El turisme francès, el que més ha caigut a Catalunya

Catalunya va viure una segona meitat de l'any 2017 convulsa. A l'agost va patir els atemptats de Barcelona i Cambrils, mentre que a l'octubre les imatges de l'1-O1-O van fer la volta al món. El turisme, un sector de vital importància per a l'economia, s'ha vist afectat amb un descens de visitants a l'octubre i novembre, encara que el final d'any va ser de recuperació, segons les dades preliminars. Però no tot el turisme va reaccionar igual a les diferents crisis catalanes: de fet, el turista que més ha deixat de venir a Catalunya és precisament el que més a prop està: el francès.

Moltes dades i alguns missatges catastròfics s'han llançat en els últims mesos. Les xifres oficials de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) afirmen que al setembre el nombre de turistes estrangers que van arribar a Catalunya va augmentar el 6,1%, mentre que va baixar a l'octubre, el 4,7%, i al novembre, el 2,3%. En milers de turistes, al setembre van arribar 114.100 viatgers internacionals més, a l'octubre 73.000 menys i al novembre, 25.700 menys.

Una altra dada per analitzar què passa amb el turisme és la de l'ocupació hotelera que també elabora l'INE. En el global de Catalunya, l'ocupació va pujar 2,3 punts al setembre (69,27 punts), però va baixar tant a l'octubre (1,1 punts, fins a 58,1 punts) con al novembre (3,25 punts, fins a 42,1 punts). Altres xifres, en canvi, són més positives. Per exemple, els passatgers de l'aeroport de Barcelona-el Prat van augmentar tots els mesos de l'any, també en els postatemptats: +6,4% al setembre, +3,9% a l'octubre, +5% al novembre i +6,4% al desembre per tancar l'any en rècord històric (+7,1%).

Hotels

Els hotelers de Barcelona han arribat a parlar de descensos de fins al 30% de l'ocupació, i el nou secretari general de l'Organització Mundial del Turisme (OMT), Zurab Pololikashvili, va afirmar dimecres passat que el turisme havia caigut entre el 15% i el 20% en l'últim trimestre de l'any.

«S'ha posat el focus en què ha passat a Barcelona ciutat i en un tipus d'hotel concret, i s'ha projectat aquesta imatge sobre la resta de Catalunya; sembla que la dinàmica ha de ser la mateixa a tot el territori. La situació a Barcelona és singular», argumenta a aquest diari el director general de Turisme de la Generalitat, Octavi Bono.

Segons les seves xifres, per exemple, si a l'octubre es distingeix per zones, sense comptar Barcelona, el turisme i la despesa va créixer a la resta de Catalunya. Al novembre, no van créixer ni a Barcelona ni a la Costa Brava, però sí a la resta. «També entra la variable tipologia de productes. El turisme de reunions i congressos ha sigut el més sensible. El turisme vacacional no ha tingut tanta variació», diu.

L'anàlisi de l'INE per províncies confirma el missatge de Bono amb algun afegit: on més va caure l'ocupació i les pernoctacions tant a l'octubre com al novembre va ser a la província de Barcelona i a la de Girona, mentre que a Tarragona i Lleida o es va mantenir gairebé estable o al contrari, es va incrementar.

«S'han d'explicar les coses pel seu nom. Existeix un efecte atemptat, que és la principal causa de la caiguda, però també un repartiment de cops de la Policia l'1-O, que es va veure a Europa. Les dues coses han afectat, i molt lleugerament hi pot haver un efecte procés en un tipus de turisme molt concret. La gent viatja a Cuba i no es preocupa de si és una dictadura o no. Però la gent sap si hi ha hagut atemptats o si recorda imatges de la Policia», destaca Martí Sabrià, gerent de l'Associació Costa Brava Hotels.

Mercats

A l'analitzar les dades de la procedència dels turistes, es descobreix quins han sigut els mercats més afectats. Els francesos són, en nombre (131.200 turistes menys al setembre, octubre i novembre), els que més han deixat de venir a Catalunya. Lluny se situen els nòrdics (-27.000 menys en aquests tres mesos) britànics (-22.800) o portuguesos (-19.300). «Hi ha mercats, com el nòrdic o el portuguès, que cauen per una reducció de les places de vols ja prevista», expliquen fonts del sector. A França, no obstant, no hi ha hagut una variació significativa en els vols. Altres mercats, com els Estats Units (+83.900) o Rússia (+31.300) creixen en aquests mesos.

Fonts coneixedores del sector afirmen que a l'octubre també hi va haver una caiguda del trànsit d'entre l'1% i el 2% en el tram de l'AP-7 Montmeló-la Jonquera. «A l'analitzar els mercats, s'observa que hi ha un patró que diu: com menys distància, més afectació en el turisme. Hi pot haver un públic que venia en cotxe i que prefereix demorar el viatge. Aquest efecte proximitat negatiu se supera amb el temps», explica Bono. A més del francès, les dades de pernoctacions també denoten un descens del turisme de la resta d'Espanya.

Notícies relacionades

"Catalunya s'ha tornat antipàtica", diuen a França

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

Recuperar el turisme francès, doncs, sembla la clau per tornar a xifres turístiques de rècord. Al desembre, no obstant, les primeres dades apunten en aquest sentit. «Al desembre i Nadal hem fet unes xifres molt bones, i ha sigut gràcies al turista francès», explica Sabrià. Segons Bono, l'actual campanya de Turisme de Catalunya està enfocada precisament a atraure el públic francès i de la resta d'Espanya. «Formava part d'un programa ja prèviament aprovat», aclareix.

En el pitjor escenari, segons la Generalitat, el 2017 es va tancar amb rècord de 19,1 milions de turistes estrangers a Catalunya, el 5,5% més que un any abans. Va ser la comunitat líder a Espanya.