Competitivitat sense Estat

Empresaris de Femcat visiten Dinamarca a la recerca d'idees per al progrés social i econòmic de Catalunya en plena aplicació del 155

fsendra39517054 dinamarca171118174530

fsendra39517054 dinamarca171118174530 / BOB STRONG

3
Es llegeix en minuts
Olga Grau
Olga Grau

Cap d'Economia

ver +

Femcat va néixer l’any 2005 com a resposta d’un grup d’empresaris catalans, molts d’ells industrials, a la falta de renovació de les patronals històriques Foment i Pimec. Aquesta fundació privada agrupa un centenar d’empresaris, directius i professionals moguts per l’ambició que Catalunya aconsegueixi més quotes de poder polític que alhora permetin el progrés econòmic i social, un principi que recull el seu manifest fundacional.

    

Des de la seva creació, l’associació fa cada dos anys una missió comercial a una zona del món, sigui país o regió, que pugui ser una inspiració per a Catalunya per les seves bones pràctiques econòmiques i progrés social: Hong Kong, Xangai, Silicon Valley, Finlàndia, Boston, Israel, Munic i, aquest any, Dinamarca. 

    

En l’actual edició, una quinzena d’empresaris han viatjat al país nòrdic en un context que ells reconeixen com el més anòmal viscut des de la seva fundació com a lobby empresarial orientat a aconseguir més autogovern per a Catalunya. L’autonomia catalana està suspesa per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, la meitat del Govern cessat està a la presó –inclòs un dels socis de Femcat, Jordi Cuixart– i l’altra meitat, refugiat a Bèlgica a l’espera de l’extradició. Mentrestant, els partits inicien una campanya electoral convocada per Mariano Rajoy.

    

La fundació presidida per Pau Relat, conseller delegat de MAT Holding, compta amb empreses com Racc, Bon Preu, Comexi, La Farga Lacambra, Vertix, Irestal Group, Amat Immobiliària i Metalquimia. En aquesta ocasió, el lobby va estar a punt de cancel·lar el viatge pel moment polític i social, i també pel temor dels seus associats a exposar-se públicament després de la fuga de més de 2.000 empreses catalanes i el clima de boicot. La fundació ha esborrat de la seva web la llista de membres a petició d’alguns d’ells.

    

Femcat reuneix diferents sensibilitats, no és un bloc homogeni. Alguns patrons s’han manifestat i fins i tot han militat a favor de la independència, com l’empresari i president d’Òmnium, Jordi Cuixart, propietari del fabricant de maquinària Aranow i ara empresonat a Soto del Real, mentre que altres tenen l’aspiració de millorar el finançament autonòmic i les competències. Els últims temps han defensat la celebració d’un referèndum i han condemnat la violència policial de la jornada de l’1 d’octubre.

El model danès

Al finalitzar el viatge, l’associació elabora sempre un informe que s’entrega a la presidència de la Generalitat amb propostes concretes per millorar la competitivitat catalana en temes com R+D, emprenedoria, formació professional, o la competitivitat de la indústria. La majoria dels membres de Femcat defensen que amb un Estat propi Catalunya seria més competitiva, ja que moltes de les seves propostes topen amb els límits competencials autonòmics. 

    

«Hem elegit Dinamarca pel seu Estat del benestar, la seva aposta per les energies renovables i per la innovació, Catalunya podria ser la Dinamarca del sud», explica Joaquim Boixareu, de l’empresa Irestal. El país, amb 5,5 milions d’habitants, té una taxa d’atur inferior al 6%, està considerat el país menys corrupte del món i durant molts anys els seus ciutadans s’han declarat els més feliços del planeta. Els empresaris han visitat l’empresa de joguines Lego, la seu de les Nacions Unides a Copenhaguen i els principals centres de R+D i universitats del país nòrdic, amb especial interès en l’energia solar i l’eòlica i el model d’incentius.

    

«Un país d’aquestes dimensions és més fàcil de gestionar, es poden impulsar els projectes amb més facilitat», sosté el president de l’empresa Comexi, Manel Xifra, que assenyala l’estreta col·laboració d’empresa amb universitat. Aquest aspecte també ha sigut destacat per Oriol Guixà, propietari de La Farga Lacambra, que considera que Catalunya hauria de potenciar la col·laboració entre universitat i centres tecnològics. 

Notícies relacionades

    

El president del Racc, Josep Mateu, reconeix «la vocació dels danesos per, tot i ser un país petit i perifèric, ser rellevants i que se’ls reconegui com un país diferent», una aspiració del lobby empresarial per a Catalunya que ara s’ha truncat. L’entrega de les seves conclusions al Govern, aquesta vegada, haurà d’esperar.