El Periódico de l'Eixample

Eixample

eixample

L'In-Edit es passa al llibre

El festival del documental musical repassa les seves 14 edicions en 300 pàgines impreses

Imatge de la primera edició de l’In-Edit, al Club Helena.

Imatge de la primera edició de l’In-Edit, al Club Helena. / bea sancho

2
Es llegeix en minuts
Luis Benavides
Luis Benavides

Periodista

ver +

Durant 11 dies, la música serà el fil conductor de totes les històries projectades a les pantalles d'Aribau Multicines i Aribau Club, dues sales situades a pocs metres l'una de l'altra, a la mateixa illa de L'Eixample. És l'In-Edit, un festival del documental musical amb 14 edicions, recollides ara en el llibre In-Edit. Made in Barcelona, publicat per l'editorial Comanegra amb la col·laboració de l'ajuntament.

La relació entre l'Eixample i el festival, que se celebrarà del 27 d'octubre al 6 de novembre, comença el 2007. «Vam començar al City Hall amb una sola pel·lícula i ja com a festival vam passar pel Club Helena, el Teatre Principal, el Cine París... Curiosament, mentre el nostre festival anava creixent en nombre d'espectadors, les sales de cine anaven tancant. Vam arribar a l'Aribau i ens hi vam quedar», recorda Cristian Pascual, codirector del festival, que destaca «la comoditat, la centralitat i la gran capacitat» dels dos multicines del grup Balañá.

SALES PLENES / En l'anterior edició, les sales d'Aribau van acollir més de 28.000 espectadors. «El festival creix cada any, amb gairebé totes les entrades venudes en totes les sessions», subratlla Uri Altell, codirector del festival, que recorda el germen d'aquest festival. «Cada diumenge passava un documental, a la terrassa de casa meva, amb un projector, i tenia molt èxit entre els amics», recorda Uri, que comparteix aquests records al llibre que s'acaba de publicar.

El crític musical Toni Castarnado és l'autor d'In-Edit. Made in Barcelona, un imponent volum de 300 pàgines«Aquest llibreparla sobre el festival, però també del documental musical en general. Hi participen els dos màxims responsables del festival, però també persones externes, del sector musical i audiovisual, que hi aporten una visió externa molt interessant», explica Castarnado, que compara l'experiència In-Edit amb la dels festivals de música. «A la cua per entrar a la sala es viu la mateixa emoció que quan vas de concert», afegeix el periodista.

Notícies relacionades

50 HISTÒRIES / El llibre conté 50 ressenyes, en alguns casos molt personals, vivencials, de documentals que han passat pel festival. «Escric sobre Some Kind of Moster, de Metallica, un documental sobre un dels capítols més traumàtics en la història de Metallica. Com a curiositat, surto en una audició per a periodistes del disc St. Anger», explica Jordi Meya, director de la revista RockZone.

Marta Terrassa, periodista musical, és una habitual del festival. «Em van encarregar parlar del documental High On Hope, sobre les raves d'Anglaterra, una pel·lícula que em va impactar molt al seu moment», recorda Terrassa. «Els documentals que més m'agraden són aquells que gairebé no parlen de música. Són les històries les que fan que el documental valgui la pena», afegeix el seu col·lega Joan S. Luna, director de la revista MondoSonoro