Un primer executiu de l'Ibex 35 cobra de mitjana 112 vegades més que els seus empleats

De mitjana, un primer executiu d’una de les 35 grans empreses que integren el primer índex borsari espanyol (l’Ibex 35) guanya unes 112 vegades el sou mitjà de la companyia, i 207 vegades el sou més baix dels seus empleats. Aquesta és una de la conclusions de l’informe elaborat per Oxfam Intermón amb el títol de Diferències abismals, en què l’oenagé analitza «el paper de les empreses de l’Ibex 35 en la desigualtat».

Segons l’informe, amb dades del 2016, els primers executius de les empreses de l’Ibex 35 van tenir una remuneració mitjana de 4,2 milions d’euros a l’any, cosa que representa 112 vegades el salari mitjà en aquestes mateixes empreses, que va ser de 37.507 euros (un 43% superior al sou mitjà a Espanya aquell mateix any). La bretxa entre la remuneració del primer executiu i el sou mitjà ha anat augmentant en els últims anys, i ha passat de 84 vegades el 2014 a 112 vegades el 2016.

La distància més gran es concentra en les empreses Inditex, Ferrovial i l’antic Banco Popular, on els seus directius –Pablo Isla, Íñigo Meirás i l’exbanquer Ángel Ron– van obtenir unes remuneracions el 2016 d’entre 10,4 i 16,5 milions d’euros, que van representar fins a 559 vegades el salari mitjà de la companyia.

Bretxa de gènere

«En les empreses de l’Ibex-35 es donen grans diferències entre el que guanyen els alts directius i els consellers i el sou de la resta dels treballadors», constata Oxfam Intermón. «En els últims anys, la desigualtat salarial al nostre país s’ha incrementat, tant en els anys de crisi com en els de recuperació econòmica» i aquesta tendència, segons l’oenagé, s’aprecia amb claredat en les empreses de l’Ibex-35. 

L’informe arriba a la conclusió que «la recuperació no està sent per a tots, sinó que està beneficiant fonamentalment només uns quants», i la desigualtat s’accentua si s’afegeix la bretxa salarial de gènere, que sempre penalitza les dones. En això hi influeix l’escassa presència femenina en llocs directius. En l’anàlisi sobre les empreses de l’Ibex les companyies Merlín, Gamesa i 

Cellnex sobresurten com les de menor presència femenina als seus equips directius, amb l’excepció que ni Arcelor, ni Inditex, ni Técnias Reunidas van aportar les seves corresponents dades als autors de l’informe.

Alta direcció

Deixant al marge la remuneració del primer executiu, un alt directiu d’una empresa de l’Ibex-35 va obtenir el 2016 una remuneració mitjana 25 vegades superior al salari mitjà de la companyia. La distància més gran entre els sous mitjans de l’alta direcció i els de la plantilla es va concentrar a Inditex, Santander i Arcelor Mittal.

«Resulta significatiu que les empreses de l’Ibex-35 que tenen menor desigualtat salarial siguin aquelles en les quals una entitat pública manté un paquet accionarial significatiu», sosté l’informe en referència a Aena, Bankia i Red Eléctrica Española (REE).

Salari mitjà

Encara que amb grans diferències entre cada companyia, durant el 2016 el salari mitjà de les empreses de l’Ibex 35 va ser de 37.507 euros, el 43% superior al sou mitjà a Espanya en aquell mateix any. L’empresa amb més salari mitjà va ser Merlin Properties, amb 282.477 euros, perquè es tractava d’una firma immobiliària amb un nombre de treballadors sensiblement inferior al de la resta de les de l’Ibex. En canvi, les empreses que menys paguen compten amb un nodrit grup de personal comercial o de serveis de menor qualificació, com és la cadena DIA, amb 15.147 euros de salari mitjà a l’any; o bé Meliá Hotels, amb 18.423 euros i Inditex, amb 18.548 euros.

Recomanacions

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Com a conclusió de l’informe, Oxfam Intermón planteja al Govern, al Parlament i a les administracions públiques en general un conjunt de recomanacions que, entre altres qüestions, passen per augmentar el salari mínim interprofessional en un 13% el 2018, fins a arribar a 1.000 euros mensuals el 2020. Una altra de les peticions d’aquesta organització consisteix en la necessitat d’«establir escales salarials justes per normativa estatal que regulin les diferències màximes dins d’un mateix grup empresarial».

A més proposen regles de transparència. «La ràtio entre el salari de l’empleat més ben pagat, la mitjana salarial i el més mal remunerat de les empreses ha de ser públic i calculat per totes les empreses de forma estandarditzada», s’afirma en l’estudi de l’oenagé.