COMPTE ENRERE PER A LA TORNADA AL COL·LE

El curs en que s'implanten les revàlides... o no

Les proves de final d'ESO i de batxillerat haurien de començar el 2017, però la paràlisi política i l'oposició de les autonomies mantenen la incògnita

Méndez de Vigo assegura que les avaluacions se celebraran i el PSOE li demana que les congeli com està previst en el pacte amb Ciutadans

jcortadellas34281605 barcelona 14 05 2016 selectividad pruebas de acceso a la uni160729143638

jcortadellas34281605 barcelona 14 05 2016 selectividad pruebas de acceso a la uni160729143638 / ALBERT BERTRAN

2
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró
Manuel Vilaseró

Periodista

ver +

El curs escolar que comença aquests dies havia de ser el de la implantació de les revàlides previstes a la LOMCE però de la incertesa política i l’oposició de 13 de les 17 comunitats autònomes es deriven seriosos dubtes sobre el que passarà. Es desconeix encara si de debò es portaran a terme i, en cas afirmatiu, quins territoris ho faran i com.

Tot i estar en funcions, el Govern va aprovar un decret a finals de juliol en el qual s’establien les condicions d’implantació dels dos nous exàmens externs per al curs 2016-2017: el de final de l’ESO (15-16 anys) i el de final del batxillerat (17-18 anys). Tots dos tindran un caràcter excloent en el futur. Els que no els superin no podran seguir els estudis ni obtenir els títols corresponents encara que hagin aprovat tots els cursos. El decret estableix, no obstant, que de manera transitòria en el curs que ara comença la revàlida de quart de l’ESO serà només una prova pilot, sense efectes acadèmics, i la de segon de batxillerat únicament servirà de selectivitat, amb proves molt semblants a les d’accés a la universitat.

Si el PP hagués aconseguit formar Govern a partir del seu acord amb Ciutadans, el més probable és que les proves s’haurien canviat. El punt 78 del pacte acordat entre Mariano Rajoy i Albert Rivera estableix la congelació durant sis mesos del «calendari d’implementació de la LOMCE en tots aquells aspectes que no haguessin entrat en vigor». El text no entra en més precisions, però Andrea Levy, vicesecretària del Partit Popular, va assegurar que el pacte contemplava «suspendre el reial decret per obrir un període de transició de sis mesos a l’espera que una subcomissió parlamentària esculli una nova fórmula».

Una vegada fracassat el primer intent d’investidura, l’acord ha perdut en teoria vigència, però es podria reprendre sempre que en una nova investidura hi participés Ciutadans. En qualsevol altra fórmula en què participés el PSOE, les proves quedarien suprimides, segons el portaveu d’Educació del grup parlamentari socialista, Rafael Simancas, que va exigir ahir que es compleixi ja l’acord amb Ciutadans i es paralitzin les revàlides. «Si era bo per al pacte, ho serà també sense el pacte», va argumentar.

El Govern no ho farà. Si la legislatura s’acaba el 30 d’octubre sense que hi hagi nou Govern, un Executiu de Rajoy, en funcions sis mesos més, les mantindria en vigor. El ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, va afirmar ahir a Los desayunos de TVE que les revàlides es faran «amb tota tranquil·litat perquè així ho diu  la llei».

SENSE CANVIS A CATALUNYA

Si això és així, els estudiants s’enfrontaran a exàmens i fórmules diferents a cada autonomia. La majoria de les 13 comunitats que s’oposen a les revàlides, entre elles Catalunya, han recorregut davant el Tribunal Suprem el decret i cadascuna buscarà una fórmula per aplicar-les a la seva manera si els tribunals no els donen la raó.

Notícies relacionades

La Generalitat ja ha anunciat que a quart d’ESO seguirà portant a terme l’avaluació sense valor acadèmic que ja efectuava a meitat de curs, al mes de febrer. Respecte a la prova de final de batxillerat, Catalunya mantindrà la selectivitat, amb les mateixes característiques que fins ara. 

Diverses comunitats, entre elles Catalunya, van incomplir el decret de les avaluacions de primària que entraven en vigor el curs passat i el Govern les va denunciar davant l’Alta Inspecció.