Catalunya ven a Espanya i compra al món

El 1995, dos terços del comerç de Catalunya es duia a terme amb la resta de comunitats autònomes espanyoles, i un terç, amb la resta del món. Al llarg dels últims anys aquesta relació, que es va començar a modificar el 2010, s’ha capgirat i l’any passat ja era la inversa: dos terços destinats a la resta de món, i un terç, a la resta d’autonomies.

Aquesta evolució és un fidel reflex del procés de globalització i internacionalització de què ha participat Catalunya, la comunitat autònoma amb més protagonisme en el sector exterior d’Espanya. No obstant, la pèrdua de pes en les relacions amb la resta del país no significa que Catalunya no depengui de la resta de comunitats.

Les vendes catalanes a la resta d’autonomies van arribar l’any passat als 38.861 milions d’euros, mentre que les dirigides a la resta del món van sumar un total de 65.142 milions. Les compres, en canvi, van ser de 21.313 milions a la resta d’Espanya i 77.825 milions a la resta del món. En la pràctica, el dèficit exterior de Catalunya –el saldo negatiu amb la resta del món a l’importar més del que s’exporta, que de mitjana supera els 10.000 milions en els últims anys– es compensa amb escreix amb el superàvit que obté en les seves relacions comercials amb la resta de les autonomies, segons un estudi recent de la patronal catalana Foment del Treball. I això ha estat sent així des del 1995.

«En una primera aproximació, es constata que Catalunya es proveeix, fonamentalment, de proveïdors internacionals, mentre que les vendes són relativament superiors dins del territori nacional, sosté el Centre de Predicció Econòmica (Ceprede) dins d’un altre recent estudi sobre l’economia espanyola publicat pel Consell General d’Economistes del qual es podria extreure la conclusió que Catalunya ven a Espanya i compra al món.

Més que a Alemanya

Catalunya ven a Aragó gairebé tant com a tot França (9.709 milions davant de 10.460 el 2016) i molt més que a Alemanya (7.736 milions) o a Itàlia (5.932 milions). També ven més a València (5.010 milions) que no pas a Portugal (4.366 milions). Els principals clients nacionals de Catalunya són Aragó, el País Valencià i Madrid, que al mateix temps en són els principals proveïdors.

«L’economia catalana està enormement implicada en l’economia espanyola», conclou el president del Consell General d’Economistes, Valentí Pich. D’aquí venen les advertències sobre els riscos de boicot al consum de productes d’una zona (Catalunya, en l’actual situació de tensió política), ja que, en una economia amb una intensa interrelació entre territoris, els danys provocats són en més d’una direcció. En una ampolla de cava, per exemple, l’única part del producte lligada al territori d’origen pot ser el contingut de l’ampolla, mentre que tota la resta (suro, vidre…) potser arriba d’altres zones d’Espanya. La situació de Catalunya mostra que gairebé el 40% de les seves exportacions són amb la resta d’Espanya i representen el 17% del seu PIB, mentre que el que importa de la resta del país representa només el 10% del seu PIB, segons les dades processades per Ceprede.

Notícies relacionades

Un horitzó estable per a Naturgy

BonÀrea preveu obrir 23 súpers i renovar 15 botigues més aquest any

El 2016, el dèficit comercial de Catalunya amb l’exterior va ser de 12.683 milions d’euros (va comprar més del que va vendre), davant d’un superàvit de 17.548 milions amb la resta d’Espanya. Una anàlisi de la patronal catalana Foment demostra que el dèficit exterior català va ser de mitjana de 10.181 milions en el període 1995-2001; de 22.364 milions, entre el 2002 i el 2009; de 13.256 milions, en el període 2010-2014, i de 12.293 milions, el 2015. En canvi, per a aquests mateixos períodes, els superàvits amb la resta de les autonomies van ser de 17.378 milions, 21.607 milions, 17.798 i 17.859 milions, respectivament.

¿Canvi de tendència?

La tendència es mantenia fins a l’inici del tercer trimestre d’aquest any. Segons Ceprede (Centre de Predicció Econòmica), les vendes i compres de Catalunya amb la resta d’Espanya registraven una clara tendència a l’alça durant la primera meitat de l’exercici actual; no obstant, aquesta evolució s’hauria pogut truncar cap a la segona meitat de l’exercici.