Enquesta empresarial d'Esade

La situació política ha paralitzat la inversió empresarial catalana

Per a la gran majoria de directius, ser una companyia catalana s'han convertat en "un passiu" a Espanya

Un 19% de les pimes reconeixen boicot als seus productes i entre les multinacionals el percentatge arriba al 33%

La situació política ha paralitzat la inversió empresarial catalana

Enric Fontcuberta (EFE)

3
Es llegeix en minuts
Max Jiménez Botías

El conflicte polític i social de Catalunya ha tingut un clar impacte en l'activitat de les empreses catalanes. I no només ha afectat la pèrdua de seus socials. També ha tingut un cost en inversió, ocupació i reputació. Així ho reflecteix un estudi portat a terme per l'escola de negocis Esade entre 123 directius d'empreses catalanes, que en conjunt donen feina a 157.809 persones. L'enquesta, feta a principis de desembre, reflecteix com una de les conclusions més rellevants que el 46% dels directius afirmen que les seves empreses ha deixat d'invertir i, en un gran nombre, no es plantegen noves contractacions fins que no s'aclareixi la situació. "Estan en una situació de stand by, segons ha explicat Fernando Trias de Bes, economista i autor de l'estudi, en què també ha col·laborat el catedràtic d'Economia d'Esade i exconseller d'Empresa de la Generalitat Xavier Francesc Mena.

La conseqüència més destacada de la situació és que un de cada quatre directius ha reduït els seus pressupostos i la contractació de persones per a l'any que ve. En aquest sentit, apunten que la gestió política del conflicte en els pròxims mesos serà determinant per a l'economia catalana. "El que es veurà al gener, després de les eleccions, serà decisiu", ha explicat Trias de Bes. En l'enquesta, realitzada entre directius d'empreses amb seu a Catalunya, però també entre directius que han traslladat el seu quarter general, se'ls demana que plategin les seves peticions al Govern central, al pròxim Govern de Catalunya i a la societat. "Valentia política per reconèixer i encarar la naturalesa política del conflicte", se sol·licita a Madrid. Al Govern que surti de les eleccions del 21-D se li planteja invertir molts més recursos públics en ocupació i polítiques socials, "no a finançar un procés d'independència". I a la societat se li demana que tingui present que sense convivència, el risc del conflicte és molt elevat.

L'efecte del procés també s'ha fet notar en les vendes reals. El 56% dels directius afirmen que han baixat les vendes de les seves empreses a causa de la crisi catalana. La mitjana dels descensos arriba al 9,5% del volum de cada una d'aquestes empreses, tenint en compte que entre elles hi ha pimes que facturen menys d'un milió d'euros i multinacionals que n'ingressen més de 1.000 milions. Els efectes negatius també es reflecteixen en dues circumstàncies més: un 44% dels directius reconeixen pèrdues de clients, com a conseqüència d'un evident problema en les relacions comercials, que, a més, s'ha acabat traslladant a un boicot a les empreses catalanes. Un 19% reconeix el boicot als seus productes, i el percentatge augmenta al 33% en el cas de les multinacionals.

Fuga de companyies

La gran majoria de les empreses també s'han vist afectades per la fuga de companyies. El 58% dels directius afirmen que alguna de les més de 3.000 empreses traslladades o és client o proveïdor seu. Un de cada tres executius afirma que el trasllat de seu dels seus clients o proveïdors l'afecta. Pel que fa als motius per a la mudança empresarial, la raó que es posa en primer lloc entre els afectats (30% dels casos) ha sigut garantir la seguretat jurídica.

Notícies relacionades

Les conseqüències negatives no són totalment quantificables. Entre les que no es resumeixen en un percentatge, destaca que ser una empresa catalana s'ha convertit en "un passiu" a Espanya, quan abans d'aquesta situació era un actiu. S'ha produït una clara erosió en les relacions comercials i en les relacions laborals, amb el consegüent desenfocament i distracció del personal. S'ha registrat una pèrdua d'operacions corporatives i inversions i una pèrdua de l'atractiu internacional i corporatiu.

Demanda als polítics

L'estudi no fa consideracions polítiques, però proposa als executius de les empreses que formulin les seves peticions de cara al futur. La primera que es formula al Govern de l'Estat és "el reconeixement d'un conflicte que ha pretès minimitzar", així com que assumeixi que no es tracta d'una qüestió legal o jurídica, sinó política. Al govern que surti de les eleccions catalanes: "Situar el discurs polític en un pla de realitat", i fer un esforç per reconstruir la imatge internacional d'estabilitat de Barcelona i Catalunya. A la societat: "Reconèixer les conseqüències reals del conflicte", però també que assumeixi que les empreses no poden estar "ni un segon" fora de la UE.