Anar al contingut

PLA per a la millora DE LA qualitat de la docència

Magisteri no acceptarà més alumnes amb una nota inferior a 5 en llengües

Els rectors acordaran avui el requisit, amb el qual volen millorar la formació dels mestres

Ara n'hi havia prou amb un 4 en selectivitat perquè la prova computés en la mitjana final d'accés

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
BARCELONA

El Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), l'organisme que agrupa els rectors de les 12 universitats catalanes i representants de la Generalitat i que assessora l'Administració en matèria d'educació superior, aprovarà molt probablement a la reunió que té convocada per avui una proposta de modificació dels requisits d'accés als estudis de Magisteri, de manera que a partir del curs vinent els alumnes hauran d'acreditar que han aprovat les assignatures de llengua catalana i llengua castellana a la selectivitat amb una nota mínima de 5. La mesura, recolzada per la majoria dels degans de les facultats públiques d'Educació, forma part del pla posat en marxa per les mateixes universitats per a la millora de la capacitació professional dels mestres, una peça clau per combatre l'encara elevada taxa de fracàs escolar.

«No pot ser que a les facultats ens estiguin arribant estudiants que han suspès en llengües, quan aquestes són una eina bàsica per a la docència», lamentava en una entrevista recent amb EL PERIÓDICO Maria Pau Cornadó, degana de Ciències de l'Educació a la Universitat de Lleida i una de les defensores d'aquest canvi davant l'equip encarregat de la revisió del grau de Magisteri. Ara n'hi ha prou d'obtenir un 4 a la selectivitat perquè un examen sigui donat per vàlid i computi per a la mitjana amb la resta de puntuacions de la prova.

«En principi, la proposta que se sotmetrà a l'aprovació del consell interuniversitari és que les notes obtingudes en cada una de les llengües donin una mitjana de 5», va detallar Albert Batalla, degà de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona (UB), que es va mostrar molt caut en relació amb la qüestió de com es podrà aplicar aquest criteri a l'hora d'establir les notes d'accés a les facultats.

EN MANS DELS RECTORS / La Secretaria d'Universitats -també representada al CIC- va admetre que coneixia la proposta, però es va abstenir de comentar-la fins que sigui aprovada de manera definitiva. «Els rectors tenen l'última paraula», es va limitar a comentar, en una conversa amb aquest diari, el secretari general, Antoni Castellà.

El baix nivell de coneixements lingüístics que mostren els estudiants catalans és, malgrat la lleu millora registrada en l'últim Informe PISA, un dels cavalls de batalla de la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que temps enrere va arribar a reclamar que els alumnes que tinguessin la intenció de matricular-se en Educació acreditessin, com a mínim, una nota de 7 en selectivitat. «Les persones que ensenyen una llengua han de dominar-la, han de saber fer-la servir correctament per poder explicar-la bé», argumentava fa poc més d'un any la consellera, que considerava un error que un estudiant pugui aspirar a ser mestre només havent obtingut una nota de  4 en llengües, tal com està passant ara. La reivindicació de la titular d'Ensenyament va topar, no obstant, amb el rebuig dels rectors a aquesta proposta.

MÉS BASE MATEMÀTICA / Algunes veus insisteixen que també s'haurien de fixar uns coneixements mínims en matemàtiques. Fins ara, aquesta exigència era difícil d'aplicar, perquè molts alumnes arriben a Educació procedents del batxillerat d'Humanitats, però amb l'entrada en vigor de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), que ha unificat aquesta modalitat de batxillerat amb la de ciències socials, potser s'ha obert una via perquè finalment s'implanti el requisit de les matemàtiques. Altres experts són partidaris, a més a més, que, com ja passa en altres països, els candidats a ingressar a Magisteri se sotmetin a una entrevista personal, en la qual hauran de donar prova de tenir una certa vocació.

El pla de millora de la formació inicial del professorat ja ha començat a aplicar-se aquest curs 2013-2014, amb la reducció en un 15% de l'oferta de places i la creació d'un doble grau d'Educació Infantil i Primària en algunes facultats. D'aquesta manera, s'ha aconseguit que, de moment, les notes d'ingrés dels alumnes que han accedit a les noves dobles titulacions hagin estat, en alguna universitat, fins a dos punts més altes que les dels alumnes que van entrar en Educació durant el curs 2012-2013.

La previsió de l'equip que coordina el programa de millora de la formació inicial del professorat, que dirigeix el pedagog i exdegà de la facultat d'Educació de la UB Miquel Martínez, és que siguin les mateixes facultats les que vagin proposant mesures per millorar la preparació dels seus alumnes. «Quan es completi el termini d'aplicació del pla, en cinc anys, s'hi incorporaran les que hagin donat més bon resultat», apunta Martínez.

0 Comentaris
cargando