Anar al contingut

Les famílies criden a boicotejar la primera 'revàlida' de la LOMCE

La Fapac recolzarà els pares que no volen que els seus fills facin les proves externes de sisè de primària

La Generalitat, que ha recorregut al TC els tests del ministeri, mantindrà el mateix tipus d'examen que l'any passat

Maria Jesús Ibáñez

Alumnes del col·legi públic Duran i Bas de Barcelona, en les proves de competències, al maig.

Alumnes del col·legi públic Duran i Bas de Barcelona, en les proves de competències, al maig. / ALBERT BERTRAN

El rebuig a les que seran les primeres proves externes d’avaluació de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa, la controvertida LOMCE del ministre José Ignacio Wert, ha unit en un mateix front gairebé tota la comunitat educativa catalana, incloent-hi, en aquest cas, l’Administració. Mentre la Generalitat segueix a l’espera que el Tribunal Constitucional (TC) li respongui sobre el recurs presentat contra el decret estatal que regula la popularment anomenada revàlida de primària, les famílies estan començant a organitzar actes de desobediència en contra d’aquests exàmens, previstos per als pròxims 4 i 5 de maig.

Es tracta, segons va explicar a aquest diari Montse Conejo, nova presidenta de la Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya (Fapac), «de no acceptar una imposició que només busca posar etiquetes als estudiants i posa en qüestió la feina diària dels mestres». Principalment en aquesta primera edició sota la LOMCE, que obre la possibilitat que els resultats es facin públics. L’entitat, que agrupa més de 2.000 ampes d’escoles catalanes, està donant suport a les assemblees informatives i a altres accions reivindicatives que ja s’estan organitzant en escoles, barris i municipis de tot Catalunya.

La protesta de les famílies inclou el rebuig a les proves que faran els escolars de tercer de primària a partir del 18 d’abril i que l’any passat ja van ser boicotejades per més de mil alumnes. Els resultats d’aquests tests, a diferència dels que es fan a sisè, no es fan públics i, segons defensen el Ministeri d’Educació i Ensenyament, serveixen per analitzar si els alumnes estan adquirint coneixements i competències a un ritme adequat. D’aquesta manera les escoles (i els mestres) poden aplicar mesures pedagògiques per solucionar els problemes d’aprenentatge detectats.

PORTA OBERTA ALS RÀNQUINGS

Per a la Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI), que va liderar la campanya de desobediència a les proves de tercer del curs passat, la postura de resistència de la Generalitat en aquest assumpte no deixa de ser sospitosa. «En realitat, Ensenyament no està en contra d’aquests exàmens... De fet, la llei d’educació de Catalunya, la LEC, també els preveu. La diferència és que aquí no es parla de publicar els resultats i la LOMCE sí que ho fa», adverteix Belén Tascón, portaveu de la XEI. Això, precisa, obre la possibilitat a la publicació de rànquings d’escoles, «cosa que castiga clarament l’educació pública».

ÚS DE LA INFORMACIÓ

Encara que la Generalitat assegura que els resultats catalans no es faran públics (més enllà de la comunicació que reben els col·legis i els pares de cada alumne), la XEI denuncia que ja està fent ús d’aquesta informació. «Des de fa uns mesos, per exemple, els professors poden sol·licitar un augment salarial, cosa que es coneix com un estadi, sempre que formin part de la plantilla d’un centre ben puntuat en les proves de competències bàsiques», assenyala la portaveu del col·lectiu d’insubmisos.

Malgrat les indicacions del ministeri, la Generalitat té intenció de mantenir les proves de sisè de primària amb el mateix format que han tingut des que es van començar a fer fa vuit anys a Catalunya. «Aquí no hi haurà, almenys aquest any, prova de competències científiques i tecnològiques», van indicar fonts del departament que dirigeix Meritxell Ruiz, en resposta al que preveu la LOMCE.

Els que no es pronuncien (o si ho fan, no parlen públicament) són els mestres. Entre altres raons perquè a principis de curs van rebre de la conselleria una consigna clara: «Aquesta prova és una activitat educativa i, com a tal, té caràcter obligatori». Tots els alumnes, «excepte aquells que siguin declarats exempts segons la convocatòria de la prova, tenen l’obligació de fer-la», diu el document d’instruccions que tots els centres van rebre a principis de curs, encara amb Irene Rigau com a consellera. 

0 Comentaris