TELECOMUNICACIONS

El 83% de Catalunya ja disposa de fibra òptica

La dada catalana supera la mitjana estatal, que se situa en el 76%, i arriba a més d'un milió de ciutadans

L'ajuda rebuda s'acosta als 28 milions d'euros dels 482 milions destinats a totes les comunitats

18746316 591

18746316 591

3
Es llegeix en minuts
Mercedes Jansa

Catalunya és la tercera comunitat autònoma, al darrere de Madrid i el País Basc, amb més cobertura de banda ampla de nova generació (fibra òptica), en concret del 83,16%, per sobre de la mitjana estatal, que és del 76%. Gairebé 1.050.000 catalans de 606 municipis compten amb aquesta nova tecnologia, que s'imposarà a mitjà termini en matèria de telecomunicacions, segons els experts del sector.

Els últims quatre anys, des del 2013, el Govern ha desplegat un pla per estendre la banda ampla ultraràpida (de més de 100 Mbits) a tot Espanya per facilitar la connectivitat i obrir portes a l'activitat econòmica. Aquest impuls compta amb ajudes específiques a fons perdut per arribar fins als llocs més remots, amb especial atenció a les zones rurals, que les grans operadores (Telefónica, Vodafone i Orange, entre altres) no consideren rendibles.  

Aquest programa permet a qualsevol particular, treballador autònom o pime de zones rurals o localitats molt poc poblades disposar de tecnologia puntera. I a les operadores, ampliar els seus clients amb l'impuls públic de les ajudes econòmiques. Gestionades per Red.es, aquestes ajudes, finançades amb els fons europeus FEDER, tenen l'objectiu d'augmentar el ritme i l'abast de l'extensió de la banda ampla. De tota manera, no són compatibles amb altres ajudes i ingressos que per al mateix fi atorguin les administracions, la Unió Europea (UE) o organismes internacionals.

Projectes i inversió

A Catalunya, des del 2013 s'han presentat 54 projectes per estendre la xarxa de fibra, amb una inversió total de més de 78 milions d'euros. L'ajuda estatal concedida s'acosta als 28 milions d'euros. La majoria han sigut destinats a l'activitat econòmica, sobretot, autònoms i pimes. En aquest període de quatre anys, prop de 600.000 vivendes i locals comercials han accedit a la cobertura de fibra davant les gairebé 420.000 llars, segons el balanç del Ministeri d'Energia i Agenda Digital. 

En la seva compareixença del dia 29, Mariano Rajoy es va comprometre a portar la fibra òptica al 85% de la població, encara que sense especificar quan. El pla va atendre l'any passat 138 projectes, amb una inversió prevista de 169,4 milions d'euros, dels quals 105 van ser ajudes públiques.

Entre el 2013 i el 2017 a tot Espanya s'han posat en marxa 380 projectes que donen servei a 6,2 milions d'habitants que resideixen en 4.064 entitats de població, nom amb què es designen les àrees on s'ha introduït aquesta infraestructura que no coincideix amb nuclis urbans ja que poden ser cortijos, pedanies o altres agrupacions d'habitants.

El pressupost públic destinat a ajudes en aquest període ha superat els 216 milions d'euros per a una inversió total de 482.425.000 d'euros. La majoria van ser destinades a l'activitat empresarial de gairebé 3,6 milions d'entitats i a una mica més de 2,5 milions de llars. 

Referent a Europa

El 2011 la implantació de fibra òptica a Espanya era molt baixa, rondava el 10%, uns tres punts per sota de la mitjana de la UE. El juny de l'any passat, el percentatge subscripció de fibra òptica va superar el de línies d'ADSL. 

El salt s'ha pogut fer amb una nova llei de telecomunicacions i els seus programes per accelerar l'oferta d'infraestructura de banda ampla en zones que no siguin rendibles per als operadors, així com per fomentar la demanda per a empreses, administracions i particulars.

El desenvolupament d'una economia digital és prioritària per a la Unió Europea que en la seva Agenda 2020 estableix que en aquell any tots els europeus tindran cobertura de 30 Mbits. L'Executiu espanyol calcula que un 10% d'augment de banda ampla aconsegueix augmentar el PIB entre el 0,9% i l'1,55%. 

Notícies relacionades

Inicialment el programa preveia ajudes per al desplegament de banda ampla d'alta velocitat (superior a 30 Mbits) i de molt alta velocitat (més de 100 Mbits). Però després de l'experiència acumulada en els primers anys, el 2017 es va descartar recolzar el desplegament de velocitats inferiors a 100 Mbits.

En el conjunt de l'Estat, Madrid i el País Basc són les dues autonomies amb més percentatge de població coberta per la implantació de la fibra òptica (96,14% i 93,58%, respectivament). Al costat oposat hi ha Castella-la Manxa, amb el 50,92%, i Extremadura, amb el 48,44%.

Cinc ciutats catalanes, en el programa d'edificis intel·ligents

<strong>Badalona</strong>, <strong>Barcelona</strong>, <strong>l'Hospitalet de Llobregat</strong>, <strong>Sabadell</strong> i <strong>Terassa</strong> poden beneficiar-se d'una de les sis actuacions pilot d'edificis intel·ligents, emmarcades en el <strong>Pla Nacional de Territoris Intel·ligents</strong> del Ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital.