Brussel·les proposa crear un Fons Monetari Europeu el 2019

La Comissió Europea (CE) va proposar ahir als països de la Unió Europea (UE) crear un Fons Monetari Europeu (FME) a mitjans del 2019, dins del marc d’una àmplia reforma de la zona euro que inclou la nova figura d’un superministre europeu d’Economia i Finances a partir del mes de novembre del 2019.

Aquest superministre hauria d’acumular les funcions del comissari europeu d’Economia i del president de l’Eurogrup, amb rang de vicepresident permanent de la CE i d’alt representant de la UE en fòrums internacionals. El recent nomenament del ministre socialista portuguès d’Economia, Mário Centeno, al capdavant de l’Eurogrup (ministres de Finances de la zona euro) el col·loca en una posició privilegiada per optar a aquest lloc.

PENDENTS D’ALEMANYA 

Totes aquestes propostes de reforma, que busquen donar un nou impuls a la construcció de la UE i de la zona euro, van ser presentades ahir a Brussel·les pel vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, i els comissaris Günther Oettinger i Pierre Moscovici. Les reformes presentades inclouen la introducció d’una línia pressupostària per a la zona euro, així com l’obligació d’incorporar en els ordenaments jurídics nacionals les regles de dèficit i deute del Pacte d’Estabilitat i Creixement. També es projecten incentius per a països de la UE que, com Bulgària o Croàcia, decideixin sumar-se a l’euro en el futur.

Aquestes iniciatives ja van ser avançades al setembre pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Després de la seva presentació formal ahir, les propostes de reforma seran discutides per primera vegada pels caps d’Estat i de Govern durant una cimera especial de l’eurozona el 15 de desembre després de la reunió a 27 que abordarà el brexit. L’objectiu és que la UE adopti decisions sobre aquestes propostes de la CE en la cimera del proper mes de juny.

El que passa, malgrat tot, és que aquest nou paquet de reformes arribarà a la taula dels caps d’Estat i Govern en un delicat moment polític a Alemanya, on la guanyadora de les últimes eleccions, la conservadora Angela Merkel, negocia ara amb grans dificultats la formació d’un nou executiu amb els socialdemòcrates de Martin Schulz, amb risc d’una nova convocatòria electoral.

CONTROL DEL PARLAMENT EUROPEU 

Segons el vicepresident Dombrovskis, totes aquestes mesures busquen «ajudar a respondre a les crisis del futur amb més visió democràtica». «Es tracta de prevenir futures crisis, d’estar preparats», va reblar el comissari alemany Günther Oettinger; i tot plegat, aprofitant l’«opor-tunitat» que brinda l’actual bonança econòmica que es viu a la zona euro per emprendre reformes, segons Moscovici.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

En concret, la CE planteja «transformar l’actual Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MES), òrgan intergovernamental de gestió de la crisi creat pels 19 estats membres de la zona euro, a un Fons Monetari Europeu», va explicar el comissari Moscovici. La idea és que el nou FME funcioni com un «òrgan comunitari», retent comptes de la seva actuació «davant el Parlament Europeu». Aquest canvi inquieta països com Alemanya, per la poer de pèrdua d’influència en un mecanisme del qual són el principal aportador de fons.

Finançat pels estats membres, aquest FME, a més de prevenir crisis i articular el possible rescat de països, podria també exercir un paper de garantia per als bancs de la zona euro en dificultats en el supòsit que les mesures ja previstes dins del sistema de la Unió Bancària no fossin suficients.