comissió d'investigació

Guindos presumeix d'haver evitat la sortida d'Espanya de l'euro

El ministre desmenteix Rato i nega haver demanat la seva dimissió de Bankia

El popular exculpa el seu excap Aznar i responsabilitza Zapatero de la crisi

zentauroepp41626921 guindos180116171757

zentauroepp41626921 guindos180116171757 / JUAN MANUEL PRATS

3
Es llegeix en minuts
Pablo Allendesalazar

Sense indici d’autocrítica i mitjançant un relat triomfalista, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va defensar ahir que el rescat europeu a la banca que va demanar el seu Govern va servir per «evitar la sortida d’Espanya de la zona euro i que els dipositants no haguessin d’assumir cap pèrdua». Una situació a la qual, va sostenir, es va veure abocat el país pels errors del Govern de Zapatero: «Sens dubte es podria haver actuat el 2003, però s’hauria d’haver actuat molt més el 2004, el 2005 i el 2006».

La seva intervenció en la comissió d’investigació de la crisi financera al Congrés va tenir com a principal objectiu exculpar l’Executiu de José María Aznar, del qual va ser alt càrrec sota la direcció del seu vicepresident i avui enemic Rodrigo Rato. El ministre va sostenir que la bombolla del crèdit i immobiliària i el dèficit del compte corrent es van produir «sobretot des del 2004». Els superàvits pressupostaris de Zapatero, va defensar, «no eren més que un miratge». I tot plegat, al seu parer, explica l’«impacte diferencial» de la crisi a Espanya respecte d’altres països.

En la mateixa línia, va criticar que «no va ser fins a finals del 2008 quan es van començar a adoptar mesures». El Pla E d’inversió municipal, va afegir, «únicament va servir per desequilibrar encara més els comptes de l’Estat». I només les «pressions» del Banc Central Europeu (BCE) i de l’eurogrup van fer «virar» la política econòmica.

AJUDES A FONS PERDUT

 A més, va assegurar que el Govern socialista es va dedicar a «aportar diners a fons perdut» a la banca sense canviar els gestors ni abaixar-los el sou. En aquest sentit, va afirmar que Zapatero «va incentivar» la sortida a borsa de Bankia amb la llei que fixava uns requisits de capital menors per a les entitats cotitzades. I va recordar que el Tribunal Suprem va sentenciar el 2016 que l’entitat estava «a punt de la insolvència» quan va llançar l’operació.

Guindos també va negar les acusacions que li va llançar Rato fa uns dies: «Les teories conspiratòries són teories de perdedors». Així, va assegurar que el seu excap va ser qui li va comunicar la seva «decisió de dimitir» sense que ell l’hi reclamés. L’endemà mateix, va recordar, el banquer se’n va penedir, però llavors el ministre sí que li va exigir que se n’anés. Així mateix, va admetre haver-se reunit amb els grans banquers («Hauria sigut una irresponsabilitat no fer-ho enmig d’una crisi de cavall» i havia de «demanar-los diners» per a iniciatives com el fons de liquiditat autonòmic), però va negar haver-ho fet per fer fora Rato.

PROBLEMA GLOBAL

Notícies relacionades

 El ministre va defensar que el Fons Monetari Internacional (FMI), les institucions europees, els Estats Units, i els bancs d’inversió li van advertir que Bankia era el «principal focus d’incertesa» de la banca i l’economia espanyola, i per tant el «principal risc per a la moneda única».  I va defensar que els 22.424 milions d’euros en ajudes donats a Bankia no van ser una imposició del seu actual president, José Ignacio Goirigolzarri, sinó fruit de l’anàlisi de la firma Oliver Wyman dins del procés del rescat financer europeu.

 Abans de la seva dimissió, va explicar Guindos, Rato va presentar diversos plans d’ajust al Banc d’Espanya i al Ministeri d’Economia sense aconseguir la seva aprovació. També va plantejar «diferents operacions de fusió amb diverses entitats, però cap d’aquestes operacions es va concretar». Abans de la seva sortida, va subratllar, les accions van caure prop del 35%, i això malgrat que el banc va manipular la seva cotització amb la compra de títols propis, com va quedar constatat per la sanció que va imposar la CNMV a l’entitat el 2016.