Les desigualtats socials s'enquisten a la universitat

Ni el sistema de beques i ajudes a l’estudi «està a l’altura de les necessitats dels alumnes», ni els estudis són prou flexibles perquè els universitaris puguin compatibilitzar-los amb una feina. Aquest i altres dèficits són els que estan dificultant que les universitats siguin tan igualitàries com es podria esperar i que, malgrat els avanços fets els últims anys en aquest terreny, els fills de les classes socials més altes segueixin sent el col·lectiu d’estudiants dominant a l’educació superior. Els procedents de famílies amb un poder adquisitiu elevat representen el 43,4% dels alumnes de grau, percentatge que creix fins al 44,7% en el cas dels màsters.

I és que «mentre no s’habiliti un sistema de finançament per als estudiants que els permeti disposar d’autonomia per estudiar amb els seus propis recursos, els joves seguiran havent de recórrer a les seves famílies per sufragar la matrícula i altres despeses, com passa ara en pràcticament el 52% dels casos», adverteix Antonio Ariño, sociòleg de la Universitat de València i coautor de l’estudi Ser estudiant universitari avui , presentat ahir per la Xarxa Vives d’Universitats i la Fundació Jaume Bofill. Això suposa, prossegueix Ariño, que «al caure en el familisme s’acabin reproduint les desigualtats socials de sempre». 

 

El suport econòmic de les famílies també és determinant perquè un alumne continuï els seus estudis després de graduar-se, perquè segueixen sent els pares els que paguen el màster, o perquè se’n vagi a estudiar a l’estranger (per les mateixes raons). «La universitat, a més, hauria de buscar mecanismes perquè els aprenentatges que es produeixen fora de les aules o els programes de mobilitat internacional, que formen part de la riquesa d’experiències de la vida universitària, no només siguin per als que els poden pagar», va advocar el sociòleg valencià.

MÉS CLASSE ALTA QUE LA MITJANA

Encara que la universitat és cada vegada més equitativa, perquè hi tenen cabuda estudiants de perfils i classes socials cada vegada més variats, «hi continua havent un problema de sobrerepresentació dels fills de les classes altes, especialment de fills les mares dels quals també tenen estudis superiors», va afegir la sociòloga Elena Sintes, l’altra codirectora de l’informe. Així, mentre la mitjana espanyola de dones d’entre 40 i 59 anys amb estudis universitaris és del 31,8%, la mitjana d’estudiants que estan a la universitat i són fills de dones amb titulacions superiors creix fins al 35,4%. 

D’aquí que gairebé un terç dels estudiants estiguin treballant durant el curs i sufragant les seves pròpies despeses, mentre que les beques només arriben a un 13% dels alumnes. Únicament el 41% dels universitaris ho són a temps complet, ja que el 59% restant ha de compaginar els estudis amb una feina. Alguns amb caràcter intermitent (24%), altres parcial (19%) i els altres, amb un contracte al 100% de l’horari laboral (15%). 

MACROENQUESTA 

Notícies relacionades

Activista i pensador

Un institut sense incidències per mal ús de l’ordinador

L’informe de la Xarxa Vives i la Bofill, que s’ha elaborat a partir d’enquestes fetes a més de 20.000 estudiants de 17 universitats catalanes i valencianes (a més de la d’Andorra i la de Perpinyà), vol ser una eina de treball per als que dissenyen polítiques educatives. «Qualsevol debat sobre com haurien de ser les beques o el finançament universitari, sobre com s’han de flexibilitzar els graus i els màsters, hauria de partir d’una fotografia real de com són els estudiants i què necessiten, i no de l’ideal que tenen els polítics i els gestors universitaris de com són aquests joves», va subratllar Ismael Palacín, director de la fundació Jaume Bofill. 

Aquest estudi és pràcticament l’únic d’aquestes característiques que es fa a la universitat espanyola, després que el Govern hagi rebutjat participar en les dues últimes edicions de la macroenquesta Eurostudent, que porta a terme la Unió Europea.