PACTE EDUCATIU PER ENTERRAR LES REVÀLIDES

El Govern central cedeix i accepta una prova calcada a la selectivitat

Les comunitats pacten amb el ministeri que l'avaluació de Primària tampoc sigui obligatòria

Catalunya, el País Basc i Navarra mantenen reserves per qüestions competencials

3
Es llegeix en minuts
MANUEL VILASERÓ / MADRID

De les avaluacions finals o revàlides previstes en la LOMCE no en quedarà res més que el nom. El ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ha cedit gradualment els últims mesos a les exigències de l'oposició i de les comunitats autònomes fins a arribar aquest dilluns a un acord pràcticament unànime de fer una prova de final de Batxillerat gairebé calcada a l'antiga selectivitat que només servirà per accedir a la universitat. Les avaluacions finals de Primària i ESO seran de caràcter mostral. A més de no tenir efectes acadèmics ni tan sols hauran de portar-les a terme tots els centres.

Feia molts anys que una Conferència Sectorial d'Educació no acabava amb un acord tan ampli. "Hem fet el primer pas per al Pacte per l'Educació", ha dit el ministre al sortir-ne. Genaro Alonso, conseller d'Educació d'Astúries, ha sortit en representació de totes les autonomies del PSOE per expressar que ha sigut "una trobada gairebé sense precedents" i "el preludi d'un nou període que hauria de culminar indefectiblement en un pacte d'Estat". La reunió amb prou feines ha durat una hora i mitja.

FI DE LA INCERTESA

La incertesa en què han estat immersos els estudiants de Batxillerat des de principi de curs s'ha acabat. La 'nova' selectivitat s'assembla a la vella que només caldrà examinar-se de les quatre matèries troncals de 2n de Batxillerat. Filosofia no entrarà. N'hi haurà prou de treure un quatre per accedir a la universitat. Els estudiants podran examinar-se de dues optatives per apujar nota fins a 14 (per accedir a universitats més exigents, com Medicina). El contingut el dissenyaran les universitats, sense que sigui obligatori fer preguntes tipus test i els resultats seran vàlids per entrar en qualsevol centre d'Espanya. Méndez ha apuntat que l'única diferència significativa amb les antigues Proves d'Accés a la Universitat (PAU) és que el ministeri "té més marge" a l'hora d'"establir les matrius de la prova".

La LOMCE ja va establir que les proves de 6è Primària no tenien efectes acadèmics, però amb l'acord també perden el caràcter censal i també també mostrals. Les comunitats autònomes les faran només en alguns centres que decideixin. És el que 12 autonomies 'rebels' van fer el curs passat, davant el que el ministeri els va demanar explicacions per escrit i després va presentar recursos contra algunes.

RETIRADA DE RECURSOS

El Govern central s'ha compromès a retirar aquests recursos, segons Méndez de Vigo. "Les comunitats autònomes que han presentat recursos contra el Govern també faran el mateix", dins de l'"ambient de consens" en què es troben ara, ha afegit.

Del consens total se n'han despenjat, però, Catalunya, el País Basc i Navarra, perquè en totes les proves consideren que "s'envaeixen competències autonòmiques". També s'han mostrat molestos perquè els acords s'han cuinat entre el Govern central i les set comunitats amb consellers del PSOE "sense consultar la resta".

¿Després d'aquest acord, es poden donar per mortes les revàlides? No és el que diu la lletra del decret acordat. Es tracta només d'una suspensió temporal "per donar tranquil·litat" fins que s'aconsegueixi el pacte educatiu, segons el ministre.

Serà el pacte, si s'hi arriba, el que establirà què passa definitivament amb les proves. El PP anirà a la subcomissió del Congrés que l'haurà de redactar amb la seva proposta de revàlides intacta, encara que les concessions del ministre puguin apuntar que potser serà el primer a què renunciarà.

LA PROPOSICIÓ DE DEROGACIÓ ES MANTÉ 

Notícies relacionades

Tampoc és previsible que el PSOE renunciï a la proposició de llei de derogació de la LOMCE que es tramita al Congrés recolzada per tots els grups parlamentaris excepte el PP. Sobretot perquè ha sigut amenaça que aquesta iniciativa acabi prosperant el que ha portat el ministeri a cedir, segons els socialistes.

Després de la Conferència Sectorial, el ministre compareixerà per primera vegada en aquesta legislatura en la Comissió d'Educació de la Cambra baixa dimecres que ve a la tarda, on informarà els diputats del que s'hagi acordat amb els consellers i parlarà del pacte educatiu. L'endemà, dijous, 1 de desembre, segons fonts parlamentàries, la Comissió d'Educació aprovarà la creació de la subcomissió parlamentària per al pacte d'acord amb el text conjunt del PP, el PSOE i Podem.