El trasllat fiscal de Mercedes Benz fa tremolar la hisenda basca

El trasllat de la seu social i fiscal de 3.000 empreses fora de Catalunya en poc més de dos mesos és una amenaça per a la recuperació econòmica catalana, encara que sense excessives conseqüències per als ingressos tributaris de la Generalitat. Al País Basc, no obstant, el trasllat fiscal d’una sola empresa, com la fàbrica de Mercedes-Benz a Vitòria, sí que pot arribar a suposar una forta sacsejada per a les arques públiques del voltant de 200 milions (quantitat equivalent al 25% de la recaptació total d’Àlaba per IVA o a l’1% de la recaptació total del Govern basc).

    

A la Diputació Foral d’Àlaba i al mateix Executiu basc s’està a l’espera d’una negociació amb el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que serveixi per compensar els perjudicis del forat fiscal que pot desencadenar aquesta decisió empresarial. El retard d’aquesta negociació comença a generar nerviosisme entre les autoritats basques al mateix temps que hi ha veus, com la del delegat del Govern a Euskadi, Javier de Andrés, que recorden que la possibilitat de minva recaptatòria forma part del caràcter del «risc unilateral» en què es basa el model del concert basc, que l’expresident Artur Mas reclamava per a Catalunya en forma de «pacte ­fiscal». 

REGLES DE LA QUOTA

Mercedes-Benz no és una empresa qualsevol al País Basc. La fàbrica de furgonetes que la firma alemanya posseeix a Vitòria dona feina a 4.500 persones, amb una producció que representa el 3% del producte interior brut (PIB). 

    

Tampoc s’hauria de parlar d’una fuga fiscal. Almenys així ho explica la mateixa firma de vehicles, on es presenta el trasllat d’obligacions fiscals com a simple conseqüència de la decisió adoptada el 2016 per la matriu alemanya Daimler AG de reorganitzar les seves filials a l’estranger separant les seves unitats de negoci en societats independents. «La central no actua per motius fiscals ni polítics, sinó estratègics», afirmen fonts de la companyia.

    

No es tracta d’una comunitat autònoma de règim comú. A Euskadi regeixen les lleis del concert i de la quota basca que, bàsicament, impliquen que les hisendes forals recapten tots els impostos i després paguen a l’Estat una quantitat (quota) per les competències no assumides (com per exemple defensa). Precisament, la setmana passada es va aprovar al Senat definitivament la nova llei del concert basc per al quinquenni 2017-2021 amb els únics vots en contra de Ciutadans i Compromís, per als quals la quota consagra un règim de privilegis per als territoris forals (País Basc i Navarra), que no contribueixen com les altres comunitats a la solidaritat amb la resta del territori. 

    

Seguint aquest debat, els parlamentaris bascos han subratllat el caràcter «unilateral» del model, que porta al fet que Euskadi hagi d’encaixar els vaivens de la recaptació «sense possibilitat de recórrer al rescat del fons de liquiditat Autonòmica (FLA)» que sí que ha beneficiat altres autonomies. Per això desperta interès conèixer si la solució per al que alguns ja anomenen cas Mercedes-Benz adoptarà, o no, rivets de rescat financer del Govern central.

    

Existeix l’antecedent de Navarra i el seu deute pendent de pagament a Hisenda per l’IVA relacionat amb la fàbrica de Volkswagen a Landaben. Aquella negociació es va saldar a favor de les demandes navarreses amb una solució que va ser interpretada per molts com un rescat en tota ­regla.

COMPROMÍS PÚBLIC

El 3 de maig, el Govern basc va anunciar a la seva pàgina web l’acord entre el conseller Pedro Azpiazu i el ministre Montoro per tancar les discrepàncies sobre la quota en un context en què el PP necessitava els vots del PNB per a l’aprovació dels Pressupostos de l’Estat del 2017. En aquell comunicat també s’anunciava la «creació d’un grup de treball integrat pel Govern d’Espanya, l’Executiu basc i les tres diputacions forals per analitzar els efectes tributaris del canvi d’operativa de Mercedes-Benz SA, que ha d’acabar el seu treball abans del 30 de setembre». La negociació sembla no haver avançat i s’ha arribat a un moment en què el Govern central torna a necessitar el suport del PNB, per als Pressupostos del 2018.

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

    

Fonts de la Diputació d’Àlaba expliquen que estan a l’espera de començar a negociar amb el ministre Montoro alguna de les «tres propostes tècniques» que la part basca ha posat sobre la taula. Avancen a més que són propostes que no impliquen canvis en les bases de les lleis basques recentment aprovades i que formen part d’una negociació «a tres» bandes en què també estaria implicada la mateixa multinacional. L’adscripció de la factoria de Vitòria a una macrodivisió conjunta de turismes i furgonetes –on apunten els moviments societaris més recents de la matriu alemanya– podria obrir una via de sortida al conflicte.