Podem registra avui al Congrés la proposta d'impost a la banca

El grup parlamentari d'Units Podem-En Comú-En Marea registra aquest divendres al Congrés la seva anunciada proposició de llei sobre els impostos a la banca, amb què aspiren a recuperar part de les ajudes públiques entregades a les entitats financeres rescatades durant la crisi. El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, serà l'encarregat de presentar-la, juntament amb la diputada d'En Marea, Yolanda Díaz, segons han informat a Europa Press fonts del grup parlamentari confederal.

El líder morat ja va avançar dissabte passat, durant la seva intervenció davant el Consell Ciutadà Estatal del seu partit --el màxim òrgan de direcció--, que registrarien la mesura al llarg d'aquesta setmana.

L'anunci de la proposta de nova llei arriba pocs dies després que el líder del PSOE, Pedro Sánchez, posés sobre la taula la seva intenció d'impulsar un impost finalista a la banca per costejar les pensions. No obstant, no va concretar la data en què tenia previst materialitzar-la en una iniciativa legislativa.

La proposta

Units Podem proposa apujar a la banca el 10% l'impost de societats que paga sobre els seus beneficis amb l'objectiu de recaptar prop de 5.800 milions d'euros en cinc anys. La iniciativa assenyala que seria un impost extraordinari, amb una durada temporal de cinc anys però prorrogable, i que, segons les xifres de beneficis de la banca, el gravamen, que començaria el 2018, podria recaptar al voltant de 1.000 milions el primer any.

"La recaptació acumulada en els primers 5 anys de vigència de l'impost arribaria a l'entorn de 5.800 milions en total", puntualitza la proposició. La iniciativa incideix que, gràcies a les ajudes a la banca, el sector ha tornat a tenir beneficis, i assenyala que, segons les dades de l'Agència Tributària (AEAT) sobre la recaptació de l'impost de societats, les entitats creditícies han recuperat una base imposable pròxima a la que hi havia el 2009, abans de la crisi econòmica i financera i que va superar els 10.000 milions d'euros el 2015.

De les paraules als fets

"Hem de seguir sent una oposició de Govern i passarem de les paraules als fets", ha defensat Iglesias, que ha destacat que mentre que Sánchez porta les seves mesures a "esmorzars informatius" --va ser en un fòrum d'aquest tipus on la va anunciar--, Podem les registra al Congrés, en forma de proposicions de llei.

"S'ha parlat molt de la necessitat d'un impost a la banca. Nosaltres pensem que s'ha de passar de l'esmorzar informatiu a la llei, i ja tenim preparada i presentarem la setmana que ve una proposició de llei sobre impostos a la banca", va explicar llavors. Encara que Podem va celebrar la mesura anunciada per Sánchez, tot seguit va aprofitar per recordar que la proposta de gravar la banca per recuperar els diners dels rescats que van rebre algunes entitats financeres va formar part dels programes electorals amb què va concórrer a les generals del 2015 i el 2016.

Impost solidari i taxa Tobin

En aquells programes, Podem proposava crear l'anomenat "impost de solidaritat" a les entitats financeres privades amb caràcter extraordinari amb l'objectiu de recuperar de manera progressiva les quantitats que el sector ha rebut directament en forma d'ajudes públiques.

També van defensar la necessitat de "legislar de la manera més ambiciosa possible l'impost sobre transaccions financeres (ITF) per controlar, registrar i desincentivar les transaccions més especulatives", i complir així amb l'acord aconseguit el 2012 per 11 països de la Unió Europea per crear la coneguda com a taxa Tobin.

Iniciativa 

Notícies relacionades

Puig sortirà a borsa el 3 de maig amb un valor de fins a 13.900 milions

Un horitzó estable per a Naturgy

A més, el grup confederal, a través d'En Comú, ja va registrar una proposició no de llei al Congrés en què demanaven la creació d'un impost per gravar els beneficis i les remuneracions de les entitats financeres, amb l'objectiu de recuperar les ajudes públiques atorgades en els últims anys durant el rescat a la banca.

La iniciativa va ser aprovada el 7 de març a la Comissió d'Economia, Indústria i Competitivitat, després de pactar amb el PSOE un text transaccional, amb el suport a més d'Esquerra Republicana i el PDECat. El Partit Popular i Ciutadans hi van votar en contra, mentre que el PNB es va abstenir.