l’estació.

Aquest era el propòsit de Gemma Ramírez, catalana, i César Giménez, argentí, que fa els gelats. «El 1998 volia obrir una gelateria en la qual pogués reprendre la tradició dels meus orígens italians en un concepte que llavors no existia a Barcelona: una gelateria al més pur estil italià, on disfrutar de gelats artesanals del gener al desembre», explica Giménez. La recerca de local els va ocupar dos anys, però al final van obrir les portes al passeig Joan de Borbó, a la Barceloneta

«Vam començar el 2000 a la Barceloneta i vam anar ampliant el negoci, però ara, degut a la crisi, només ens queda la botiga de Provença i el laboratori del carrer Rosselló», relata Gíménez. Malgrat això, no s’han rendit i han buscat maneres de sobreviure. «Mentre la majoria de gelateries obren al mes d’abril i tanquen al novembre, nosaltres volíem treballar amb gelats tot l’any –relata Ramírez– i vam començar a pensar en com canvien els gustos dels clients segons cada temporada».

Això els va portar a elaborar sabors de gelats que s’adaptessin a les èpoques. A l’hivern el taulell és ple de gelats de xocolata, crema, galetes i formatge fresc, que a l’estiu deixen lloc a gustos més aptes per combatre la calor. «El gelat de mojito és un clàssic d’estiu, i també funcionen molt gustos alternatius com ara el Popeye, una combinació bastant singular d’espinacs i kiwi, molt refrescant», segueix Giménez. 

Notícies relacionades

En aquests dies de calor, els gustos de fruita són els que més es venen. «Un gelat que vaig descobrir aquí, encara que ara és més fàcil de trobar, és el de magrana», explica Glòria Garriga, veïna del barri de la Sagrada Família. L’acompanya Maria Arcón, de visita a Barcelona: «Quan la Glòria em va proposar prendre un gelat a la cantonada, no vaig pensar que em portaria aquí. Des de fora sembla un lloc per a guiris, però el gelat és realment bo. Potser una mica car, però les vistes ho mereixen», somriu.

Al seu costat, Erick Bauer, alemany, representa el típic client de la gelateria Arlequino: un turista de pas que, després de disfrutar de la visita del temple barceloní, assaboreix un enorme gelat: «Avui no en tenien d’avellana, el meu gust favorit, i he demanat consell a les dependentes. He acabat prenent un gelat de matcha increïble. I això que a mi el color verd em despistava una mica».

Temes:

Gastronomia