Domicilis i impostos

«És català tot aquell que viu i treballa a Catalunya», va encunyar l’expresident Jordi Pujol, una expressió que va fer fortuna amb els anys. I ho és més encara si, al seu torn, paga els impostos autonòmics corresponents, s’hi pot afegir. Però amb les persones jurídiques, o sigui, les societats, les coses són més complexes. En les últimes setmanes s’ha produït un autèntic èxode de domicilis socials, més de 800  fins ahir. I amb ells, en molts casos, de domicilis fiscals. Acostumen a coincidir, però no sempre.

El social és «el lloc on es troba el centre de la seva efectiva administració i direcció, o on radiqui el seu principal establiment o explotació», segons la llei de societats de capital. Ha de constar al Registre Mercantil. Es podria equiparar al lloc on resideix l’empresa o almenys els seus òrgans de govern.

El domicili fiscal és el que es determina per rebre les notificacions de l’Administració. No es recull mitjançant escriptura pública, sinó que n’hi ha prou comunicant-ho a Hisenda. De totes maneres, la llei tributària determina que perquè Hisenda l’accepti com a tal haurà d’estar en aquest «efectivament centralitzada la seva gestió administrativa i la direcció dels seus negocis». Si no és així «s’atendrà al lloc on es porti a terme la gestió o direcció». I si no, on radiqui «el valor més gran de l’immobilitzat».

Constar en un o altre lloc afecta alguns impostos autonòmics, com les operacions societàries, si bé moltes d’elles, com les ampliacions de capital, van quedar exemptes per decisió d’Hisenda. El Govern, en un document remès a les oficines de la Generalitat a l’exterior, treu importància a la fuga de seus. «En el moment en què Catalunya i Espanya siguin estats diferents, les empreses pagaran l’impost de societats (el recapta l’Estat) a cada un dels països on tinguin l’activitat i obtinguin els beneficis». I afegeix que «només l’impost d’activitats econòmiques –que és local– està lligat a la seu social», tot i que els ajuntaments diuen que tampoc notaran gaire impacte. El temps ho dirà.

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Victoria Beckham dissenya amb Mango

En realitat, la fuga de domicilis té un efecte gradual. «Molts directius acaben vivint on l’empresa té el domicili social i fiscal, per evitar desplaçaments constants», explica Rubén Gimeno, del Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF). Això es tradueix en la fuga a una altra comunitat de salaris alts (les autonomies tenen el 50% de l’IRPF) i consum d’alt poder adquisitiu. En resum, pagaran l’IVA on resideixin, fet que revertirà en benefici d’aquests territoris.

En general, «el domicili social i el fiscal acostumen a coincidir» i Hisenda no acostuma a entrar gaire en aquest detall, explica Joan Pons, de Linkservices Tax & Legal. I menys actualment. I si alguna companyia canvia de domicili social, però no de fiscal amb l’esperança que aconsegueix ocultar la seva catalanitat i evitar boicots, una consulta vinculant del 2015 a Hisenda va aclarir que «a les factures hi ha de constar el domicili fiscal», recorda Pons.