sentència a Barcelona

El TSJC concedeix la pensió d'invalidesa a una malalta de fibromiàlgia

L'INSS va rebutjar la petició de l'auxiliar d'infermeria, però ara la justícia li ha donat la raó

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Treballava a l’Hospital Clínic com a auxiliar d’infermeria, però la fibromiàlgia i fatiga crònica que pateix, juntament amb les seqüeles d’aquestes malalties, l’han apartat de la seva professió. Davant d’aquesta situació, la dona va demanar a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) la prestació derivada de la incapacitat permanent. El 21 de desembre del 2015, l’organisme va rebutjar la sol·licitud. Però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat ara que té dret a aquella prestació, al desestimar un recurs interposat per l’Administració.

La sentència afirma que la demandant té fibromiàlgia reumàtica com a conseqüència d’una patologia cervical, fatiga crònica, trastorn adaptatiu amb símptomes depressius i ansietat, migranya i síndrome seca de mucoses (dificultat per empassar-se els aliments, la saliva...), així com lumbàlgia mecànica crònica. Així mateix, destaca que, a causa de totes aquestes malalties, la dona està «limitada» per fer activitats que suposin esforços físics, especialment amb la columna cervical i les vèrtebres lumbars.

Un jutjat social de Barcelona va atorgar a l’auxiliar d’infermeria la incapacitat permanent total per a la seva professió habitual, però l’INSS va recórrer davant el TSJC per infracció de la llei general de la Seguretat Social, en concret l’article que defineix i regula els graus d’invalidesa.  L’alt tribunal no dona la raó a l’Administració i recull la tesi del jurista Alejandro Rusiñol, de tribunal mèdic, que va presentar la demanda. La sentència sosté que per a la valoració de la incapacitat permanent s’han d’apreciar «conjuntament» les lesions i les seqüeles que concorren en la persona afectada, de tal manera que «els patiments que integren el seu estat patològic, considerats aïlladament, no determinin el seu grau d’incapacitat».

La professió, determinant

Així mateix, destaca que és «determinant» la professió habitual que s’exerceix per fixar la qualificació jurídica del demandant. És a dir, el TSJC subratlla que «unes mateixes lesions o seqüeles poden ser constitutives o no d’invalidesa permanent en funció de les activitats o tasques que requereixi la professió del presumpte incapacitat». Les tasques que s’han de relacionar amb les seqüeles, precisa l’alt tribunal català, «són les definides per a la categoria professional i no les que confirmen un lloc de treball en una determinada empresa».

Notícies relacionades

En aquest mateix sentit, els magistrats afirmen que les malalties que té la dona que reclama la prestació la limiten per fer laseva com a auxiliar d’infermeria, al no poder fer activitats d’esforços físics.

D’aquesta manera, el tribunal rebutja les al·legacions de l’INSS sobre el fet que la malaltia de la dona no tenia la intensitat suficient per justificar la declaració d’incapacitat permanent total. A la treballadora se li ha atorgat una pensió de 1.652 euros mensuals.