CANVIS EN LES RELACIONS COMERCIALS
La reforma fiscal dels Estats Units posa en guàrdia la Unió Europea
Governs, institucions europees i patronals vigilaran de prop l'aplicació de les mesures aprovades a Washington
El president dels Estats Units, Donald Trump, va aconseguir el dimecres 20 de desembre al Congrés la seva victòria més sonada des que va arribar fa poc més d’un any a la Casa Blanca: l’aprovació d’una reforma fiscal que ha posat en guàrdia la Unió Europea (UE) per les conseqüències distorsionadores que poden tenir les noves mesures en relació amb el comerç internacional, la inversió i la doble imposició.
Fins a cinc ministres europeus, entre ells l’espanyol Cristóbal Montoro, van alertar fa setmanes per carta el secretari del Tresor nord-americà, Steven Turner Mnuchin, que el llavors projecte de reforma podia tenir «un important impacte distorsionador». També la Comissió Europea va remetre una missiva firmada pels vicepresidents Valdis Dombrovskis i Jyrki Katainen i els comissaris d’afers econòmics, Pierre Moscovici, i Comerç, Cecilia Malmström, mostrant el seu malestar pels plans de l’Administració de Trump.
La ministra danesa va tornar a avisar abans de Nadal que vigilaran molt de prop l’aplicació de la reforma per les repercussions per a les empreses europees, encara que de moment és «massa aviat» per avançar el possible impacte i les eventuals mesures que la UE podria adoptar. La Comissió Europea analitzarà ara el text aprovat amb «més detall», així com la manera en què s’implementaran en la pràctica. I el mateix farà la patronal europea, que coincideix que és aviat per sospesar els efectes. «És una legislació molt complexa, així que necessitem temps per avaluar la possible influència», van explicar a aquest diari fonts de la Business Europe.
Dos elements que preocupen
Dos són els elements de la reforma que preocupen especialment. Per començar, la mesura destinada a limitar l’erosió de les bases imposables, que segons Brussel·les pot fer que les empreses estrangeres –principalment, les del sector dels serveis financers– paguin impostos dues vegades.
Aquest temor també va ser expressat en la carta remesa l’11 de desembre pels cinc grans països de la UE que van alertar del «potencial extremadament perjudicial» per a la banca internacional i les asseguradores, perquè les transaccions financeres dels grups transfronterers serien tractades com a no deduïbles i estarien subjectes a un impost del 10%. Això, a judici dels governs europeus, pot generar «càrregues impositives significatives» i «distorsionar perjudicialment els mercats financers internacionals».
El segon gran problema de la reforma és la deducció que s’aplicarà als beneficis intangibles derivats a l’estranger, perquè donarà un tracte preferencial a la propietat intel·lectual més ampli que el que concedeixen altres règims internacionals, fins i tot a aquella propietat que ha sigut generada fora dels Estats Units. Això significa que l’incentiu acabaria subsidiant les exportacions respecte al consum intern ja que els beneficis generats per l’exportació de drets de propietat intel·lectual seran menys gravats –un 12,5% davant el 21%– que aquells beneficis obtinguts amb les vendes nacionals. Una situació, van alertar els grans països de la UE, «incompatible» amb el consens al voltant de l’erosió de bases imposables i el trasllat de beneficis (BEPS) subscrit per més d’un centenar de països.
Washington confia que els seus plans permetran rebaixar el voluminós dèficit públic nord-americà, que supera els 20 trilions de dòlars, i impulsar la creació d’ocupació i l’economia nord-americana que, gràcies a una fiscalitat molt més beneficiosa per a les grans empreses, podria desviar les inversions des de la UE cap als Estats Units. «La nostra important i popular rebaixa fiscal i la reforma s’han convertit en una nova i inesperada font d’amor que fa que les grans corporacions puguin regar amb gratificacions els seus treballadors», va sentenciar el 22 de desembre el president Trump. H
Competència intraeuropea
Un estudi de la Universitat de Mannheim i el Centre Europeu d’Investigació Econòmica (ZEW) afirma que la reforma prevista als EUA permetrà reduir la càrrega impositiva efectiva del 36,5% al 22,7%. Una rebaixa de 14 punts que millora la posició dels EUA a nivell internacional i l’acosta al 20,9% de mitjana de la UE.
«Tenint en compte les activitats de planificació fiscal, és probable suposar que la reforma augmentarà els incentius per traslladar els guanys imposables als EUA», sosté l’estudi, que calcula que les empreses alemanyes hi podrien augmentar les seves inversions en el 25%.
També les empreses nord-americanes que inverteixin a Europa es beneficiaran de la rebaixa tributària, cosa que farà més atractius estats membres amb fiscalitats baixes com Irlanda, amb un impost de societats del 12,5%.
