CCOO denuncia que més d'1,2 milions de persones treballen en precari

Hostaleria, repartidors de menjar a domicili, vigilants privats, dependents, reposadors, informàtics i treballadors d’ajuda a domicili són alguns dels llocs de treball que pateixen altes taxes de temporalitat en unes condicions de precarietat salarial i d’horaris. Comissions Obreres (CCOO) calcula que més d’1,2 milions de persones estan afectades per aquesta situació, gairebé el 7% del total de la població ocupada, i que el salari mitjà és de 5,45 euros a l’hora.

    

Amb la desregulació que va portar la reforma laboral (desvinculació de convenis en horaris i salaris) i la creació d’empreses multiserveis, han cobrat relleu activitats amb condicions laborals mínimes. Conflictes com el dels vigilants de seguretat del Prat han posat de manifest els efectes de l’externalització de serveis: llargues jornades amb hores extres sense remunerar i salaris per sota del que s’havia pactat perquè se subcontracta amb altres empreses.

Feminització

«El malestar social té a veure amb la devaluació de drets en sectors vinculats a empreses multiserveis en què abunden el frau de llei amb convenis de cartró pedra que estan anul·lant els tribunals», afirma José María Martínez, secretari de la federació de serveis de CCOO, que emprèn la segona part de la seva campanya Precarity war. La feminització de la precarietat es nota en el fet que el 72% dels contractes a temps parcial estan firmats per dones.

    

José Luis Rodríguez, treballador d’una empresa de seguretat amb 20 anys d’antiguitat, parla de les seves condicions de treball: «Ara la cosa més normal són jornades de feina de 12 hores; els salaris, uns 1.100 euros bruts mensuals. Amb aquestes jornades, no hi ha conciliació». En aquest sector, que dona feina a més de 123.000 persones, s’està estenent, a més, la figura del treballador que fa funcions d’auxiliar: repartir el correu, atendre el públic…

  

En hostaleria, encara que a cavall entre diverses activitats, hi ha els empleats d’establiments de menjar ràpid i els repartidors de menjar a domicili. En aquest últim cas, l’entrada de plataformes que fan d’intermediàries amb les comandes ha donat rellevància al fals autònom, amb l’absència d’una jornada laboral i, per tant, la feina per hores sempre a disposició del que disposi qui contracta.

    

«La majoria dels joves que veiem en bici repartint menjar estan als llimbs laborals, i són els que menys cobren del sector», diu Vicente Sánchez, de la federació de construcció i serveis de CCOO. Treballen més hores de les que han acordat o firmat, però no són declarades; com més de pressa reparteixin, millor, perquè abans podran fer un altre servei i augmentar el plus. Així creix el risc laboral, agreujat perquè, en la majoria dels casos, la moto o la bici i el casc són de la seva propietat.

    

Els que treballen als establiments de menjar ràpid han de ser «polivalents: preparar els aliments, descarregar la mercaderia del repartiment, atendre els clients i netejar al final de la jornada», assenyala Carmen González. En aquest sector, el 90% de la contractació és a temps parcial per 15 o 20 hores, però se n’arriben a fer el doble com a hores complementàries que no es paguen. «Hi ha vegades que t’avisen per a una hora i mitja de feina o et parteixen el torn sense avís. Així no hi ha manera d’estudiar», subratlla. 

Noves tecnologies

En el sector de les tecnologies es dona la paradoxa que el componen treballadors amb titulació superior però contractats com a mà d’obra barata. Els nivells salarials estan entre els 10.500 i els 13.500 euros a l’any. Les empreses recorren a la subcontractació per flexibilitzar les plantilles i abaixar els salaris tant com poden.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

    

«Es donen casos en què les empreses obren a prop dels centres universitaris i són un reclam per als futurs treballadors, però després són subcontractats per altres firmes. Som un sector molt bipolar: tenim una formació 4.0, però les relacions laborals són del segle XIX», subratlla Eduardo de Benito, treballador TIC.