Montoro vol mantenir el control de la caixa de la Generalitat quan aixequi el 155

El Govern central vol assegurar-se que la Generalitat de Catalunya no realitzarà pagaments a creditors per activitats relacionades amb un possible finançament d'«activitats no emparades per la llei», en una referència implícita a mesures relacionades amb el procés que l'Executiu de Mariano Rajoy consideri il·legals. La pretensió de l'Executiu és que aquest control de la caixa es mantingui encara que es formi un nou Govern a Catalunya a partir dels resultats de les últimes eleccions al Parlament convocades per Mariano Rajoy i que es deixi d'aplicar llavors part del 155. Per a això, ha publicat una ordre que amplia l'ús de l'article 155 de la Constitució que servirà per controlar encara més els comptes de la Generalitat, amb mesures que inclouen des del pagament de deutes fins a la gestió de la tresoreria a través d'entitats de crèdit. 

La nova ordre la va adoptar la Comissió Delegada del Govern per a Afers Econòmics, a proposta del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en una reunió celebrada precisament el 21 de desembre, és a dir, el mateix dia de les eleccions al Parlament de Catalunya, encara que no es va publicar fins ahir al Butlletí Oficial de l'Estat i immediatament va entrar en vigor.

En la seva justificació, la Comissió Delegada fa constar que  «considera necessari acordar un conjunt de mesures i procediments que permetin atendre els serveis públics fonamentals, de manera que tot i tractant-se d'actuacions que formen part de l'autonomia organitzativa més estricta d'aquesta comunitat autònoma, a l'empara de l'article 155 de la Constitució, resulta possible i necessari establir-los de forma específica per garantir l'adequat funcionament d'aquests serveis fonamentals».

Certificat de l'interventor

Amb l'ordre es crea un mecanisme per garantir el funcionament de la Generalitat a partir del pròxim dilluns, 1 de gener del 2018, però a la vegada s'incrementen els controls de les actuacions passades que encara estaven pendents de pagament. En aquests casos, perquè es puguin pagar hauran de contenir «un certificat firmat per l'interventor general» de l'autonomia que asegurte que «no es finança cap activitat no emparada per la llei, ni contrària a les decisions dels tribunals».

En la gestió de pagaments i de tresoreria a través d'entitats de crèdit, perquè la Generalitat pugui realitzar qualsevol actuació també deurà «acompanyar el corresponent certificat de l'interventor» i si no és possible aquest document, «serà necessari que junt amb l'ordre de pagament, s'acompanyi una declaració responsable, amb la mateixa finalitat». En l'ordre s'adverteix que si no es compleixen alguns dels requisits assenyalats no es podrà efectuar el corresponent pagament «i donarà lloc a l'eventual exigència de les corresponents responsabilitats de tota mena que procedeixin, inclosa la penal, si s'escau».

Foment de la delació

També hi ha advertències per a actuacions futures. En aquest sentit es permet que «qualsevol persona física o jurídica que entregui béns o presti serveis» a la Generalitat o qualsevol de les seves entitats «podrà adjuntar una declaració responsable» en què consti que no tenen relació amb el finançament d'«activitats il·legals, ni contràries a les decisions dels tribunals». I s'afegeix que si el que presta el servei «té dubtes» sobre una possible il·legalitat «podrà comunicar-ho al Ministeri d'Hisenda». 

Notícies relacionades

El Parlament recorre al Constitucional contra el 155

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

L'ordre, vigent des d'ahir, deixa sense efecte l'acord de la Comissió Delegada del 15 de setembre, que va suposar pràcticament la intervenció dels comptes de la Generalitat, i una altra ordre posterior del 30 de setembre que declarava la no disponibilitat de crèdits en el pressupost català i que quedarà sense efecte a partir del 31 de desembre. 

Algunes de les mesures publicades ja formaven part de les citades ordres, però ara es veuen reforçades a l'incloure-les sota el paraigua de l'article 155 de la Constitució, aprovat al Senat amb el suport de PP, Ciutadans i PSOE.