Guindos, més a prop del BCE

Espanya aspira a recuperar la cadira que va perdre el 2012 en ple rescat de la seva banca i assegura comptar amb el suport d'Alemanya i França

El relleu del vicepresident del banc central donarà el seu tret de sortida al gener després de la reunió del primer Eurogrup

fcasals33094699 spanish economy minister cristobal montoro romero 160309210456

fcasals33094699 spanish economy minister cristobal montoro romero 160309210456 / JOHN THYS

4
Es llegeix en minuts
Olga Grau
Olga Grau

Cap d'Economia

ver +

El novembre del 2012, Espanya es va quedar sense representant a la cúpula del Banc Central Europeu (BCE) per primer cop des de la seva fundació el 1999 i en ple rescat de la banca espanyola. Antonio Sáinz de Vicuña, un jurista amb un currículum gens financer i per tant allunyat dels perfils que demana el Tractat de la UE per poder formar part del consell del BCE, va ser derrotat en una votació del Consell Europeu que va elegir el luxemburguès Yves Mersch. El relleu en joc era la cadira que havia deixat lliure José Manuel González-Páramo al vèncer el seu mandat.

    

Espanya està infrarepresentada o gens representada en les institucions europees on es decideixen cada vegada més les qüestions que afecten els ciutadans. Prova d’això és, per exemple, la crisi d’aquest any del Banco Popular, que es va convertir i passarà a la història com la primera resolució exprés decidida per Europa d’un banc amb greus problemes. En qüestió d’hores, la Junta Única de Resolució (JUR), mecanisme que funciona en col·laboració amb el Parlament Europeu, la Comissió Europea, el BCE i l’Autoritat Bancària Europea (EBA), va decidir la intervenció i venda al Santander per un euro. Al marge de la polèmica del rescat fulminant, l’actuació demostra quina importància estan cobrant per a la governança les institucions europees i la rellevància que Espanya, com a quart país més gran per PIB de la UE –després d’Alemanya, França i Itàlia–, hi tingui pes.

FALTA D’HABILITAT

Però succeeix més aviat el contrari, cosa que fonts de les institucions europees i del sector bancari consultades expliquen per la falta d’habilitat de la diplomàcia espanyola. Així, Espanya no ocupa cap càrrec de rellevància a la Comissió Europea, només una comissaria menor ocupada per Miguel Arias Cañete, ni tampoc al Parlament Europeu, a més a més d’estar desapareguda del BCE. Un destacat financer espanyol expressava d’aquesta manera la importància d’estar present en l’òrgan de govern del BCE: «La presència d’Espanya on es prenen les decisions és fonamental perquè és evident que confereix una capacitat d’influir, però a més pot traslladar en les dues direccions el context i la informació, fet que ajuda a una millor presa de decisions aquí i allà».

    

Espanya té ara l’oportunitat de recuperar la cadira perduda del BCE. No és un secret que el ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, aspira a la vicepresidència del BCE i creu comptar amb el suport de França i Alemanya. Ell mateix no només no ho ha negat, sinó que en cercles reduïts ha expressat el seu desig pel càrrec. La impressió de les fonts consultades a les institucions europees és que l’opció de De Guindos està ben encarrilada, però que hi juguen en contra alguns aspectes que hauran de llimar-se en les pròximes setmanes.

PROS I CONTRES

A favor té el fet que el portuguès Mário Centeno hagi aconseguit la presidència de l’Eurogrup a partir de gener en substitució de l’holandès Jeroen Dijsselbloem. Es tracta d’un polític liberal i independent, però que pertany a la família socialdemòcrata a l’haver ocupat la cartera de ministre d’Economia a Portugal des del 2015 impulsat pel primer ministre António Costa. El fet que provingui d’un Govern socialdemòcrata és important, ja que la resta d’alts càrrecs a la UE –Jean-Claude Juncker, al capdavant de la Comissió; Antonio Tajani, a l’Eurocambra, i Donald Tusk, al Consell Europeu– són membres del Partit Popular Europeu, igual que Guindos es considera un candidat del PP espanyol.

    

Centeno també equilibra l’eix sud-nord, en el sentit que representa en les institucions un país del sud després d’una presidència polèmica de l’holandès Dijsselbloem, que va arribar a dir que els països del sud malgastaven en dones i en alcohol. En aquest sentit, De Guindos també procedeix d’un país rescatat del sud, però la seva elecció com a vicepresident del BCE podria encaixar a Alemanya, que aspira a aconseguir la presidència del BCE el 2019 quan venci el mandat de Mario Draghi.

    

Però a l’eurozona hi ha dos pesos pesants en campanya activa pel càrrec del vicepresident, Vítor Constâncio, i el del president, Draghi, quan arribi el moment. Un és l’actual governador del Banc d’Holanda, Klaas Knot, acadèmic molt prestigiós a nivell internacional. I l’altre és l’actual governador del Banc d’Irlanda, Philip Richard Lane, que s’ha guanyat una gran fama per la gestió posterior del rescat del país i pertany a un país petit que mai ha tingut representació al BCE i tard o d’hora n’haurà de tenir.

Notícies relacionades

    

En contra de Guindos hi ha diversos aspectes. Malgrat que se li reconeix la seva gran tasca al capdavant de la reestructuració bancària a Espanya, al BCE no agrada el salt directe de la política al regulador sense un pas intermedi. L’únic cas que es recorda és el de l’alemany Jörg Asmussen, que venia de ser secretari d’estat amb Angela Merkel, un càrrec menys assenyalat que el de ministre. Tampoc agrada al BCE la poca discreció amb què De Guindos gestiona la seva candidatura, fet que fonts pròximes al PP atribueixen més a la necessitat d’empènyer el sempre ambigu Mariano Rajoy a oficialitzar el seu nom, cosa que l’obligarà a remodelar el Govern. Finalment, hi ha qui assegura que si Espanya presentés una dona amb un perfil potent ho tindria guanyat ja que una vegada més ha tornat a obrir-se el debat sobre la falta de representació fe­menina.