La guerra contra els que copien amb mitjans electrònics a la selectivitat no detecta infractors

Els sensors que rastregen les aules no han localitzat alumnes equipats amb dispositius per fer trampes

Els organitzadors de les proves asseguren que han aconseguit l'efecte dissuasori que buscaven amb la mesura

mjibanez34281744 barcelona 14 05 2016 selectividad pruebas de acces160615184020

mjibanez34281744 barcelona 14 05 2016 selectividad pruebas de acces160615184020 / ALBERT BERTRAN

2
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / BARCELONA

Ni un. Els tècnics de la Generalitat que des de dimarts rastregen les aules on es fan les proves d’accés a la universitat (PAU) a la recerca d’estudiants que estiguin copiant els exàmens amb dispositius electrònics han arribat a l’equador de la selectivitat sense haver enxampat cap infractor. Potser alertats per la intensificació de les mesures de control o, simplement, perquè no els fa falta fer trampes, el cas és que fins ahir al migdia cap alumne havia sigut sorprès utilitzant auriculars diminuts o aparells similars, a manera de xuleta.

Això no significa, asseguren els organitzadors de la PAU, que l’experiència hagi sigut un fracàs. Al contrari, subratllen, significa que s’ha aconseguit l’efecte dissuasori que es perseguia. Encara que les visites dels caçadors dels que copien s’estan fent per sorpresa, sense avisar prèviament els estudiants per així poder-los atrapar in fraganti, l’objectiu és, insisteix Mercè Jou, secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), assegurar que els exàmens són verdaderament un mecanisme que garanteix la igualtat d’oportunitats entre els aspirants a entrar a la universitat.

Els controls a l’interior de l’aula els fa una sola persona (tampoc es tracta que els alumnes perdin concentració), que va equipada amb un sensor capaç de «captar freqüències i que permet escoltar com una persona rep un missatge», ha detallat Jou. Els rastrejos continuaran fins al final de les proves (avui), ha avançat la secretària del CIC. Fins al moment, les escombrades han seguit un «mostreig aleatori» en diferents centres educatius, no només a Barcelona.

¿Per què s’ha decidit aquest any aplicar aquests controls? Segons Jou, perquè era necessari adaptar-se a unes noves tecnologies que han «sofisticat» les tècniques per copiar. Responen també als avisos que estan donant professors universitaris i organitzadors de grans convocatòries de proves de selecció, que han vist créixer l’ús clandestí de dispositius en els exàmens.

Notícies relacionades

‘E-PINGANILLO’ I RELLOTGE XULETA / Un dels més populars és el conegut com a e-pinganillo, un auricular diminut que algunes webs anuncien com a específic per copiar en els exàmens. És «de la mida d’un gra d’arròs», expliquen els que l’han utilitzat, s’introdueix a l’interior del conducte auditiu i és necessari un imant per extreure’l. També abunden des de fa un temps els denominats rellotges xuleta, un altre dispositiu que internet també publicita com a «dissenyat per copiar».

Mentre seguien les escombrades per les aules a la recerca de pinganillos i rellotges, els 32.000 joves que fan la selectivitat van afrontar dimarts l’examen de Llengua Estrangera. A primera hora, van haver de triar entre Història o Història de la Filosofia. En la primera, el protagonisme el van tenir la repressió franquista a Catalunya, la Segona República i l’inici de la guerra civil, mentre que en la segona les opcions eren Plató o Locke. Avui finalitzen els exàmens amb les últimes assignatures d’especialitat, específiques per als estudiants que aspiren a aconseguir la nota màxima de 14 punts.