Les famílies veuen insuficient la reforma de les beques de menjador

Cada vegada més socials i també cada vegada més polititzades, les beques de menjador tornen a experimentar can-vis aquest curs 2016-2017, després que el Parlament, d’acord amb el que es va aprovar en el ple de la pobresa, va imposar a la Conselleria d’Ensenyament una modificació en els barems de concessió de les ajudes, fixats només dos anys abans. Des d’aquest curs, doncs, per poder accedir a una ajuda alimentària escolar a Catalunya les famílies han d’acreditar que els seus ingressos no superen el llindar de risc de pobresa, en comptes de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), que era el que s’ha estat utilitzant fins ara.

Aquest criteri, aplicat des del curs 2014-2015, havia sigut molt discutit per oenagés, entitats socials dedicades a la infància, professionals del sector i famílies d’alumnes, agrupats en la plataforma DIAE (Drets de la Infància en l’Àmbit Educatiu). Segons els càlculs fets per aquesta entitat, tal com estaven concebudes les beques de menjador no cobrien les necessitats de fins el 28% dels menors que es trobaven sota el llindar de pobresa.

Ensenyament ha aconseguit que la Conselleria d’Economia li reservi 12,5 milions d’euros extres per a aquest concepte, un import que la DIAE estima que permetrà cobrir les necessitats d’entre 15.000 i 20.000 alumnes addicionals. No és ni de bon tros, afirmen, el que realment es necessita. «Faran curt. Ja sabem que en aquest tema som potser repetitius, però és que les coses no canvien o no canvien com ho haurien de fer», lamenta Montse Conejo, presidenta de la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac), membre de la plataforma.

El curs passat la Generalitat va concedir un total de 80.000 beques de menjador, per a les quals va destinar 53 milions d’euros. Va començar amb 48 milions i, al llarg del curs hi va anar afegint recursos en funció de la necessitat. A aquest import s’hi van sumar, en el cas de Barcelona, dues partides extraordinàries habilitades per l’ajuntament, de 2,8 milions i 5 milions.

El ple de la pobresa celebrat al mes de març es va comprometre a garantir, a més a més que les famílies que viuen sota el llindar de la pobresa reben les beques, que s’asseguri l’accés a aliments a alumnes de secundària que no tenen menjador perquè el centre fa jornada intensiva, així com que s’asseguri l’alimentació en períodes no lectius dels alumnes que ho requereixin, informar ja des de l’1 de setembre els beneficiaris que ho són (en els últims anys s’han confirmat la majoria de beques amb el curs començat, amb els problemes que això comporta) i garantir els recursos necessaris per a beques a ajuntaments i consells comarcals.

LA SOLUCIÓ MÉS VIABLE

Notícies relacionades

Catalunya rebaixa la taxa de repetidors al 5,6%

Amics grans per a la repesca

«¿Les beques de menjador són l’única manera d’enfocar el problema de l’alimentació infantil? No, però és l’única via que genera aportacions clares i fins a cert punt quantificables. Altres vies alternatives no ofereixen la mateixa claredat en recursos invertits ni en menors beneficiats», assenyala el col·lectiu DIAE en un manifest.

L’entitat denuncia, així mateix, el que denomina el «forat negre de secundària». «El 91% dels instituts que fan jornada intensiva no tenen servei de menjador i no s’espera canviar la situació», lamenta, i recorda que el tancament d’aquests menjadors escolars ha obligat a derivar menors vulnerables a menjadors socials, de vegades compartits amb adults. Per això, exigeixen la garantia que les beques de menjador siguin del 100% del menjar per a tots els alumnes de famílies que estan per sota de l’índex de pobresa. I que s’agilitzi la burocràcia en l’atenció a les persones. «Les famílies desafavorides necessiten recursos, no ofegar-se en papers», clamen.