La nova llei educativa de Wert elimina el català com a llengua vehicular a l'escola

Rigau afirma que és la pitjor ofensiva contra la llengua que hi ha hagut des del 1978

En primària, el català passa a ser la quarta llengua després del castellà i dues d'estrangeres

Rigau davant la reforma educativa de Wert. / ACN

2
Es llegeix en minuts
MARÍA JESÚS IBÁÑEZ / Barcelona

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha denunciat aquest dilluns l'"ofensiva contra el català" que pretén posar en marxa el Ministeri d'Educació, al relegar l'ensenyament d'aquesta llengua a les escoles a un simple "paper residual", segons recull el nou avantprojecte de llei orgànica de millora de la qualitat de l'educació (LOMCE) enviat als consellers autonòmics. "Des del 1978, el català no havia estat tan menyspreat pel ministeri", ha lamentat Rigau. 

"Es tracta d'un nou text, absolutament diferent del que havíem tingut accés fins ara", ha explicat la titular d'Ensenyament, visiblement enfadada. Així, la nova proposta estableix que el català passarà a ser una llengua de les denominades d'especialitat, fet que suposa situar-la darrere del castellà i la primera llengua estrangera (que són matèries troncals) i de la segona llengua estrangera (que és assignatura específica).

¿Què suposa? Doncs, entre altres coses, que es pot donar el cas, per exemple, que un centre decideixi que només imparteix una hora de català a la setmana als alumnes.

Llengua vehicular

A més, ha denunciat Rigau, el català deixa de ser llengua vehicular, ja que, segons l'avantprojecte de llei, "les proves d'expressió en les competències bàsiques de primària i secundària es faran, a partir d'ara, en la llengua materna de l'alumne", ha dit la consellera. "Això demostra, de passada, el desconeixement que té el ministre de l'escola actual, on hi ha alumnes amb llengües maternes de tot el món", ha manifestat.

A més, ha dit Rigau, el ministeri proposa que “mentre la comunitat autònoma amb dues llengües oficials no determini quines matèries imparteix en català i castellà i en quin percentatge ho fa, els pares tenen dret a demanar en quina llengua estudien els fills. I si opten pel castellà i al seu municipi no hi ha un centre que ho imparteixi, podran anar a escolaritzar els seus fills en un centre privat i l'Administració educativa haurà de sufragar les despeses".

Vulneració de l'Estatut

Vulneració de l'EstatutPrecisament, la consellera viatjarà aquest dimarts a Madrid per debatre l'esborrany, però ha avançat que amb la transformació de l'escrit no es podrà complir el calendari anunciat per Wert perquè el text haurà de tornar al Consell escolar, passant pel Govern i tornar al Congrés dels Diputats.

Notícies relacionades

Rigau ha manifestat que aquesta versió de la Lomce vulnera la llei i l'Estatut perquè la norma catalana preveu que la Generalitat i l'Estat tinguin la competència compartida en l'elaboració de cada matèria i de cada currículum. Ha qualificat la proposta del Govern central com una "involució en el marc competencial" que deixa el català com a assignatura absolutament residual, anterior a la democràcia, quan aquesta llengua estava prohibida.

La consellera ha indicat que aquest dimarts el Govern aclarirà les proporcions que ha de fixar cada administració i ha avançat que "no hi ha marge de negociació", de manera que ha convocat un Consell Escolar extraordinari per al 12 de desembre.